La Unió Europea (UE) anunciarà dimarts vinent nous projectes en diferents països europeus de minerals estratègics per a la transició ecològica i la defensa com el liti, el níquel i el titani a fi de reduir la dependència de potències com la Xina.
Així ho va explicar el vicepresident de la Comissió Europea per a la Prosperitat i l'Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, en una trobada a Brussel·les amb diversos mitjans espanyols, també EFE, en el marc de l'inici del mandat del nou equip de comissaris liderats per Ursula von der Leyen i dels plans de rearmament de la UE davant de desafiaments com la guerra d'Ucraïna.
Encara que no va precisar el nombre de projectes ni a quins països seran, Espanya és un dels llocs amb més varietat mineral a Europa amb jaciments d'estany, liti, níquel i terres rares, entre altres minerals estratègics, segons dades de la Comissió Europea. Espanya ja produeix el 99% de l'estronci que es consumeix a Europa, que es fa servir per a pigments de pintures, llums fluorescents i altres objectes.
Séjourné va indicar que els projectes anunciats dimarts seran els primers des de l'aprovació en març de 2024 de la Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals que busca augmentar la capacitat de la UE per "extreure, processar i reciclar" matèries primeres estratègiques i reduir la dependència de tercers països.
"Necessitem garantir l'accés de la UE a matèries primeres estratègiques. Hem identificat 17 matèries primeres estratègiques per a la nostra transició verda, digital, defensa i espai, per a una majoria de les quals tenim una enorme dependència del subministrament exterior," va dir el representant francès en la trobada d'aquesta setmana.
Séjourné es va referir a materials com el liti, el cobalt i el níquel, utilitzats per produir bateries, el gal·li (panells solars), el bor brut (tecnologies eòliques) i el titani i wolframi (sectors espacial i de la defensa).
"El nostre objectiu és tenir reserves que puguin cobrir, almenys, les necessitats de la indústria europea per a un període d'un any", va assenyalar el vicepresident, que va precisar que en el futur es realitzaran noves convocatòries.
Dependència i polèmica mediambiental
Segons la nova Llei de Matèries Primeres Fonamentals, la UE busca que el 10 % de les seves necessitats anuals de matèries primeres es cobreixi amb l'extracció de minerals, el 40 % amb transformació i un 25 % amb reciclatge, segons informa la Comissió en la seva pàgina web.
El bloc també busca desenvolupar cadenes de valor diversificades per garantir les cadenes de subministrament, davant de l'augment de la demanda i la concentració de certes matèries primeres a pocs països.
Així, el 63 % del cobalt mundial s'extreu a la República Democràtica del Congo, el 97 % del subministrament de magnesi a la UE procedeix de la Xina, el 100 % de les terres rares utilitzades en imants permanents es refina a la Xina i el 98 % del borat subministrat a la UE procedeix de Turquia.
Les terres rares no són realment "terres", sinó un conjunt de 17 elements químics que comparteixen moltes propietats i solen trobar-se juntes en la naturalesa. S'usen en dispositius com les pantalles tàctils, els panells solars i els vehicles elèctrics.
A Espanya, l'obertura o reobertura d'explotacions mineres està embolicada sovint en polèmica per l'oposició de plataformes veïnals i dels ecologistes.
Fa diversos anys que l'empresa espanyola Quàntum prova d'extreure terres rares com la monacita grisa en el Camp de Montiel (Ciudad Real), però no ha aconseguit els permisos necessaris davant del temor de l'impacte mediambiental.
Una altra promotora amb dificultats és Extremadura New Energies, filial de l'australiana Infinity Lithium, que prova d'obrir una explotació subterrània de liti a Valdeflórez, a la província de Càceres, contra l'opinió dels ecologistes.