La Comissió Europea ha publicat aquest dimarts per primera vegada la llista amb els 47 projectes estratègics per assegurar i diversificar l'accés a les matèries primeres a la UE, un retorn a la mineria que ha de reduir la dependència externa, especialment de la Xina, per a la transició ecològica i digital. Entre les elegides hi ha 7 projectes espanyols, sis mines i una planta de reciclatge, que han d'aportar materials necessaris, per a aparells electrònics i materials clau per a la transició energètica.
Cotxes elèctrics, mòbils, turbines eòliques, plaques fotovoltaiques, bateries, rentadores... la llista de productes que necessiten minerals estratègics és llarguíssima i davant d'un escenari de tensió geopolítica creixent i proteccionisme a través d'aranzels, la Unió Europea ha decidit que tornar a la mina per explotar els seus propis recursos és l'única manera d'abaratir costos, millorar la seguretat de subministrament i controlar la cadena de valor.
En aquest context, hi ha set projectes a Espanya, que espera ser una potència europea, escollits com a estratègics. El wolframio de la mina d'El Moto, a Ciudad Real, gestionada per Abenójar Tungsten, el wolframio a Extremadura en el projecte P6, d'Iberian Resources, el liti també a Extremadura en Las Navas, cobalt, níquel i coure a Jaén, a Agua Blanca per Riu Narcea, liti a Ourense, a la Mina Doade Project, de Recursos Minerals de Galícia, i coure en Coure les Creus, a Sevilla, són els projectes espanyols escollits com a estratègics per la Comissió Europea, que també aposta per Circular, d'Atlantic Copper, una planta de reciclatge de coure a Huelva.
Amb aquestes set apostes, Espanya pot convertir-se en la segona potència minera més important en quantitat d'explotacions després de França, que compta amb 10 mines entre les quals també hi ha projectes de cobalt, liti i en el seu cas grafit. El wolframio és el mineral més exclusiu d'Espanya, únic país amb reserves.
L'aposta estratègica de la Unió Europea pretén cobrir el 10% del consum anual per a l'extracció de minerals, el 40% del consum anual per processar-los i el 25% del consum anual per a reciclatge. També pretenen amb aquest desplegament que la Unió Europea no depengui en més d'un 65% d'un tercer país per a minerals estratègics.
La Comissió Europea preveu una inversió global de 22.500 milions d'euros per tirar endavant aquests projectes, que podran beneficiar-se de suport de la Comissió, estats membres i institucions financeres. A més, tindran permisos simplificats que garanteixen que no tardaran més de 27 mesos en els casos d'extracció i 15 mesos per a altres projectes, que actualment poden demorar entre cinc i 10 anys.
Són beneficis que neixen de la Llei de Matèries Primeres Fonamentals, que va entrar en vigor el 23 de maig de l'any passat amb la convocatòria de presentació de propostes que ha donat com a resultat aquesta llista. La Comissió va rebre també sol·licituds d'explotació a tercers països, per a la qual publicarà una nova convocatòria a finals d'estiu.
"Aquest és un moment històric per a la sobirania europea com a potència industrial", ha dit sobre això Stéphane Séjourné, vicepresident executiu per a la Prosperitat i l'Estratègia Industrial, que ha defensat que Europa ha "d'augmentar la nostra pròpia producció, diversificar el nostre subministrament extern i fer reserves".
Finlàndia, amb 6 mines, i Portugal, amb 4, són els altres països amb més potencial miner.
Entre els projectes europeus destaquen el liti (22 projectes), el níquel (12 projectes), el cobalt (10 projectes), el manganès (7 projectes) i el grafit (11 projectes), que beneficiaran, especialment a la cadena de valor de matèries primeres i bateries de la UE.