Tot i que Espanya és un dels països més ben posicionats en energia renovable i, per tant, amb més potencial per reduir costos energètics, encara no aprofita aquest avantatge per atreure nova indústria i reduir la seva dependència energètica. Ho detalla un informe publicat recentment per McKinsey, que mostra com Espanya i Portugal són líders en 8 d'11 aspectes essencials per a la competitivitat energètica i com, en canvi, el pes de la indústria al país no ha augmentat.
Espanya, que ofereix un cost energètic un 20% inferior a la mitjana europea, podria crear 1,5 milions de llocs de treball d'indústria verda i augmentar en un 10 o un 20% la contribució d'aquest sector al PIB, la qual cosa suposaria un 3 o un 4% d'ingressos addicionals.
Amb una quota d'energies renovables dins del mix elèctric que supera ja el 50% de la llum generada, Espanya és un dels països amb més infraestructura fotovoltaica i eòlica del món en proporció amb el que genera, al costat d'Alemanya, i, per tant, amb més capacitat per oferir preus barats d'energia, que són un dels atractius per a la nova indústria. Tanmateix, l'electrificació pendent de sectors com l'automoció o la indústria impedeix que redueixi la seva dependència energètica, basada sobretot en el fet que no té petroli.
L'any 2023, malgrat la caiguda d'un 1% del consum de petroli a Espanya, aquest va continuar sent la principal font energètica consumida a Espanya, amb un 45% del total, per sobre del 21% de renovables, el 19% de gas natural i el 9% d'energia nuclear. Això fa que la dependència energètica d'Espanya, que importa la major part del gas natural i pràcticament tot el petroli, continuï sent del 66,8%. O sigui, que segueix important més energia de la que genera malgrat l'auge de les renovables. Mentre la indústria continua buscant el seu camí cap a la descarbonització entre els biogasos i l'hidrogen verd, fins i tot per escalar, i el cotxe elèctric no avança al ritme desitjat, els combustibles fòssils continuen tenint un pes rellevant.
Però en tot el que es pot electrificar, Espanya ofereix uns costos i una autonomia atractius perquè la indústria creixi. Tant la indústria vinculada a la transició energètica (construcció de turbines eòliques, de bateries o de peces de cotxes elèctrics) com la indústria descarbonitzada de sectors tradicionals com l'acer tenen marge per créixer a Espanya i, ara per ara, no ho estan fent.
Punts forts i carències
L'estudi de McKinsey repassa la competitivitat de Portugal i Espanya en diversos aspectes i com a pack de països ibèrics. I conclou que lideren, en relació amb la resta, el cost d'energia solar, el d'hidrogen verd, la capacitat d'extracció de liti, el subministrament de CO₂ biogènic, la quantitat de vehicles produïts, la capacitat de refinament, el trànsit portuari de contenidors i la capacitat de terminals de gas natural liquat. Estan, a més, en el bon camí en quota de renovables, producció d'acer i cost d'energia eòlica terrestre, i el seu únic assumpte pendent respecte a competitivitat energètica és la capacitat d'exportació per ductes.
“Accelerar la transició energètica exigiria accions concertades entre diferents sectors, així com una important mobilització de capital, però si Espanya i Portugal poden aconseguir-ho resolent bloquejos específics, podrien exercir un paper líder en la transició energètica i ajudar a possibilitar els objectius de zero net d'Europa, fomentant el creixement industrial verd,” alerta l'estudi.
Per accelerar la transició verda de manera que se substitueixin a un ritme més alt els combustibles fòssils, Espanya necessita 25.000 milions d'inversions fins a l'any 2050, la qual cosa suposa 85.000 milions a l'any, el 6% del seu PIB.
Malgrat l'estancament de la indústria a Espanya (ancorada en el 20% de PIB industrial sobre el total des de fa anys), l'estudi considera que, com a segon major productor de cotxes d'Europa, té una base industrial sòlida, així com unes bones infraestructures i estoc de materials. Li falta millorar la competitivitat de preus de productes com l'hidrogen verd i els biogasos, encara més cars que les seves alternatives fòssils, agilitar les llicències i permisos, alleujar la càrrega burocràtica, impulsar la inversió, resoldre la “incertesa reguladora” i fomentar la “convicció social” per tal de compensar l'oposició a les renovables i conscienciar de la seva importància.
Amb tot això, tant Espanya com Portugal podrien escalar les indústries verdes, convertir-se en els productors de vehicles elèctrics més importants d'Europa i construir tota la cadena de valor de la indústria de les bateries d'Europa, segons l'estudi.
La fi del petroli ajudaria Espanya
Just dimecres passat, l'Agència Internacional de l'Energia apuntava en la seva Perspectiva Energètica Mundial 2024 cap a un futur i imminent excedent de petroli, gràcies a la seva substitució per renovables, que obrirà el camí al final del refinament i a l'“era de l'electricitat”. Abans del 2030, s'hauria d'aconseguir que la meitat de l'electricitat mundial es cobreixi amb renovables. Les emissions haurien de caure a un ritme anual de l'1% entre el 2030 i el 2050, tot i que amb un compromís més gran es podria assolir una reducció anual del 15%.
Aquesta perspectiva encara pot afavorir més la projecció espanyola, si bé tant la Xina com els Estats Units tenen ara per ara la davantera des del punt de vista industrial, pels seus abundants programes d'estímuls a renovables i electrificació i el seu accés a recursos naturals, ja que en ambdós països hi ha reserves de liti i, en el cas de la Xina, té tota la cadena de valor de la producció de bateries.
El domini xinès, de fet, no és un risc només per a Espanya, sinó per a tota la indústria europea, tal com alerten totes les veus expertes, inclòs el recent informe Letta, i també un informe recent de Strategic Perspectives. En aquest es precisava que la Unió Europea és encara la segona destinació més atractiva per a inversors d'indústria zero emissions, però que això pot estar en risc si s'apliquen pressupostos restrictius. El 2023, la UE va atreure 334.000 milions de dòlars d'inversió en Net Zero, 76.000 més que l'any anterior.
La Xina, per la seva part, acapara el 39% d'aquestes inversions (654.000 milions el 2023) i controla el 60% de la cadena de valor de l'energia eòlica, amb plans per multiplicar la seva producció de bateries.
“Amb preus de l'energia significativament més alts que als EUA i la Xina, impulsats per l'alta dependència de les importacions de combustibles fòssils, la bretxa de competitivitat europea amb aquestes regions s'està ampliant. Una gran quantitat d'electricitat sense emissions hauria de ser un pilar d'un pacte industrial net per garantir la competitivitat i la resiliència econòmica de la UE”, va reflexionar Aymeric Kouam, analista d'energia de Strategic Perspectives.