L'economia blava comprèn tota activitat econòmica que succeeix en els àmbits aquàtics i, a més, és compatible amb la preservació dels ecosistemes marins. El 80% del comerç internacional es desplaça pels mars, de manera que el transport de mercaderies copa gran part d'aquesta economia. Però la pesca, el sector nàutic recreatiu, el transport de persones, les dessaladores de l'aigua, els cablatges subaquàtics, l'eòlica marina o fins i tot activitats dedicades a la preservació d'ecosistemes marins formen també l'engranatge de l'economia blava.
A Barcelona, l'economia blava està formada per 1.154 empreses, un 1,5% del teixit empresarial, que facturen cada any 3.826 milions amb 15.806 llocs de treball, un 1,4% del total de treballadors de la ciutat.
De cara a l'agenda 2030, que preveu la descarbonització de l'economia i un compromís perquè les activitats econòmiques no perjudiquin els ecosistemes i la biodiversitat, l'economia blava ha de guanyar pes tant a Barcelona com a Catalunya, Espanya, la Unió Europea i en l'àmbit global. L'Ajuntament de Barcelona, aprofitant l'arribada de la Copa Amèrica a la ciutat, ha llançat tres projectes d'economia blava que sumaran una inversió total de 142 milions d'euros.
Els tres projectes llançats, el Parc de Tecnologia Marítima, el Blue Tech Port i el Barcelona Mar de Ciència, busquen potenciar els treballs de valor afegit, la investigació, la tecnologia i la ciència en els entorns marítims amb una inversió total de 142 milions d'euros. L'entorn del Port de Barcelona és el centre neuràlgic de l'economia blava a la ciutat.
Les activitats marítimes, o almenys moltes d'elles, tenen un impacte en el medi ambient, tant pels gasos amb efecte d'hivernacle que emeten els vaixells amb els seus combustibles com per l'afectació a la biodiversitat. De fet, el sector marítim és responsable del 3% de les emissions globals d'origen humà. Però l'agenda europea de descarbonització per a 2030 obliga a tots els sectors a reduir les seves emissions, per la qual cosa l'economia blava ha de ser compatible amb el medi ambient.
Existeixen activitats com les depuradores o empreses que es dediquen a netejar les aigües, i fins i tot altres com Ocean Ecostructures que es dedica a crear esculls artificials per regenerar la biodiversitat, l'activitat de la qual està centrada directament en la sostenibilitat.
El repte de la descarbonització
Altres com el transport marítim s'hauran de descarbonitzar substituint els combustibles fòssils per altres que encara estan per optimitzar, tant pel que fa a costos com a eficàcia. Biodièsel, metanol verd, hidrogen verd i combustibles sintètics han d'ocupar aquests llocs en un sector que en principi no pot electrificar-se perquè les seves necessitats energètiques van més enllà del que pot oferir l'electricitat, encara que sí que existeixen vaixells elèctrics de petit port.
L'Organització Mundial del MAR (IMO), filial de l'ONU, preveu una reducció el 2030 de les emissions de CO₂ del transport marítim del 40% de cara a 2030 i que les energies d'emissions zero representin entre el 5 o el 10% de l'energia utilitzada pel transport marítim internacional.
Aquesta mateixa organització compta amb 15 objectius per fer dels mars un lloc millor, entre els quals hi ha les feines decents, la igualtat de gènere en les activitats marítimes, la neteja de l'aigua, la innovació i la biodiversitat, alineats tots ells amb els objectius de sostenibilitat a terra firmi.
Aquests objectius han de guiar l'activitat econòmica al mar, l'economia blava, de forma que no només no faci malbé als oceans, sinó que ajudi també a mantenir-los i recuperar-los.
Amb el patrocini de:
Contingut en col·laboració amb: