La gasística espanyola Enagás tindrà el 50% de l'accionariat del BarMar, tram comprès entre Barcelona i Marsella de l'hidroducte submarí H2Med. Així ho han firmat aquest dimarts a Madrid representants de Enagás i dels dos gestors de la xarxa de transport de França, GRTgaz, que serà el segon major accionista amb un 33,3% i Teregá, que tindrà un 16,7%, de manera que Espanya i França es repartiran a parts iguals el 50% de l'hidroducto.

L'acord les condicions per les quals cadascuna de les parts farà els estudis de viabilitat i fixa les condicions mínimes preliminars per a la decisió final d'inversió (FID), així com els principis fonamentals per establir una Entitat de Propòsit Especial (SPV) i la definició de la seva governança.

Els integrants de l'altra gran interconnexió d'hidrogen renovable, que ha de connectar Celorico da Beira i Zamora, conegut com Celza, també han firmat un acord addicional al Memoràndum d'Entesa que ajuda a concretar les condicions de la connexió juntament amb la portuguesa REN, que s'ocuparà de l'hidroducte en el seu tram lusità.

En plena agenda per la descarbonització de l'economia europea, el H2Med va ser aprovat a finals de 2022 per transportar hidrogen verd essencialment entre Espanya i França, encara que posteriorment es van unir al projecte Portugal i Alemanya. L'hidrogen verd, vector energètic que s'aconsegueix mitjançant la separació de molècules d'aigua a partir d'electricitat renovable, és una tecnologia encara cara i per desenvolupar, per la qual cosa diverses veus d'experts qüestionen que les xarxes projectades puguin omplir-se amb ella. L'hidrogen verd ha de substituir a l'hidrogen gris, que s'aconsegueix amb energia sense descarbonitzar i que actualment s'utilitza sobretot en fertilitzants i en la indústria de la refineria.

Encara que durant un període d'eufòria es va parlar que l'hidrogen verd podria ocupar un lloc destacat en el transport i en la indústria, la tecnologia és encara per avançar i, per exemple, grans indústries com l'acereria ArcelorMittal han posposat la seva transició a hidrogen davant dels elevats costos i incerteses de l'hidrogen.

Des del sector gasístic i Enagás, tanmateix, continuen convençuts del seu potencial i mantenen un projecte que ha de costar 2.500 milions d'euros, dels quals la Unió Europea assumirà la meitat. El corredor transportarà 10 milions de tones d'hidrogen i s'espera que estigui a punt per a 2030.

El novembre de 2023, la Comissió Europea va sumar el H2Med a la seva llista de Proyectos d'Interès Comú (PCI), que es va publicar l'abril d'aquest any.