Des que era nen, Bernat Carreras es divertia fabricant maquetes i cotxes de radiocontrol i, ja d'adult, després d'estudiar Enginyeria i un màster en Motorsport, va complir el somni de ser enginyer de Fórmula 1. Si pot existir un desafiament encara més estimulant que treballar en equips de 1.000 enginyers de Renault i McLaren produint els cotxes d'estrelles com Fernando Alonso o Lewis Hamilton, Carreras ho va trobar al cel: fer volar avions elèctrics. Amb la tecnològica Bold, que va fundar el 2019 amb tres treballadors i va arrencar dissenyant automòbils exclusius, pretén ara arribar "abans que acabi la dècada" a facturar 100 milions d'euros produint bateries per a avions elèctrics, segons compta ON ECONOMIA des de la seu central de l'empresa a Montmeló.
La primera pregunta és: volaran els avions amb motors elèctrics? Carreras aclareix que, a curt termini, seran avions de menor port que els intercontinentals, per a distàncies curtes de fins a 250 quilòmetres, i que allà hi posa Bold el focus. "L'energia específica dels combustibles és 10 vegades més densa energèticament que el sistema elèctric. Per tant, descartem vols més llargs en els quals necessites molta més energia per cada quilo i ens centrem en missions més curtes. Però ja es pot treballar amb advanced mobility o origin mobility, on tenir menys energia no és un perill. En la qual cosa comunament es coneix com a taxis voladors, podrem amb les nostres bateries fer volar avions de curtes durades, es poden utilitzar en missions de rescat o com a taxis", explica. Són com drons de la mida d'un helicòpter que podrien substituir-los en ser més segurs i eficients.
Carreras no detalla la facturació de Bold del passat exercici, però sí que ha estat "tres vegades més gran" que l'exercici anterior, 2021, que va tancar amb gairebé un milió i mig de facturació i més de mig milió de beneficis, segons el registre mercantil. Hauria facturat, doncs, quatre milions i mig, amb la qual cosa per assumir l'objectiu dels 100 milions en menys de set anys s'hauria de multiplicar per 25. La darrera inversió, de 25 milions d'euros, amb una ajuda de 100.000 de la Generalitat per contractar 50 enginyers més (ara mateix l'empresa té 130 treballadors) i obrir una fàbrica als Estats Units que aprofiti els estímuls de Biden tal com ha fet Wallbox, ha de ser un impuls definitiu. Es tracta d'una inversió més gran que la seva facturació, però que "no posa en perill l'empresa" i s'executarà en diversos terminis, de manera que no compromet que, el 2023, Bold torni a tancar amb beneficis, que podrien minvar de cara a 2024.
De fet, malgrat que la previsió de creixement és mastodòntica, Carreras es desmarca del món empresa emergent, paraula amb què no se sent còmode, i prefereix associar el seu negoci a l'entorn industrial. "Hem guanyat diners des del primer dia", defensa per allunyar-se d'aquest univers, "i tan sols rebem una inversió externa de dos milions i mig d'euros d'un soci estratègic de la regió que coneix el sector per accelerar algunes coses". "Per a mi això és un negoci industrial. Primer, has de vendre, després fer el producte, fer-ho bé, i saber cobrar-lo, que et paguin. I això va molt més enllà de dir 'he aixecat 100 milions i soc un unicorn'. Jo vull solucionar problemes i en el que ens centrem és en això, el nostre focus no és fer-nos la foto d'èxit com a startuperos", reflexiona. "Pots créixer molt de pressa, però hi ha un risc. No sents parlar de les empreses que es queden pel camí i tampoc no saps el que pateixen, fins i tot les grans, si es dediquen a cremar diners", completa.
El desembarcament de Bold als Estats Units, encara per decidir en quin estat tindrà lloc, té a veure amb el bon clima empresarial per invertir en renovables als Estats Units, però sobretot amb els clients de Bold, que no es poden desvetllar. "No tenim clients a Espanya, sí a Anglaterra i als Estats Units. I existeixen algunes friccions quant a logística quan comencem a enviar més volum. Cal fer manteniment, reparacions, necessitem ser més a prop d'ells i coneixem gent als Estats Units". No veu un risc que sigui el primer pis per canviar de país, "la base d'operacions i la part de desenvolupament la mantenim aquí, allà tindrem una extensió de la part de fabricació", però "les coses poden canviar, serem on el client ens necessiti", apunta.
Reconeix, com els fabricants de vehicles elèctrics i gran part del sector d'electrificació, que la Unió Europea està perdent espai respecte als Estats Units, "on hi ha una molt bona combinació d'incentius en els àmbits, federal i estatal". "Moltes empreses grans no estan anant a Europa o estan frenant les seves inversions perquè a Europa hi ha una preocupació excessiva per les repercussions, quan la principal repercussió negativa de la regulació i els ajuts pot ser que ens quedem sense la tecnologia necessària."
Bold, que va néixer pràcticament sense inversió inicial perquè es dedicava en origen a dissenyar automòbils "molt exclusius, d'altes prestacions, amb una producció de menys de 10.000 unitats" per a fabricants que no pot revelar, continua mantenint un peu al sector de l'automòbil malgrat que l'aposta principal ara són els avions elèctrics. Entre els clients de Bold es troben els equips competidors de Fórmula E, la Fórmula 1 elèctrica, per a qui ha fabricat bateries. Ser el proveïdor de tots els equips de Fórmula E és un dels grans contractes que aspira a tancar aquest any.
El gran desplegament industrial per a l'electrificació, en el qual Bold participa, es troba davant d'una contradicció: són indispensables per a la descarbonització que exigeix l'emergència climàtica i totes les institucions internacionals, però la necessitat de minerals per produir els components pugues tornar-lo insostenible, les condicions de treball a les mines arriben a violar els drets humans i l'alta dependència de matèries primeres i proveïdors xinesos pot ser contraproduent per a les economies occidentals. Conscient d'això, Carreras aposta, a nivell de sostenibilitat, "primer per una segona vida d'aquestes bateries, que tenen una durabilitat limitada en avions, però després poden tenir altres usos" i, després, pel reciclatge. "La majoria de metalls, com l'alumini o l'acer, són reciclats. I aquí volem fer el mateix. Ara s'extreu molt de la mina, pitjor quan tinguem moltes cel·les que hagin arribat al final de la vida, es podran recuperar la major part dels materials", defensa Carreras, "és una tecnologia, la de reciclar cobalt o níquel, que ja s'està desenvolupant", completa.
"Volem treballar amb matèries primeres que, cada vegada més, siguin sostenibles i respectin els drets humans, que puguem confiar en ells per a la cadena de subministraments i que cada vegada més utilitzin els estàndards europeus i americans. Les mines ja estan prenent mesures socials d'impacte local", defensa Carreras, que creu que "el futur passa pel fet que els proveïdors xinesos s'instal·lin a Europa i els Estats Units" per adaptar-se a aquests estàndards. "Encara que hi ha cada vegada més països intentant competir, a Àsia ens porten molt avantatge en l'àmbit científic i productiu", explica l'enginyer i empresari.
Malgrat els avantatges pel que fa a incentius dels Estats Units, Carreras es mostra satisfet amb els ajuts rebuts tant pel PERTE del Govern espanyol com per la Generalitat, malgrat que "és massa burocràcia", i alerta que, a Catalunya, hi ha un "sostre de vidre" en creure que no som al nivell d'altres països d'Europa. "Estudiar a Anglaterra em va servir per adonar-me que aquí no ens falta de res. Vaig estudiar en la Universitat de Girona, que no és de les més capdavanteres, i tècnicament no ens faltava res," rememora Carreras, que després va tornar a Girona. L'empresa, finalment, es va instal·lar a Montmeló, a pocs metres, curiosament, del circuit on no fa tant corrien alguns dels cotxes que ajudava a dissenyar, però mirant ara a un cel que vol ajudar a electrificar perquè estigui menys contaminat.