Part de la solució a una de les grans preocupacions de la indústria europea podria estar sota terra a Espanya. La presentació la passada setmana del Pla d'Acció de Matèries Primeres Minerals per part del govern de Pedro Sánchez ha destapat el potencial que té el país per obrir mines i cobrir el primer pas de la cadena de subministrament de part de la indústria verda i electrònica. Amb una tensió geopolítica i aranzelària en augment, Espanya pot tenir un paper "important" en l'explotació de minerals estratègics i terres rares, en paraules d'Ester Boixereu, cap d'àrea de recursos minerals de l'Institut Geològic Miner d'Espanya (IGME - CSIC), a ON ECONOMIA.
Des de fa temps, indústries com l'automoció, les bateries, les electròniques o la fotovoltaica alerten de la gran dependència que té Europa de la Xina pel seu domini del mercat de les terres rares i minerals estratègics, necessaris per produir semiconductors (que obren o barren el pas del corrent en circuits elèctrics), plaques solars, pales de turbines eòliques, elèctrodes i un llarg etcètera imprescindible per a la transició energètica i tecnològica que vivim.
"La mineria es va deslocalitzar perquè no la volíem tenir aquí, per costos d'extracció, reivindicacions de l'ecologisme, i la majoria dels minerals es compra a altres països. Però s'ha vist que no es pot arribar a tot amb la compra externa i que si la Xina té preferència a tots els materials, no arriben prou materials per a la indústria d'aquí", compte Boixereu de tornada justament d'una de les mines més importants en aquesta cursa pels minerals estratègics, El Moto, a Abenójar, Ciudad Real, que està a punt de generar 91 milions de tones de wolframi que podrà cobrir el 25% de la demanda europea després d'una inversió de 140 milions d'euros de l'empresa Abtungsten.
El wolframi s'utilitza per produir metalls en materials de tall, en filaments per a llums elèctrics i en cables i contactes elèctrics, per la qual cosa és de gran importància en un moment en què electrificar l'automoció i, en general, l'economia és una de les prioritats per reduir les emissions de CO₂ al món.
"Perquè un mineral sigui considerat crític ha de ser important per a l'economia i que només tingui un o dos subministradors, que en molts dels casos és la Xina. En casos com el coure, encara que pugui arribar de molts països, es necessita tant per a la transició digital i ecològica perquè cal cablar-ho tot, que, encara que existeixi una gran diversitat de proveïdors, la demanda compensa com per convertir-lo en estratègic", compta Boixereu.
La geòloga enumera, a més de l'esmentat wolframi, els minerals en els quals Espanya té potencial per ser líder europeu. Un d'ells és l'estronci, que ja s'extreu a Granada i s'utilitza per a la producció de semiconductors, aparells electrònics, automoció i també productes de la indústria química, entre molts d'altres.
El liti, possible joia de la corona
El feldespat, que es fa servir en pintures i en alguns plàstics, cautxús i adhesius i s'extreu a Segòvia, i l'estany, que el 2027 ha de començar a extreure's a la província de Còrdova i serveix per revestir llaunes, també tenen potencial a Espanya. Una de les joies de la corona podria ser el liti, element clau en la fabricació de bateries i present a Salamanca, Galícia i Extremadura (amb sis jaciments localitzats dels 27 localitzats a Europa), si bé encara no s'explota al territori. Protestes d'ecologistes i el retard del mercat de l'automoció elèctrica retarden inversions per arrencar els projectes, com la d'Infinity Lithium, que havia d'invertir 1.400 milions en la mina d'Extremadura.
Cobalt a Ciudad Real, Huelva, Cantàbria i Almeria o fosfat a Ciudad Real són altres dels materials que es podrien explotar.
El potencial és clar i té base com perquè Espanya sigui "un país important" a la producció de minerals rars, segons Boixereu. "És un dels països més grans d'Europa i a més és ric en minerals", afirma. Però es mostra més cauta a l'hora de parlar de lideratge espanyol o de fer un càlcul sobre els percentatges de demanda que pugui arribar a cobrir. "Hi ha moltes variables, com el que pugui trobar-se en altres països o que es concretin algunes de les explotacions, que poden donar un escenari o un altre", diu.
Més enllà del nou despertar de les explotacions mineres, Espanya també explorarà els runams de mines antigues per estudiar el potencial de reciclatge dels materials d'acord amb el Pla d'Acció de les Matèries Primeres Minerals 2025-2029 llançat fa unes setmanes pel Govern espanyol en què participa l'IGME-CSIC.
"Aquestes mines són per a la transició energètica, que no es pot fer només de bones voluntats perquè cal canviar el model productiu. La indústria verda no és zero emissions i és necessari aquest pla d'acció per conèixer el subsol", defensa Boixereu. "Alguns projectes s'estan ja en funcionament, d'altres estan a punt per obrir-se i d'altres poden portar uns 3 o 4 anys. Però tenen el seu ritme perquè cal fer que no contaminin, realitzar un bon control d'afluents...", explica, apuntant de fet alguns dels motius pels quals col·lectius ecologistes s'oposen a algunes explotacions, malgrat que els promotors defensen que les mines es fan d'acord amb la protecció del paisatge i l'ecosistema.
Rere l'estela de la directiva europea
Una directiva europea amb el llistat de minerals estratègics i terres rares que s'actualitza cada tres anys ha marcat el camí a seguir pels exploradors per rastrejar on hi pot haver jaciments que tinguin un paper important per a l'economia i l'autonomia estratègica. "No tindrem el 100% dels materials necessaris per a la indústria, però si arribem a cobrir 20% amb minerals europeus, ja estarem més segurs i protegits", diu Boixereu.
Es farà, a més, amb seguretat, defensa, ja que "la idea del miner a la mina de carbó amb el casc i la pala no s'adequa a la realitat d'avui, que pot ser una dona amb una palanca de control des de fora de la mina i treballant amb total seguretat", completa. "A més, si potenciem la indústria minera a Espanya o a Europa, ens garantim llocs de treball ben pagats i que cotitzen en la Seguretat Social i podem evitar situacions pitjors per als drets humans", defensa.
L'última vegada que es va posar sobre la taula la importància que tenen les terres rares per al futur de l'economia en l'àmbit internacional va ser quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va posar el febrer com a condició al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, perquè li cedís la meitat de les seves terres rares a canvi de continuar donant-li suport econòmicament.
El domini de la cadena de valor de la indústria xinesa, mentrestant, fa que per a empreses com Seat sigui més factible fabricar vehicles elèctrics en països asiàtics que a Europa. Indústries com l'eòlica, la fotovoltaica, les bateries tant d'automoció com d'emmagatzemament elèctric i en general l'electrònica solen expressar des d'Europa que és molt difícil competir amb els preus dels competidors xinesos i la importància de premiar la cadena de subministrament local per a almenys dominar el mercat intern europeu. La troballa i explotació de més minerals estratègics pot ser crucial perquè aquest panorama millori i perquè la indústria verda sigui més autosuficient i competitiva.