Espanya tindrà turbines eòliques al mar. Després d'anys d'espera, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), amb validesa fins a 2027, quan es farà una revisió dels permisos. En total, s'han habilitat gairebé 5.000 quilòmetres quadrats d'espai marítim, un 0,46% del milió de metres quadrats d'espai marítim total segons la Secretaria d'Estat de Medi Ambient, on es podran construir parcs eòlics en cinc punts geogràfics diferents per generar entre un i tres GW d'eòlica, segons les previsions de l'agenda 2030. Davant del mar Cantábric, a Galícia i Astúries, hi haurà la zona amb més potencial, seguida del mar d'Alborán, a Andalusia, de les Illes Canàries i la zona valenciana-Balear (LEBA), que preveu la possibilitat de construir parcs eòlics a Catalunya i a prop de Menorca.
Per extensions, la regió noratlántica (que preveu parcs davant de Vigo, A Coruña i Astúries), tindrà un total de 2.688 quilòmetres quadrats habilitats per construir turbines eòliques. El mar d'Alborán comptarà amb 1.222,61 quilòmetres quadrats i les Illes Canàries amb 561,87 quilòmetres quadrats. A la Costa Brava, davant del golf de Roses, es podrà construir eòlica marina en 241 quilòmetres quadrats, a una distància de 12 quilòmetres del cap de Creus i 10 de les illes Medes, segons una aproximació calculada amb el visor habilitat pel ministeri de Transició Ecològica. La resta dels 479,99 quilòmetres quadrats estan habilitats a les Balears, al voltant de Menorca.
Segons estima l'Agrupació Empresarial Eòlica, una vegada activada, l'eòlica marina aportarà entre els anys 2025 i 2050 49.607 milions d'euros, entre els quals 40.874 milions seran d'impacte directe i 8.733 milions derivats de la indústria. La patronal preveu també crear més de 7.000 llocs de treball anuals fins al 2030 i 17.438 més entre 2045 i 2050. O sigui, que hauria de generar 55.000 llocs de treball en els 27 pròxims años. Per tal d'activar l'eòlica marina, el Govern ja ha aprovat una primera convocatòria de subvencions de 240 milions d'euros de la mà de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic), que ha rebut el nom de Renmarinas Demos.
18 empreses i 14.000 MW en joc
En total, tal com es pot comprovar al web del ministeri, són 18 les empreses que estan registrades en el ministeri i que aspiren a ocupar un lloc en aquest negoci encara per néixer a Espanya amb fins a 40 projectes que esperen ocupar el mar amb turbines a les sis regions que queden a partir d'ara operatives. Per ordre de projectes començats, Grup Cobra, amb nou projectes, Capital Energy, amb sis, Iberdrola (quatre), la col·laboració entre Bluefloat i Sener (quatre), Ferrovial (tres), Abei Energy (tres), Saitec (dos), EDPR i Engie (dos), Enerocean (dos), Greenalia (un) Magtel (un) i Iberblue Wind (un) són les empreses que estan preparades darrere de la línia de sortida d'una cursa milmillonaria.
La suma dels candidats a instal·lar eòlica marina a Espanya és de 14.221 MW. Per megawatts projectats, la unió de Sener i Bluefloat lidera els MW projectats, per davant de Cobra, Iberdrola, Ferrovial i Capital Energy. Acciona, Enerocean, EDPR i Engie, Greenalia, Naturgy i Equinor, Magtel, Abei Energy són altres de les empreses amb candidatures.
A Galícia, segons es pot comprovar a la seu electrònica del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, hi ha fins a nou candidats a construir parcs eòlics, entre ells el parc Nordés, inicialment de 525 MW, projectat per BlueFloat i Sener, suma d'empreses que també ha projectat el Parc Tramuntana davant del golf de Roses.
El grup Cobra, que també té un projecte candidat al golf de Roses, té el segon candidat més potent a la costa gallega, amb una previsió de 1.000 megawatts amb el parc eòlic marí Galwind. Només a la Costa Brava, hi ha sis candidats per al parc, que podria costar prop de 2.000 milions d'euros, segons estimen diverses fonts del sector. Són Ferrovial, Saitec, Iberdrola, Cobra, Capital Energy i una col·laboració entre Bluefloat i Sener. Els candidats oscil·len entre els 500 i els 1.200 MW de projecció. Tots aquests projectes queden ara pendents dels requisits de cada concurs per començar a construir al mar.
Malgrat l'oposició dels ecologistes per les amenaces a l'ecosistema marí, el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha insistit en un brífing amb els mitjans de comunicació a defensar que "la biodiversitat" ha estat la prioritat a l'hora de regular l'espai marítim, per davant de la seguretat, la circulació marítima i la Defensa, que també han fet descartar algunes zones explotables.
Una vegada aprovat el marc legal, les empreses queden ara a compte de l'aprovació de cada concurs i dels requisits per poder presentar els seus projectes amb la pertinent avaluació ambiental.