Un mes després que Salvador Illa fos nomenat president de la Generalitat, la superconsellera de Territori, Habitatge i Transició Energética, Sílvia Paneque, va anunciar una bateria de 16 mesures per accelerar la transició cap a energies renovables a Catalunya. Sis mesos després, i un cop tancat el primer any amb Govern socialista, els efectes d'aquest canvi encara no es tradueixen en números amb 79,65 MW instal·lats, però sí en sensacions. Son xifres que encara podrien augmentar perquè el ministeri pot trigar dues setmanes a publicar els nous complexos.  

L'enginyer i membre d'Eoliccat Jaume Morron, un dels experts en renovables que segueix amb més atenció l'evolució de les renovables a partir de publicacions oficials, ha recopilat els parcs instal·lats a Catalunya amb aquestes xifres, que sumen els 49,65 MW de fotovoltaica i els 30 MW del parc eòlic de Tres Termes a la Terra Alta fins als 79, superiors als 32 MW instal·lats en el fatídic 2023 però menys que 101 MW de 2022. El 2021, primer any d'Aragonès, només se'n van instal·lar 8 MW. 

Pel que fa a l'autorització, s'han concedit 1.104 MW de renovables el 2024, xifra similar a les autoritzacions de 2023. No obstant això, "un dels problemes és que amb l'autorització de construïr no és suficient perquè després els promotors troben dificultats per obtenir el pla urbanístic", apunta Morron, que ressalta que la majoria de construccions i autoritzacions de 2024 son encara fruit "de la feina del Govern anterior". 

L'anterior directora d'Energia amb Aragonès, Assumpta Farran, va reconèixer que la burocràcia i els litigis d'alguns grups de població contra els parcs de renovables alentien l'avenç de les renovables a Catalunya i aquest és el principal factor que Paneque es va comprometre a modificar. Malgrat el fracàs en renovables del Govern Aragonés (només 139 Mw instal·lats, un 1% del total espanyol), durant la recta final hi va haver un esforç que l'actual Govern d'Illa aprofitarà i, segons ha anunciat, aprofundirà. 

"Encara no es pot notar l'efecte del nou Govern perquè s'estan aprovant projectes de l'anterior executiu. Però es nota un interès molt més gran en solucionar problemes. Ho veurem durant una jornada que es farà aviat on els responsables polítics explicaran les modificacions per accelerar la tramitació i també ho veiem en com s'està preguntant als promotors quines son les dificultats per dur a terme els projectes", explica Morron.  

El sector energètic i de renovables va rebre amb bons ulls el nomenament del nou Director d'Energia, Josep Maria Serena, en substitució d'Assumpta Farran, i també el de Santi Martínez com a president de L'Energètica, ens públic que ha de promoure també energies renovables ique mantindrà a Daniel Pérez com a director general.

Durant els últims anys, els de major avenç de les energies renovables a l'estat espanyol, la paràlisi de Catalunya ha sigut desastrosa per a l'economia i els objectius de descarbonització. Així, mentre Espanya ja supera la meitat de la producció d'electricitat amb fonts renovables, Catalunya té un rendiment gairebé quatre vegades inferior, amb un 14% que serà similar quan es faci el balanç del 2024. Si traiem Catalunya de la suma de l'estat, el resultat és cinc vegades inferior que la resta. 

Això no només allunya al país de l'objectiu de generar la meitat d'electricitat amb renovables de cara a 2030, sinó que també n'accentua la dependència d'altres territoris: el 14% de la llum que es consumeix ve de fora, el doble que l'any 2022. Aquesta menor sobirania energètica afecta la competitivitat i també a la indústria, que prefereix instal·lar-se a prop de fonts directes d'energia renovable. 

A més, el sistema elèctric català encara depèn massa de les energies nuclears, responsables del 57% de la llum, i al ritme actual és impossible que aquesta part del mix elèctric es cobreixi amb renovables l'any 2035, data per a la qual està prevista l'apagada de renovables, contra la que s'expressa el sector tèrmic. 

Entre les mesures per accelerar la transició, Paneque va proposar un canvi de terminis de tramitació i agilitzar els tràmits urbanístics, així com eliminar la necessitat d'autorització administrativa per a petites instal·lacions inferiors als 500 Kw, de forma que ees redueixi el període mitjà actual d'entre 540 i 631 dies d'espera des que un projecte entra a l'administració pública fins que es construeix. 

Permetre el canvi de titular si un promotor deixa a mitges un projecte renovable, augmentar la capacitat de producció de L'Energètica, clarificar la normativa per a pàrquings i espais oberts i accelerar l'electrificació i l'arrencada de l'eòlica marina son altres de les fites de l'executiu. Aquest 2025 s'haurien de començar a veure els resultats.