La Generalitat ha concedit la Declaració d'Impacte Ambiental a tres projectes de parcs eòlics a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Les instal·lacions les impulsa Endesa a través de la seva filial Enel Green Power i comptaran conjuntament amb 31 aerogeneradors, de 200 metres d'altura i 147 MW de potència, que generarien més de 400 GWh/any. En total, la companyia preveu invertir 140 milions d'euros per a la construcció d'aquests projectes. Els nous parcs de Les Crestes, La Fontcalda i El Calvari i, les seves infraestructures d'evacuació, afecten els termes de Batea, Caseres, Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella i la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta, i Ascó, a la Ribera d'Ebre.
Endesa ha informat que ha presentat "una proposta concreta de participació local" perquè particulars, empreses i organismes públics d'ambdues comarques puguin participar en el finançament de la construcció dels parcs. Actualment, la Terra Alta concentra el 22,6% del total de megawatts (MW) que es produeixen a Catalunya, incloent-hi els que estan en servei i en tramitació. Això es tradueix en el fet que és la comarca catalana que aplega "amb diferència, la producció més gran", concretament 519 MW.
Energia eòlica
La declaració es dona pocs dies després que l'Obercat alertés un cop més del mal rendiment català en renovables. Catalunya va generar l'any passat un 7% de la seva electricitat amb energia eòlica, a partir del vent, varietat que va créixer un 25%, un 5% amb hidràulica, que va recular per la sequera, i un 1% amb solar fotovoltaica. La resta de renovables han cobert un 2% de l'electricitat, amb la qual cosa l'electricitat catalana ha cobert en total un 13,6% de la seva electricitat amb renovables.
Pla de descarbonització del Govern
De cara a 2030 i d'acord amb els plans de descarbonització del Govern, Catalunya hauria de multiplicar per cinc la seva generació a partir d'energies renovables. "No arribarem, però el que cal canviar són els mètodes i no els objectius", ha dit Victor Cusí, president de la patronal EolicCat. Però a més, amb el tancament previst el 2030 d'Ascó i el 2035 de Vandellòs, el forat energètic a cobrir per noves renovables o importació d'electricitat serà immens per no augmentar les emissions de CO₂. Les centrals nuclears van generar en 2023 un total de 23.385 GWH d'electricitat, gairebé set vegades més que l'eòlica, sobre un total de 44.918 GWh.
El 2023 va importar el 14% de la demanda elèctrica, gairebé el doble que l'any anterior, quan suposava un 8%. És més del que genera en renovables al seu propi territori: només un 13,6%. Amb la línia de Molt Alta Tensió (MAT) en marxa, que travessarà Catalunya amb electricitat d'origen renovable procedent d'Aragó, la seva dependència pot accentuar-se, tret que doni un accelerament en implementació d'eòlica i fotovoltaica. A més, a set anys del seu tancament, encara depèn de l'energia nuclear, amb la qual produeix el 50% de la seva electricitat.