El govern espanyol manté la seva agenda de tancament nuclear i ha autoritzat aquest dimecres l'execució i muntatge del segon Magatzem Temporal Individualitzat (ATI-100) de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres, necessari per donar sortida als residus gastats de cara al tancament previst per a 2028 i al seu posterior desmantellament que ha de començar tres anys després i durar uns 10, aproximadament.

El Butlletí Oficial de l'Estat (B.O.E) ha informat aquest dimecres que autoritza la construcció d'aquesta nova instal·lació "que permeti augmentar la capacitat d'emmagatzemament de contenidors actualment disponible fins a cobrir el 100 % de les necessitats d'emmagatzemament fins al final de la vida d'operació prevista de les dues unitats de la central i el seu posterior desmantellament".

La decisió es dona enmig d'una ofensiva del sector nuclear per demanar l'allargament de la vida útil de les centrals, amb estudis i avisos diversos que el desmantellament podria ser negatiu per al proveïment i l'economia espanyola.

Concretament, Almaraz, a Càceres, té un paper crucial per al subministrament elèctric de la Comunitat de Madrid, que amb prou feines produeix energies renovables, i segons un estudi de la consultora Mentyis podria tenir un impacte de 829 milions en el valor agregat brut nacional i un cost de més de 15.000 llocs de treball tot això entre afectacions directes i indirectes.

Almaraz produeix al voltant del 7% de l'energia de tot Espanya i un 15% de la Comunitat de Madrid i un informe de la consultora PwC per al sector ha estimat en 13 €/Mwh l'impacte del tancament a la factura de la llum.

La mateixa consultora va realitzar un estudi sobre l'impacte en l'economia i els preus catalans dels tancaments d'Ascó I i II i Vandellòs, previstos respectivament per a 2030, 2032 i 2035. La dependència catalana de les nuclears, que produeixen al voltant d'un 49% de la demanda, elevaria aquest cost a 30 euros/Mwh i a 1.200 milions anuals totals a cobrir pels consumidors a la factura de la llum.

Tant Endesa com Iberdrola, així com els representants de patronals com a Fòrum Nuclear, s'oposen als tancaments previstos de les centrals catalanes i extremenya i demanen un allargament de la vida útil en la línia de l'autoritzat recentment per la Unió Europea per a Bèlgica. Apunten a més a la contradicció del fet que Teresa Ribera, abans ministra favorable al tancament a Espanya que no va atendre les seves peticions, hagi estat l'encarregada de donar el vistiplau a l'ajornament belga de 10 anys a càrrec de l'empresa Engie i amb ajuts de 32.000 milions, la meitat d'ells per a la gestió de residus.

Les veus del sector també que si es concreta el tancament d'Almaraz, el primer previst per a 2027, es posarà la primera pedra per al tancament de les centrals nuclears catalanes, ja que marca l'agenda a seguir i podria generar conflictes si es decideix mantenir unes i tancar l'altra. Per això, mantenir Almaraz resulta estratègic per a aquestes veus de cara als futurs tancaments, no només a Catalunya, sinó també en Trill (entre Conca i Guadalajara), previst per a 2035, i en Cofronts, València, previst per a 2030.

L'elevat cost d'emmagatzemar els residus nuclears i l'auge de les renovables previst pel Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima són dos dels principals arguments de l'executiu per al tancament, així com els riscos de radiació en cas de fugues per accidents, que encara que és considerat sota va provocar catàstrofes a Chernobyl i Fukushima. Si bé les renovables ja generen la meitat de l'electricitat consumida a Espanya, l'energia nuclear encara aporta el 20%. Les veus contràries al tancament alerten de què, a falta que l'emmagatzemament de renovables tingui un pes substancial, aquesta energia haurà de ser substituïda per gas i importacions, que augmentaran les emissions de carboni i el cost a la factura de la llum.