Més de dos anys després que s'aprovés, el 27 de desembre de 2022, la llei 1055/2020 d'envasos i residus per tal que la fruita i la verdura deixin d'estar plastificades, els plàtans, kiwis, pomes, mandarines o carabassons continuen plastificats als comerços perquè aquesta llei encara no té efecte. La llei es va publicar amb la condició de ser efectiva un cop es redactés la llista d'excepcions que sí que podrien estar embolicats en plàstic pel risc de deteriorament en cas de no estar-ho. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) va redactar aquesta llista el juny de l'any 2023, però un any i mig després, el ministeri no ha redactat l'ordre ministerial que doni llum verda a la llista d'excepcions i, per tant, a la llei.
O sigui, que la llei de desembre de 2022 no té efecte dos anys després. Es tracta d'un projecte emmarcat en la reducció de residus per tal de reduir la contaminació que generen. Mentre la llei espanyola continua paralitzada, el passat 19 de desembre es va aprovar el Reglament Europeu sobre envasos i residus, que "establirà un marc normatiu harmonitzat per a la Unió Europea en la gestió i prevenció de generació d'envasos i residus", apunten fonts del Ministeri d'Agricultura i Pesca a ON ECONOMIA.
El reglament no només se centra en les fruites i verdures, sinó que estableix un marc per reduir el plàstic i el paper destinat a envasos en general, així com potenciar la seva reciclabilitat i reutilització. També crea uns estàndards de reciclatge i vol eliminar progressivament substàncies perilloses. L'etiquetatge clar dels envasos, un disseny que en redueixi el pes i el volum, un compromís amb el compostatge i unes excepcions clares són algunes de les línies d'aquest reglament europeu.
També la llei de finals de 2022 espanyola apunta cap a aquesta direcció i assenyala que les fruites i verdures en lots de menys d'1,5 quilograms no podran estar envasades en plàstic. Ara bé, el decret donava sis mesos a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària per presentar la llista d'excepcions i aquesta va trigar dos mesos i mig més a tenir-la, fins a setembre de 2023. Però un any i mig després, l'ordre ministerial que donava per bona o modificava aquesta llista d'excepcions per a aplicar la normativa encara no ha passat pel ministeri.
Fonts del ministeri ressalten que "no hi ha data" prevista perquè això passi, però fins i tot quan passi, l'efecte de la llei quedarà reduït si es dona per bona la llista d'excepcions, perquè aquesta és enorme.
Una llarga llista d'excepcions
L'informe el va elaborar el Comitè Científic, amb 21 investigadors de tot Espanya i amb col·laboració del CSIC, i distingia diferents tipus de riscos des de les plagues fins als bonys o aixafaments, passant per l'oxidació, la podridura o la deshidratació. I concloïa que nabius, gerds, maduixes, maduixots, mores, groselles, cireres, albercocs, raïm, litxis, figues, figaflors fresques, nespres, dàtils, prunes i caquis són les fruites que presenten un risc que justifica el seu envasat en plàstic.
Entre les herbes aromàtiques, la menta, el coriandre, el cibulet, el julivert, l'alfàbrega, l'anet, el cerfull i l'orenga també presenten un risc elevat.
Els bolets en general també entren en el grup d'excepcions, així com bledes i espinacs o enciams, cabdells, escarola, ruca, canonges, xicoira o col arrissada.
Tomàquets cherry i altres varietats mini, pebrots de padró, cols, pastanagues, cebollí, alls tendres i espàrrecs completen l'extensa llista que el ministeri ha de donar per bona.
El decret de desembre de 2022 fixa que les comunitats autònomes tenen les competències sancionadores, malgrat que les competències sobre residus estan transferides als municipis, de manera que l'aplicació de sancions pot acabar suposant un altre efecte limitador a la norma perquè cada nivell administratiu haurà d'aplicar les seves sancions i activar el seu personal inspector.
La reducció de plàstic en supermercats respon a la directiva europea que pretén que per al 2030 tots els envasos de plàstic siguin reciclables i es redueixi el consum de plàstics de només un ús i microplàstics.
Avançats a Europa
El mes de març del passat 2024, l'Eurocambra, el Consell i la Comissió Europea van pactar una norma que preveu la reducció gradual de l'ús d'envasos a un 15% el 2040. I justament contemplava entre les prohibicions per a 2030 les fruites i verdures fresques, però també envasos per a aliments i begudes que es consumeixen en cafeteries i restaurants, porcions individuals, cosmètics en miniatura o embolcalls de maletes als aeroports.
Amb aquestes mesures, es busca minimitzar l'impacte dels 109 kg d'envasos que cada ciutadà europeu llença a l'any i que augmentarà a 209 quilos el 2030, si no es prenen mesures que han de partir dels comerços i empreses.
La UE produeix uns 26 milions de tones de plàstic a l'any i menys del 30% s'emmagatzema per a reciclatge, una gran part s'exporta a tercers països i la resta acaba incinerada (emetent CO₂), en abocadors o als mars, rius, boscos i platges.
A Espanya, es recicla menys de la meitat dels residus plàstics, un 45,6% dels 1,7 milions de tones que es generen, encara que Greenpeace qüestiona aquestes xifres perquè les dona Ecoembes, l'empresa que se n'encarrega. Hi ha, segons el ministeri, un 60,31% de plàstics que allarga la vida útil, però la xifra també inclou els reciclatges, amb la qual cosa un 40% dels plàstics es malbarata.
Els plàstics no només contaminen els mars, sinó que també es fragmenten i fan malbé tota mena d'ecosistemes. Són perjudicials per a la salut humana, ja s'han trobat fent mal des de dins del cos humà. El plàstic, com tots els residus, no és 100% reciclable, per la qual cosa, reduir-ne l'ús és una prioritat per sobre d'augmentar-ne reciclatge.