La Unió Europea ha disparat en els últims cinc anys la seva capacitat renovable en sumar 188 GW d'energia solar i eòlica des d'inicis de 2020, quan es va aprovar el Green Deal europeu, segons un estudi del think thank europeu Ember amb xifres oficials. Alemanya ha estat, de lluny, la que més potència ha instal·lat en sumar 42 GW de solar i eòlica, un 38% més que en 2019, i Espanya ha estat (malgrat la paràlisi catalana) el segon millor país en sumar un 69% més de renovables en aquest període amb els seus 25 GW nous d'eòlica i solar.

L'increment europeu ha estat del 113% en capacitat fotovoltaica, en passar de 120 a 257 GW, la qual cosa equival a instal·lar més de 230.000 panells solars cada dia. L'eòlica ha crescut un 31% amb els 52 GW nous instal·lats a tota la Unió Europea. Aquests increments han suposat un augment del 46% en generació combinant ambdues fonts d'energia, amb 226 TWh més que a finals de 2019, amb el que el pes de l'eòlica i la solar en el mix elèctric ha passat del 17% al 27% a tancament de l'any 2023. Sumant-n'hi altres de renovables, la capacitat ha passat del 34 al 44% del total.

 

 

En aquest període, la generació d'energies fòssils ha caigut un 22% en la Unió EUropea, en perdre 247 TWh, amb caigudes importants del carbó, que va perdre un 25% del seu pes, i del gas, que va caure un 21% amb 120 TWh menys. La importància del gas i el carbó combinats al sector energètic va caure del 39% al 18%.

La Unió Europa és, segons l'informe, "líder" en energies netes i té instal·lats 2,42 Kw per càpita de renovables, gairebé 5 vegades més que la mitjana del planeta, que compta amb 0,48 Kw per persona. El 44% de renovables és un 14% més que el planetari, on el 30% de l'electricitat és renovable.

El vent supera al gas com a segona font d'electricitat

Amb aquesta evolució, el vent s'ha convertit en la segona font d'electricitat en Europa després de l'energia nuclear, ja que ha aconseguit per primera vegada superar al gas amb el seu creixement del 28%, 104 TWh més en els últims 5 anys.

Més de la meitat dels 27 països membres de la Unió Europea ha aconseguit almenys duplicar els seus renovables i en alguns casos s'ha arribat a triplicar la seva capacitat d'eòlica i fotovoltaica. Letònia ha aconseguit quintuplicar la seva capacitat renovable, però és perquè tenia una quantitat irrisòria d'eòlica i fotovoltaica, quelcom similar al que l'ha succeït Lituània, que l'ha quadruplicat. Suècia i Bulgària són alguns dels països que han duplicat la seva capacitat.

França, per la seva part, ha augmentat un 40% la seva capacitat d'eòlica i solar, però encara no arriba als 50 GW de capacitat, lluny d'Espanya però tercer país amb més capacitat, empatat amb Itàlia, que tan sols ha sumat un 25% d'eòlica i fotovoltaica al seu mix. Hongria ha sumat 4 GW a la seva capacitat solar i assoleix els 6 GW el 2023, quatre vegades més que a finals de 2019.

La llum europea contamina la meitat que la mitjana mundial

Amb el 26,6% de l'electricitat generada per l'eòlica i la fotovoltaica, la Unió Europea treu més de 10 punts també als Estats Units (15,6%) i a la Xina, que aconsegueix un 15,5% d'aquestes fonts. Les seves emissions de CO2 procedents de l'electricitat, amb 287 gCO2 per kWh, són la meitat que la mitjana mundial, que és de 501 gCO2 per kWh, i molt inferiors als 370 dels Estats Units. 13 dels 28 països del món que han instal·lat almenys 1 GW d'eòlica i fotovoltaica són països membres de la Unió Europea.

"Les polítiques climàtiques ambicioses i líders al món, combinades amb mesures específiques per deixar d'utilitzar gas rus, s'han concretat fins a assolir un impuls real i sostingut", ha dit Sarah Brown, directora a Europa d'Ember, "La UE es troba ara enmig d'un canvi històric i permanent que li allunya de la dependència dels combustibles fòssils per obtenir energia", ha afegit.