El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts la nova normativa sobre infraestructura de recàrrega per a la transició energètica en el transport, que preveu endolls per a automòbils elèctrics en les principals vies de transport cada 60 quilòmetres, per a camions cada 120 quilòmetres i tancs d'hidrogen cada 200 quilòmetres. Els punts de càrrega hauran d'estendre's per la xarxa TÉ-T i comptar amb una potència mínima de 400 quilowatts (kW) el 2026 i de 800 kW el 2028.
Les estacions de recàrrega per a camions i autobusos hauran d'estar instal·lades a la meitat de les principals carreteres de la UE per a 2028, amb una potència inicial de 1.400 kW que anirà pujant fins a 2.800 kW en funció de la carretera, assolint un punt de càrrega almenys cada 200 quilòmetres per a 2031. Les estacions hauran d'estar obertes a tots els conductors, comptar amb sistemes senzills de pagament i mostrar el preu i els temps d'espera.
Les noves regles, concebudes per facilitar la transició als vehicles de zero emissions, els únics que es podran comercialitzar a la UE a partir de 2035, també fa un forat a l'hidrogen, exigint hidrogeneradores cada 200 quilòmetres en les principals vies. "L'ús de solucions energètiques més sostenibles, renovables i eficients al sector del transport ajudarà a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la contaminació de l'aire, millorarà la qualitat de vida dels ciutadans i crearà nous llocs de treball d'alta qualitat", ha assegurat el negociador cap de l'expedient a l'Eurocambra, el socialdemòcrata búlgar Petar Vitanov.
Combustibles marítims més ecològics
El Parlament Europeu ha aprovat amb 514 vots a favor, 52 en contra i 74 abstencions l'expedient sobre Infraestructura de Combustibles Alternatius. En aquest sentit, també ha donat llum verda a la nova normativa sobre Combustibles Marítims Sostenibles per 55 vots a favor, 48 vots en contra i 25 abstencions, després d'haver-se assolit un acord polític amb els països en ambdós casos, que hauran de ser adoptats també pel Consell de la UE per adquirir caràcter oficial.
El segon text busca fomentar combustibles marítims més ecològics, exigint els vaixells que redueixin gradualment les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en l'energia que fan servir. Als vaixells amb un pes superior a 5.000 tones de càrrega, que es consideren responsables del 90% de les emissions de CO₂ del sector marítim, se'ls exigirà una reducció del 2% el 2025, en relació amb 2020, i del 80% a partir de 2050.
Descarbonització del transport
Aquests requisits s'aplicaran "a tota l'energia utilitzada a bord en o entre ports de la UE, així com al 50% de l'energia utilitzada en viatges en els quals el port de sortida o d'arribada està fora de la UE o a les regions ultraperifèriques de la UE", ha precisat l'Eurocambra. A més, i a partir de 2030, mentre estiguin amarrats en moll, hauran de funcionar amb energia elèctrica i hauran de carregar almenys un 2% de combustibles renovables d'origen biològic (RFNBO, per les seves sigles en anglès) si amb data de 2031 la Comissió Europea detecta que aquests suposen menys de l'1% del proveïment.
"Les noves regles estableixen, de molt, el camí més ambiciós del món per descarbonitzar el transport marítim", ha recalcat el ponent del text a l'Eurocambra, el popular suec Jörgen Warborn, qui ha assegurat que la nova normativa converteix "a Europa en pionera en la creació d'una demanda de combustibles sostenibles i en el foment de la innovació". Una vegada que el Consell hagi aprovat ambdues lleis, les regles d'infraestructura de combustibles alternatius s'aplicaran a partir dels sis mesos posteriors a la seva entrada en vigor, i les regles de combustibles marítims sostenibles s'aplicaran a partir de l'1 de gener de 2025.