Tan sols una setmana després que el més important productor de bateries més d'Europa, l'empresa sueca Northvolt, es declarés en fallida, la Comissió Europea ha sortit aquest dijous al rescat del sector amb un paquet d'ajuts que inclou 3.400 milions d'ajuts per a "tecnologies innovadores de descarbonització a Europa, incloses les bateries per a vehicles elèctrics", que compten amb un episodi exclusiu de 1.000 milions. També ha llançat la segona subhasta del Banc Europeu de l'Hidrogen per accelerar la producció d'hidrogen renovable en l'Espai Econòmic Europeu, amb un pressupost de 1.200 milions d'euros de fons de la UE i 700 milions més de tres estats membres.

I, el mateix dia, l'acabada d'estrenar Comissió i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) han anunciat una associació per sumar 200 milions d'euros d'inversió a "la cadena de valor europea de fabricació de bateries".

El passat 24 de novembre, Northvolt AB, principal fabricant de bateries europea, es declarava en fallida després de no aconseguir un rescat que li permetés afrontar un deute de 6.610 milions d'euros, en un moment que d'efectiu tan sols li quedaven 28,81 milions d'euros. La fallida no va suposar la desaparició de l'empresa, que es va acollir al Capítol 11 de la Llei de Fallides dels Estats Units, on també opera, i podrà optar uns 234 milions de nou finançament en dues parts, una per finançament de deutors en procés i una altra de garantia en efectiu, que aportarà un client de Northvolt.

Mentre les empreses xineses acaparen la gran majoria de les bateries venudes a Europa i al món i amb l'electrificació de l'automòbil més lenta de l'esperat a Europa, el gegant xinès CATL, líder mundial, estudiava la compra de Northvolt segons publicava el diari suec Dagens Nyheter. Northvolt és l'única empresa europea que compta amb una de les 10 més grans del món (la resta són xineses, coreanes, japoneses i nord-americanes). A Espanya, Volskwagen té projectada una gigafactoría a Sagunto i la xinesa Envision en construeix una altra a Extremadura. La coreana Lotte ha de posar una altra fàbrica de bateries (no gigafactoría) el 2027 a la localitat tarragonina de Mont-roig del Camp.

En la seva primera setmana al comandament i amb l'exministra espanyola Teresa Ribera com a vicepresidenta i responsable de la transició energètica, la Comissió sembla posar fil a l'agulla per engegar el que els informes Draghi i Letta van recomanar per a la Unió Europea: ajuts milmilionaris per afrontar inversions industrials, especialment en transició verda.

Els projectes candidats a les subvencions s'avaluaran en funció del seu potencial per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, així com la seva innovació, maduresa del projecte. Una de les convocatòries és general, de 2.400 milions, i pot anar dedicada a diferents tipus de descarbonització: fabricació de components per a energies renovables, emmagatzemament d'energia, bombes de calor i producció d'hidrogen.

Però existeix a més una convocatòria específica de 1.000 milions d'euros per a cèl·lules de bateries de vehicles elèctrics, que serveixin per a la producció o per a la innovació d'aquesta tecnologia. "Es necessiten múltiples instruments per superar algunes de les barreres econòmiques a què s'enfronta actualment la cadena de valor de les bateries a Europa, inclosos els seus gigafábriques. La Comissió continuarà desplegant els instruments disponibles i emprenent noves vies, també a curt termini, per abordar els obstacles a l'expansió industrial a gran escala", resa el comunicat de la Comissió Europea.