Les energies renovables s'han desembussat aquest 2023 a nivell administratiu a Catalunya i el Govern ha aconseguit autoritzar 1.600 MW, sobretot de fotovoltaica. Però, encara avui, els promotors de parcs fotovoltaics es troben davant de dos grans obstacles a l'hora de produir en terres catalanes: la burocràcia i la resistència del territori. La directora general d'Energia, Assumpta Farran, el va reconèixer aquest dimarts en un acte amb promotors fotovoltaics organitzat per la patronal d'instal·ladors UNEF. "Tenim una càrrega de litigis tremenda, ara mateix tenim 13 parcs amb autorització prèvia pendents de permís d'obra i 250 recursos per resoldre", ha informat.
Davant d'un auditori ple de professionals del sector interessats a saber com encertar en els tràmits documentals a l'hora d'instal·lar un parc fotovoltaic, Farran ha estat autocrítica respecte a l'aturada catalana en renovables. Ha reconegut, per començar, que "fa vertigen la quantitat de documentació que demanem". "Tots hem començat malament el procés de les renovables a Catalunya. Primer, tanquem la porta i una vegada l'obrim, ampla és Castella", ha relatat, "i estem intentant ordenar aquest procés". "Si baixem la pressió social sobre els parcs fotovoltaics, que no són els nostres enemics, baixarem el nombre de recursos", ha agregat Farran, que també va tractar amb humor la decisió de la COP28 de deixar enrere els combustibles fòssils. "No hem necessitat 31 anys per entendre que cal deixar enrere els combustibles fòssils, crec que és una cosa que ja se sabia", ha dit.
Encara que l'últim any la Generalitat ha revertit una paràlisi administrativa amb l'autorització de nous parcs tant dels de menys de 50 MW que pot aprovar el mateix Govern com, encara menys, dels més de 50 MW que requereixen aprovació estatal, la resistència d'agricultors, plataformes veïnals i ajuntaments cada vegada que un projecte s'apropa al territori acaben torpedinant un procés que ja per si mateix és complex per la burocràcia. "Depèn del cas i de com s'afrontin, pot demorar no la tramitació, però sí el projecte", expliquen fonts del departament d'Acció Climàtica, que apunten que Unió de Pagesos té "una bateria" de recursos als projectes fotovoltaics.
Un 0,19% del total a Espanya
La representant d'UNEF a Catalunya, Helena Badger, va recordar en l'obertura de la jornada que més enllà de l'augment de la tramitació, Catalunya va posar en marxa el 2023 tan sols 8,27 MW de potència fotovoltaica sobre el terreny, la qual cosa representa un 0,19% del total a Espanya. "Veiem que les coses s'estan començant a moure, que s'estan definint coses que estaven molt mal definides, però encara hi ha molts reptes. Hi continua havent projectes que poden trigar 6 mesos en la primera fase documental i després més de 500 dies per rebre els permisos i començar a construir, gairebé dos anys en total", al·lega Badger en declaracions a ON ECONOMIA. "El govern que tenim davant és només un, però de vegades hi ha diferents direccions generals, d'ordenació territorial o d'energia, que ens presenten criteris i requisits contradictoris", afegeix.
Les jornades, que han comptat amb la presència de tècnics de diverses àrees de la Generalitat a més de la mateixa UNEF, van servir segons Badger per a "que aquestes dues parts es trobin amb els promotors i entre ells i vegin aquesta complexitat". Per a la portaveu de la fotovoltaica, la resistència a l'energia fotovoltaica sobre el terreny té "dos vessants". "D'una banda, tenim un terreny arrugat, sense grans superfícies que ocupar sense molestar a ningú, com si que tenen altres territoris. I per l'altre, una resistència cultural i social perquè encara no ha calat la necessitat de les renovables sobre el terreny. Un dels motius és que no genera llocs de treball, per la qual cosa el repte ara és atreure indústria allà on hi ha parcs fotovoltaics," comenta, reflexió que va compartir també durant l'acte Assumpta Farran, que sobre la falta de territori va apuntar que "si no podem competir en superfície, hem d'apostar per ser millors en emmagatzemament i bateries".
Entre els assistents a l'acte, es trobaven professionals i promotors d'empreses de diferent mida. María Jesús Olivas, assessora jurídica de EsparitySolar, explicava a ON ECONOMIA que la seva empresa, establerta a València, va intentar invertir en fotovoltaica en Catalunya fa uns anys. "Ens fem enrere en veure les dificultats", reconeix, i en veure una certa reactivació, "sembla que es mou una altra vegada", van decidir anar a l'esdeveniment per prendre nota del procés legal mentre atalaien uns terrenys a La Selva on pretenen invertir. L'empresa té ara mateix 200 MW en desenvolupament en diferents comunitats autònomes.
Centenars de queixes per projecte
Com mostra de la resistència que troben els parcs fotovoltaics a Catalunya, més enllà de les recents protestes a Anoia pels grans terrenys on Ignis pretén instal·lar 50 MW en 86.600 hectàrees, tan sols fa falta llançar un ull a les resolucions del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) quan atorga alguna autorització administrativa prèvia. Fa una setmana, va concedir l'autorització al que serà el parc més |important de Catalunya amb 172 MW, partit en un de 115,12 i un de 57, a càrrec de Shell, amb més de 262 hectàrees a Passanant i Belltall i Forès, a la província de Tarragona. "Diversos ajuntaments manifesten la seva disconformitat al projecte", apunta l'autorització administrativa prèvia.
"A més, durant aquell període, es reben les al·legacions de les següents associacions/grups/col·lectius: Associació «La Vall Sostenible», Comunitat de Regants de l'Horta Sobirana, Associació de Veïns i Amics de Belltall, Associació de Defensa de la Naturalesa «El Banquet de Juneda», Aran de Terra SCCL, Fleca L'Aresta SCCL, Agrupació de Defensa Forestal de Passanant, Cooperativa Reboll SCCL, Los Corremarges SCCL, Centre Excursionista «La Xiruca Foradada», Associació Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, Col·lectiu «Eixarcolant», Associació «Vall del Corb», Centre d'Estudis del Gaià. Així mateix, van tenir entrada al·legacions de 6 empreses i unes 500 al·legacions de particulars (86 d'elles conjuntes). El contingut d'informes i al·legacions s'ha tingut en compte en el procés d'avaluació", recull el BOE.