Aquest dilluns, el Regne Unit va arrencar amb el tancament de la planta de carbó de Ratcliffe una nova era en què deixarà de cremar aquest combustible fòssil que continua sent el responsable del 41% de les emissions del CO₂ mundial, malgrat el seu retrocés als països europeus. Aprofitant l'ocasió, el think-thank centrat en la transició energètica Ember ha publicat un estudi que detalla que entre els països desenvolupats de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament) l'ús del carbó ha caigut un 52% des de l'any 2007. Fins a 11 països, comptant el Regne Unit, han deixat enrere l'ús d'aquest combustible energètic i Espanya és, juntament amb Irlanda, Itàlia i Israel, el pròxim en la llista per deixar enrere el carbó. Podria ser el 2025, però encara no és segur.

Queden a Espanya tan sols quatre plantes de carbó actives. Una d'elles és la central tèrmica d'Aboño, a Astúries, propietat de la portuguesa EDP i Corporació Masaveu, que han acordat reconvertir-la en planta de gas natural l'any que ve. També a Astúries i d'EDP, Arbreda de Ribera roman activa, encara que va sol·licitar el seu tancament el 2020. Només li queda actiu el grup 3, amb 361 MW (va informar Infolibre), i té previst el seu tancament el 2025, quan passarà a produir hidrogen verd. El mateix ha de passar amb la central tèrmica de Los Barrios, a Cadis, que el 2026 ha de convertir-se en una planta d'hidrogen verd.

L'altra central que queda activa és d'Endesa i és a Alcúdia, Mallorca, però només opera 15 dies a l'any com a central de reserva, en espera que un segon cable submarí d'electricitat connecti la península Ibèrica amb les Balears, expliquen fonts de l'elèctrica. Fonts de Xarxa Elèctrica, per la seva part, expliquen que s'acaba d'iniciar la tramitació d'aquest cable i que ha d'estar a punt per a 2026. O sigui, que aquesta planta operativa 15 dies a l'any podria retardar el final del carbó a Espanya, encara que d'una manera merament simbòlica.

L'aportació del carbó a Espanya a la xarxa elèctrica ha passat de ser el 15,5% de la llum l'any 2011 (i d'un 40% el 1990 i un 36% l'any 2000) a suposar el 2023 tan sols un 1,5%, rere el tancament de la majoria de les 21 plantes termoelèctriques que operaven per aquella època mentre creixien les renovables, que han passat de representar el 31% per aquella època al 50% del mix total de llum espanyola a tancament de 2023, gràcies al ràpid desenvolupament de parcs fotovoltaics i eòlics al territori espanyol.

La gradual retirada de les plantes de carbó als països de l'OCDE porta que aquest combustible fòssil tan sols suposi avui dia el 17% de l'electricitat dels països desenvolupats de l'OCDE, pel 36% que suposava el 2007. Un terç dels països de l'OCDE són avui lliures de carbó, no només pels 11 que l'han abandonat, sinó també pels tres que mai no l'han utilitzat: Costa Rica, Lituània i Estònia. Després d'Espanya, Irlanda, Itàlia i Israel, França hauria d'abandonar la producció de carbó en l'any 2027 i Dinamarca, Finlàndia i Hongria el 2029.

S'espera que el 2030 el Canadà, Nova Zelanda i Xile deixin d'utilitzar carbó, que el 2033 ho facin la República Txeca i Eslovènia i el 2035 els Estats Units. Més tard, el 2038, duria a terme la seva apagada Alemanya, que va ser dels pocs països desenvolupats que va incrementar el seu ús de carbó quan va esclatar la guerra d'Ucraïna per combatre la seva dependència del gas rus i va passar d'un 20% de l'electricitat generada amb carbó el 2020 a un 31,79% al tancament de 2022, pujada que va corregir l'any passat per tancar amb un 26% de la seva electricitat amb carbó, encara molt per sobre de la mitjana de l'OCDE.

Només dos dels països de l'OCDE que s'han compromès a abandonar el carbó ho faran després d'Alemanya: Polònia en 2049 i Corea del Sud el 2050. Queden, d'altra banda, cinc països que encara no s'han compromès al seu abandonament d'aquesta font d'energia, que són Mèxic, Austràlia, Turquia, el Japó i Colòmbia.

Índia i Xina, en sentit oposat

En el sentit oposat al dels països de l'OCDE, tanmateix, i malgrat que també allà creixen les energies renovables, l'Índia i la Xina han augmentat la seva generació de carbó en els últims anys, així com altres països asiàtics: Vietnam, Japó, Bangladesh, Pakistan i Corea del Sud. El 2023, les retirades de països europeus i dels Estats Units van suposar que decaiguessin 21,1 GW de llum generada a partir de carbó a tot el món, però es van afegir 69,5 GW, per la qual cosa el saldo mundial va ser d'un creixement del 2% en la capacitat operativa de carbó a tot el món.

O sigui, que els esforços de l'OCDE són ara per ara insuficients per generar una caiguda d'emissions de CO2 mundial per la retirada de carbó, encara que aquesta és molt més ràpida que les de gas natural i petroli, encara amb un gran pes a la producció energètica dels països de l'OCDE. Si la primera comença a decaure també per les renovables dins del mix elèctric, sembla encara difícil relegar-la dels usos industrials, mentre que els derivats del petroli aguanten encara en el transport malgrat el lent avenç del cotxe elèctric.

Auge i caiguda del carbó a Espanya

L'hulla, roca sedimentària orgànica combustible que serveix per generar el carbó, va començar a utilitzar-se a Espanya el 1713 després del descobriment accidental de la conca central asturiana. Encara que el 1742 es van concedir els primers permisos per extreure'l i el 1767 van començar les proves de carbó asturià al Ferrol, el carbó no va acabar d'implantar-se per llavors en trobar obstacles com el transport, la falta de demanda i les protestes veïnals, segons relata un estudi històric de Funcas.

Va ser l'auge del ferrocarril el que, a partir de 1855, va impulsar l'explotació del carbó a Espanya, que va obrir noves plantes siderúrgiques per aquella època. La producció i importació nacional es va disparar a començaments del segle XX, quan va passar de les aproximadament 2.000 tones de carbó de 1885 a les més de 7.000 de 1914. El 1940, el 88,4% de l'energia primària espanyola procedia del carbó, quota que va començar a caure per llavors per l'augment de l'electricitat i el petroli, de manera que als anys 70 tan sols al voltant del 15% de l'energia a Espanya procedia del carbó, amb un repunt en els anys 80 que la va portar al 26%.