En el camí europeu cap a la descarbonització i la sobirania energètica, a Catalunya no l'il·lumina el sol ni li bufa el vent ed cara. Ni la cursa pel parc eòlic marítim davant del golf de Roses que ha d'arrencar demà amb l'aprovació dels Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim per part del govern espanyol, ni els quatre parcs eòlics aprovats recentment suposen impuls suficient perquè Catalunya es posi al dia amb els objectius de 2030 d'energia eòlica. Tampoc son suficients les darreres Declaracions d'Impacte Ambiental, després que el passat 25 de gener es complís el termini del govern espanyol a partir del qual no es podrà demanar més connexió a la xarxa i es resolguessin les avaluacions que quedaven pendent.
Les avaluacions ambientals positives van obrir el camí a l’aprovació i instal·lació de 10.256 MW d’energia eòlica a l’estat espanyol, dels quals a Catalunya només van ser aprovats 62 megavats, segons el recompte fet per la patronal espanyola, Associació Empresarial Eòlica, tot i que Eoliccat ha fet uns càlculs més favorables que afirmen que van ser 202 megavats, comptant la darrera declaració favorable del parc Galatea, que inaugurarà l'eòlica a la Costa Brava. Molt lluny, en qualsevol cas, de les xifres que necessita per avançar el camí de les renovables.
La Generalitat pot tirar endavant sense permís de l’estat els parcs eòlics menors de 50 megavats, però requereix l’autorització de l’estat pels que tenen una potència superior. Els 202 autoritzats a Catalunya estan lluny de comunitats com Galícia, que n’ha aprovat 2.946 megavats, l’Aragó, 2,898, Castella i Lleó, 2.266, tot i que les característiques del territori són diferents. Amb 1.324 megavats en servei i 637 en tramitació, Catalunya es va quedar l'any 2021, amb una generació elèctrica renovable del 17,5%, molt lluny del 46,7% que va generar Espanya. Si ho mirem en megavats, Catalunya està lluny dels 6.403 en servei a Castella i Lleó, dels 4.435 a l'Aragó o dels 3.955 a Castella i la Manxa, i a un nivell molt similar d'una comunitat tres vegades més petita com Navarra.
El dimarts vinent, tal com va anunciar el passat dijous la ministra Ribera, s’arrencarà la cursa per posar turbines al mar que, en un termini de vuit-deu anys aproximadament, podrà sumar des del mar una potència d’entre 500 i 1.200 megavats al parc eòlic actual. Si suméssim als 1.324 que hi ha en funcionament el màxim d’aquest potencial, 1.200 megavats, i els 637 megavats que hi ha en trmamitació, Catalunya podria sumar 1.837 megavats als actuals i assolir més o menys 3.100 MW.
Són xifres molt optimistes que encara depenen de diverses aprovacions, tràmits i variables i, així i tot, són 3.000 menys, la meitat, dels objectius de la Generalitat cap a 2030, que són de 6.234 megavats, repartides entre 5.324 terrestre i 1.000 d'eòlica marina. "És impossible arribar-hi", assegura Joaquim Brun, enginyer especialitzat en renovables i responsable del Grup de Treball d'Energia Eòlica. Pel que fa l'eòlica marina, que el parc que es preveu a la Costa Brava estigui enllestit pel 2030 és també una fita optimista.
500 megavats l'any fins a 2030
Arribar als objectius de 2030 implicaria, per a Catalunya, aproximadament, fer cada dos anys el que s'ha fet en els darrers vint en termes d'instal·lació d'eòlica, i aquest ritme sembla poc probable d'assolir en el proper any en funció dels projectes en tramitació i les Declaracions d'Impacte Ambiental Favorable.
Es pot dir, malgrat tot, que Catalunya ha fet en els darrers mesos més feina que en els darrers 10 anys pel que fa l'eòlica, perquè està a punt d'encetar quatre parcs eòlics, cosa que no havia fet en els deu anys anteriors. Però la suma de tots ells és de 101 megavats, una passa molt petita en comparació amb el gran salt que hauria de fer Catalunya. Naturgy, amb 48 megavats en dos parcs eòlics ubicats a Vilaba dels Arcs, Eolia, amb 44 megavats a la Granadella (Les Garrigues), i Syidis, amb 7,5 megavats al Perelló, n'han sigut els impulsors privats.
La dificultat dels tràmits administratius, que fa que es trigui anys a tirar endavant els projectes, i la resistència dels territoris són les dues principals objeccions que ha trobat l'eòlica a Catalunya en els darrers anys, com de fet passa a pràcticament tota Europa en diferents nivells. Tothom vol eòlica, però ningú la vol a prop de casa seva o dels seus camps, i fins i tot els Ajuntaments s'oposen moltes vegades a què s'instal·lin grans parcs eòlics a prop.
La nova normativa europea per a l'autorització d'eòlica, que rebaixa els requisits ambientals, permetrà reconèixer els projectes de renovables com "d'interès públic superior" i han d'agilitzar els tràmits per implantar aquests projectes en territoris que no siguin reserva natural.
Per superar els contratemps, als nous pressupostos, la Generalitat ha aprovat 180 milions d'euros per a la instal·lació de projectes d'energia renovable (un 50% més que l'any anterior), així com reconeix com a positiu el silenci administratiu en parcs menors de cinc megavats. La contractació de 75 persones per tramitar els expedients, a més d'encetar una energètica pública que ha de fer que els edificis públics accelerin el procés de descarbonització.
Cap d'aquests esforços sembla suficient per construir 500 megavats per any a Catalunya, tot i que el president de la patronal catalana del sector Eoliccat, Víctor Cusi, prefereix parlar d'un repte "molt difícil" que no pas d'impossibles. "Celebrem que hi hagi un pacte de govern que es prengui seriosament l'eòlica", diu Cusí, que amb tot reconeix que és "insuficient" el ritme dels darrers mesos, quan es van aprovar 200 megavats de declaracions ambientals positives a Catalunya acumulades del darrer any.
"L'eòlica és compatible amb l'agricultura, si veus parcs de la Terra Alta estan cultivant a la base dels aerogeneradors", defensa Cusí, en resposta a les creixents veus crítiques contra l'eòlica pel seu impacte sobre els medis rurals. "La transició energètica implica posar màquines al jardí, s'han de veure, és el que hi ha, no podem continuar cremant combustibles fòssils,que potser no es veuen tant però sí que contaminen, generen una columna de fum i s'han de comprar a l'estranger", desenvolupa.