A un costat del ring, Endesa i Iberdrola defensen l'electrificació total dels sistemes de climatització de les llars un dia abans que, aquest dimecres, entri en vigor la directiva europea que preveu la descarbonització dels edificis per a l'any 2050. A l'altre, Naturgy i Repsol es regiren contra els ponientes que parlaven del "final de les calderes de gas" de la mà dels acords europeus perquè, insisteixen, "el que es limita són els combustibles fòssils, no la tecnologia" i defensen que les calderes de gasos renovables continuaran tenint un paper rellevant. Gasístiques i elèctriques defensen els seus interessos. Ambdues tenen les seves raons. La tensió es palpava en el debat d'aquest dimarts en el Club de l'Energia. I la batalla promet arribar a la teva llar quan et preguntis com climatitzar-lo.
En una jornada de 4 hores i cinc taules rodones sobre la descarbonització de l'edificació, el combat va arribar a la taula sobre descarbonització que va enfrontar a les grans companyies energètiques d'Espanya. En ella, José Antonio Florez Montero, responsable de rehabilitació d'Edificios de Viviendas de Endesa i Víctor Carballo, el seu homòleg d'Iberdrola, van defensar sense embuts l'"electrificació" total de les calefaccions d'edificis.
Però els portaveus de Naturgy i Repsol insistien que les calderes de gas, més barates que una bomba de calor elèctrica, sobretot si ja estan instal·lades, no estan condemnades a desaparèixer. I van mostrar certa molèstia amb el fet que en diverses ocasions del debat es parlés del final d'aquesta tecnologia.
"Siguem precisos: les calderes no estan prohibides. No s'ha de confondre la tecnologia amb el combustible", va etzibar Siridia Berenguer, directora de GLP en l'àrea clients de Repsol, que creu que "no existeix una sola solució" renovable a la descarbonització dels edificis i les seves solucions tèrmiques.
En el mateix sentit, es va expressar Alberto González, director de regulació de Xarxes de Gas Natural, que va afegir a més que "no tindrem una economia 100% electrificada demà" i va recordar que encara que les enquestes apunten que la majoria dels ciutadans aposten per la descarbonització, també "la cosa canvia quan se'ls pregunta quant estan disposats a pagar".
Per això, va defensar, "cal tenir en compte el trilema energètic: ser sostenible, econòmic i amb seguretat de subministrament". I en tots els punts, els gasos renovables han de tenir el seu paper, segons la gasística. Espanya, a més, "és el tercer mercat potencial del biometà" i "l'hidrogen verd ja està aquí", va afegir González.
El final dels combustibles fòssils, no de les calderes
El fet és que la nova directiva europea, tal com defensen Repsol i Naturgy, exigeix als estats "eliminar gradualment les calderes independents alimentades amb combustibles fòssils", però els biogasos no són combustibles fòssils, per la qual cosa les calderes no estaran vetades si utilitzen combustibles alternatius. "Com a primer pas, a partir de 2025 no han de concedir cap incentiu financer per a la instal·lació de calderes independents alimentades amb combustibles fòssils", afegeix la directiva, que pretén que els edificis nous estiguin totalment descarbonitzats per a 2030 i la totalitat de construccions de cara a 2050.
A escassos metres del Club de l'Energia, de fet, el comissari d'Acció pel Clima de la Comissió Europea, Wopke Hoestra, defensava en un acte organitzat per Esade que "Europa vol ser el primer continent neutre en emissions per a 2050".
Tot això quedarà condicionat a les pròximes eleccions europees, que marcaran l'acceleració o la frenada als ambiciosos plans de descarbonització, així com a la transposició dels estats de les directives europees.
Els edificis, responsables del 36% de les emissions
Respecte als edificis, el 40% del consum final d'energia i el 36% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle corresponen als edificis, mentre que el 75% dels edificis europeus no són eficients des del punt de vista energètic. La calefacció, en un 39% nodrida de gas natural, en un 11% per petroli i en un 3% per carbó a Europa, és un dels principals actors contaminants.
Davant d'aquest escenari, es contraposen les visions gasística i elèctrica, que prefereix apostar l'eòlica i la fotovoltaica tota la climatització de les cases. Fonts d'Iberdrola apuntaven a ON ECONOMIA que "no tindria sentit" apostar per les calderes de gasos renovables perquè "són molt menys eficients que l'electricitat, que amb un KWh et produeix 4 KWh", quatre vegades més que les calderes de gas. Veus del sector gasístic, en canvi, insistien que "no tot podrà ser electrificat" i apuntaven que "és el client que ha d'elegir" com climatitzar casa seva.
El cert és que en les jornades del Club de l'Energia la major part dels actors no implicats directament en la generació i distribució d'energia donaven més la raó a les elèctriques.
Així, Iñaki Allonso, CEO de la firma d'arquitectura Satt, va defensar que, amb les renovables nodrint als edificis en un model d'autoconsum amb fotovoltaica in situ, aquests poden "produir més energia de la que consumeixen" i en aquest escenari no tindria sentit apostar per la biomassa, que, a més, "afecta a la qualitat de l'aire", punt en el qual des d'Iberdrola concorden.
Marta San Román, directora de l'Associació de Fabricants d'Equips de Climatització (AFEC), va defensar a més que "les onades de calor són un dels grans problemes del canvi climàtic" i que les bombes de calor i aerotèrmies inclouen l'aire condicionat en la seva climatització. "Fred és salut", va defensar taxatiu, després de sentenciar que l'eficiència de l'aerotèrmia és "un 400% més gran que les calderes".
Els preus d'instal·lació, que poden rondar els 5.000 o 6.000 euros en les aerotèrmies, són en el dia d'avui un dels principals enemics, si bé la Unió Europea i els estats membres es preparen per desplegar paquets d'incentius i subvencions que facilitin la seva implementació.
Fins que això passi, el que continuarà calent és la guerra de les energètiques per copar un mercat a què les gasístiques no volen renunciar.