El Consell Regulador del Cava permetrà utilitzar parcialment raïm de vinyes que estan dins el territori de la DO que no estiguin registrades. És una de les mesures acordades al ple d’aquest dijous per articular un fons de provisió que de cara al futur compensi la manca de vi derivada de la sequera. A part de l’ús de raïm no registrat, per omplir el fons també es podrà incrementar el percentatge de premsat, passant del 67% a un 74%. Per últim, el ple ha acordat que enguany el rendiment serà de 12.000 quilos per hectàrea de vinya, amb 3.000 quilos més si es destinen al fons de provisió. El president de la DO Cava, Javier Pagès, diu a l’ACN que són mesures “necessàries” i diu que “no es podien endarrerir més” davant els efectes de la sequera, segons informació recollida per l'agència ACN.

El fons de provisió de garantia qualitativa va ser aprovat pel Consell Regulador al març, i ha estat aquest dijous quan el ple ha perfilat com omplir aquestes reserves de futur. Tot i que prèviament pagesos i elaboradors havien mostrat posicions distants a l’hora de concretar el desplegament d’aquest fons, Pagès ha assegurat que les tres mesures acordades han rebut el suport unànime dels membres del ple. El fons serà individual per a cada celler.

Per una banda, els elaboradors podran omplir aquestes provisions utilitzant parcialment raïm de vinyes que actualment no estan registrades a la DO Cava, però que es conreen a la zona on s’estén el control del Consell Regulador -bàsicament, el gran Penedès, però també tota la resta de regions cavistes que hi ha arreu de l’estat espanyol-. El vi que s’obtingui d’aquestes vinyes podrà ser com a molt el 15% del fons i es podrà emmagatzemar màxim durant un any.

En segon lloc, el ple ha acordat que el raïm collit a la verema d’enguany es pugui premsar més del que és habitual. Si les darreres campanyes s’espremia el 67% del fruit, ara es permetrà arribar al 74%. Aquest 7% de diferència només es podrà utilitzar per omplir el fons de provisions del celler, i tindrà tres anys com a màxim per consumir-lo.

Per últim, pagesos i elaboradors han consensuat que aquesta verema el topall de rendiment de la vinya sigui els 15.000 quilos per hectàrea que ja es recull al reglament habitual del Consell Regulador, però amb una diferència: com a molt per al premsat d’enguany es podran utilitzar 12.000 quilos, i els 3.000 restants s’hauran de destinar el fons de garanties. Com en el cas anterior, aquest vi tindrà un màxim de tres anys d’emmagatzematge.

Javier Pagès ha ressaltat a l’ACN que el vi del fons de garantia qualitativa “no serà vi qualificat com a cava, però sí que tindrà el potencial per ser-ho en un futur”. “És un vi que haurà seguit les mateixes normatives exigents de traçabilitat, però no serà cava fins que el Consell Regulador l’alliberi”, ha explicat, tot emfatitzant que serà la DO qui monotoritzarà les reserves i qui dirà com i quan es poden utilitzar. Pagès també ha recalcat que els cellers no podran vendre els diferents fons entre ells.

El president de la DO Cava ha admès que la vinya està patint una alta mortalitat que fa que molts pagesos i cellers preveguin una davallada de la collita d’enguany, de manera que ha reconegut que és paradoxal plantejar just ara una eina per acumular excedents. Amb tot, ha defensat que fa dos anys que el Consell Regulador ho debat “perquè històricament la DO Cava havia patit d’excés de vi degut a un elevat registre de vinyes que en el seu dia no es van regular correctament”.

En aquest sentit, ha assenyalat que altres denominacions d’origen com La Rioja o el Champagne també disposen de fons de provisions i ha defensat que el Cava ho necessitava “com a eina estructural de futur”. “Hem de proveïr-nos d’eines que ens ajudin a lluitar contra el canvi climàtic per defensar una DO que és coneguda arreu del món”, ha asseverat, tot defensant que “cal protegir unes vinyes que marquen la singularitat del Penedès i que són el motor de centenars de pagesos i cellers”.

Tot i haver acordat mesures sectorials, Pagès ha apuntat que la creació del fons de provisions és en paral·lel al clam que manté el sector cap a la Generalitat perquè faciliti infraestructures hídriques que garanteixin l’arribada d’aigua al Penedès per regar les vinyes i compensar la falta de pluges.