El govern espanyol ha publicat aquest divendres 1.214 milions d'euros de nous ajuts per a l'hidrogen verd repartits en set projectes dels 16 que es van presentar, entre els quals hi ha 98 milions per a la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, a la Pobla de Mafumet, Tarragona. El projecte, que rebrà el nom de T-Hynet i és promogut per Repsol, ja compta amb 61 milions d'ajuts de la Comissió Europea i l'electrolitzador (l'aparell que separa les molècules d'aigua per convertir-les en hidrogen) ha de tenir una potència de 132 MW.
Catalunya també es beneficiarà de part dels 138 milions d'euros aprovats en diferents ajuts per al projecte HyBerus, de 360 MW, que passarà per Casp, Fabara i també per Ascó, a Tarragona. L'ajut més important anirà a parar a la Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd, el projecte Onuba, de Moeve i Fertiberia, que rebrà 303 milions d'euros per un electrolitzador de 405 MW a Palos de la Frontera.
El segon més prominent és el projecte Catalina, a l'Aragó, impulsat pel fons danès CIP i Enagás, amb ajuts de 245 milions d'euros. Andalusia, Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i Galícia són les comunitats que han rebut ajuts.
El document amb els ajuts s'han publicat aquest divendres i els ha anunciat també la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen, qui ha dit que en total hi ha 11 instal·lacions d'electròlisi i que han de mobilitzar un total de 5.000 milions d'euros per a Espanya. La ministra ha assegurat a més que aquests projectes crearan 9.000 llocs de treball directes i aproximadament 11.000 indirectes entre la construcció i la posada en servei.
Els projectes sumen 4 GW de capacitat, un terç sobre el total de 12 GW previstos pel Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) per a descarbonitzar l'energia fins al 2030.
"A més, crec que generaran ecosistemes que es consolidaran. Parlem d'un sector de present i de futur. No estem parlant d'una tecnologia que arriba per marxar, sinó que arriba per quedar-se en aquest camí de descarbonització", ha dit la ministra.
L'hidrogen verd és aquell que s'obté a partir d'energies renovables mitjançant la separació de molècules d'aigua per convertir-ho en hidrogen com a vector energètic. Enagás i el govern espanyol lideren el gran hidroducte que l'ha de transportar per Europa, però encara no hi ha un volum significant disponible.
Els experts dubten que a curt termini aquest vector energètic pugui estar disponible a un preu competitiu i existeix un debat sobre els seus possibles usos. Tot apunta que ha de ser un actor rellevant en la descarbonització dels sectors que no es poden electrificar, com la indústria o el transport marítim o aeri, i hi ha dubtes si pot tenir un paper important en altres com la mobilitat pública urbana o l'automòbil, que tendeixen més cap a l'electricitat.