El tancament nuclear previst per a l'any 2030 pot desencadenar en què Catalunya hagi de fer la transició energètica amb gas, ja que no arribarà a les fites espanyoles previstes en renovables per 2030, en contra del que dicten els plans de descarbonització de la Unió Europea i del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) espanyol. Ho ha reconegut el nou director general d'Energia, Josep Maria Serena, en una jornada amb el sector al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona. Ha detallat que hi ha 2,9 GW de renovables autoritzats que no es construeixen i 5,4 GW en tramitació amb diverses dificultats (un total de 8,3 GW), així com 600 recursos que endarrereixen els projectes.

"No estarem allà (al PNIEC previst per Catalunya de cara a 2030) ni en la més sorprenent de les casualitats. Estem més que endarrerits. (...) Per desgràcia, nosaltres farem la transició ecològica amb gas, i si no ja ho veureu, perquè no tindrem més remei. I serà trist, tant per emissions de CO2 com per preu, que és l'altre dels problemes que té el gas si es fa servir en quantitats industrials. No tindrem ni els megavats i crec que es desconnectaran les centrals nuclears", ha dit Serena.

La moratòria a l'energia nuclear s'hauria d'aprovar ja aquest any per tal que es pugui ajornar el seu tancament previst per l'any 2030, ja que calen cinc anys per aprovar-la. D'altra banda, la importació d'energia d'altres territoris (especialment l'Aragó) a partir de línies de Molt Alta Tensió (les polèmiques MAT) potser no arriba a temps, però pot ser l'única solució possible per no haver d'augmentar el gas dins el mix elèctric. Sense alguna d'aquestes tres potes (nuclears, renovables, línies de molt alta tensió), la solució pot passar per posar més gas a la xarxa elèctrica, en contra del camí marcat per a la descarbonització i del que està fent l'estat espanyol i amb un cost més elevat.  

"Entre tots ens en sortirem", ha dit Serena tot llançant un missatge d'optimisme després d'exposar un panorama preocupant, "ho estem replantejant tot per mirar d'escurçar els terminis de tramitació dels projectes", ha afegit. "A la direcció general hi ha 700 tramitacions per construir parcs fotovoltaics", ha exposat Serena, que ha especificat també que "cada mes entren a la direcció general demandes per uns 145 MW i n'autoritzem uns 120 MW". Durant l'any 2024, es van instal·lar 79 MW i se'n van autoritzar 1.000, encara sense que es vegi sobre el terreny l'efecte del nou Govern de Salvador Illa, que al setembre va prometre agilitzar els tràmits en renovables un mes després d'assumir l'executiu. 

"Anem més que endarrerits per assolir les fites de 2030 en renovables. I a això cal afegir que a les centrals nuclears se'ls acaba el permís el 2030. Per fer una moratòria, s'hauria de fer ja perquè triguen cinc anys a aprovar-se. Si no, anem cap al tancament. No tindrem generació i les línies de Molt Alta Tensió no sé si seran a temps", ha reconegut el màxim responsable energètic del Govern.

"Nosaltres som l'òrgan substantiu, però quan ens arriba a nosaltres hem de consultar Agricultura, Medi Ambient, Urbanisme i Cultura. I després del procés intern venen els recursos. La Unió de Pagesos ens està portant tots els projectes a recurs amb l'argument real que es perd terreny agrícola", ha desenvolupat, per després xifrar en 600 els recursos oberts, 200 que arriben al contenciós i 7 o 8 que es troben al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Estem analitzant perquè hi ha projectes que estan dos anys aturats. Alguns tenen problemes de finançament, altres es troben amb problemes d'urbanisme, alcaldes que fan moratòries...", ha completat. 

"No responem mails ni trucades"

Com a contrast dels esforços anunciats pel director d'energia, alguns treballadors del sector s'han trobat amb la realitat actual en les ponències de professionals de l'administració que es dediquen als tràmits. "No responem correus ni trucades. Si ho fèssim, no podríem avançar en els tràmits", ha reconegut una cap de l'àrea de generació d'energia i autoritzacions d'instal·lacions elèctriques. Amb només cinc setmanes al càrrec, Serena i el seu equip encara estan en procés d'avaluar i modificar els tràmits per agilitzar-los. 

Però veus del sector han mostrat la seva indignació amb aquesta resposta en acabar la conferència. "Paguem 150.000 euros de taxa a la Generalitat pels projectes de renovables justament perquè hi hagi un seguiment amb el tràmit", denunciaven veus d'Eoliccat. 

Abans de la ponència de Serena, han exposat el seu punt de vista portaveus del sector eòlic i fotovoltaic en la inauguració de la jornada. José Donoso, director general d'UNEF, ha lamentat que "el passadís de les renovables és molt estret a Catalunya". "Estem il·lusionats amb una nova etapa en què això es pugui revertir" ha dit, "no perquè es facin coses que no s'han de fer, sinó perquè allò que tingui Declaració d'Impacte Ambiental es pugui fer sense problemes i en uns temps reduïts". 

El president d'Eoliccat, Víctor Cusí, ha assenyalat que "és un moment clau perquè el sector energètic a Catalunya pugui canviar a un sistema 100% renovable, però hi ha un escenari de risc real". "Si les tramitacions s'allarguen, perdem tots", ha dit. 

Falten 12.000 MW

Catalunya té uns 4.600 MW de renovables instal·lades, que permeten tan sols generar el 18% de l'electricitat, en contrast amb un estat espanyol que arriba al 57% i al 67% si se'n descompta el mal rendiment català. Si s'afegissin els 8 GW pendents de desencallar, es podria arribar aproximadament al 29,7% del mix. Els plans catalans de cara a 2030 (PROENCAT) preveuen arribar a 15.408 MW de renovables, per sobre del triple de la capacitat instal·lada actual. Falten 12.000 MW.

Però Espanya, en el seu PNIEC, preveu que pel percentatge que ha de representar Catalunya en el total de renovables, hauria de generar el doble de renovables, fins a 30.000 MW. 

En canvi, camí al tancament de les centrals nuclears programat per 2030, aquesta energia encara representa el 56,9% de la llum generada a Catalunya, gairebé el triple del 20% a Espanya. 

A més, Catalunya ha incrementat la seva dependència de l'electricitat importada i el 2023 en va importar el 14%, gairebé el doble que l'any anterior, de forma que va perdre sobirania energètica. Aquest escenari podria empitjorar si tenim en compte que les MAT de l'Aragó i els parcs renovables de Forestalia avancen a un ritme més ràpid que no pas les renovables catalanes. 

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha recalcat en un vídeo pel sector l'esforç per "reduir terminis per fer renovables" i ha assenyalat que les emissions de carboni "suposen un cost anual de 10.000 milions d'euros". Per fer-ho, ha destacat la importància també de la rehabilitació d'habitatges i l'autoconsum, així com l'"electrificació industrial". “Aquest esforç accelerarà les energies netes i millorarà l’estil de vida de la gent”, ha afegit.