Que la llei per reduir envasos de plàstic en fruites i verdures, reial decret 1055/2022, entrés en vigor el 27 de desembre de l'any passat no significa que s'estigui complint, com és obvi per a qualsevol que freqüenti supermercats o fruiteries i comprovi que el plàstic segueix per tot arreu i també envasant plàtans, bròcolis, espinacs, de tot. El decret donava sis mesos des de llavors a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) per elaborar la llista de fruites i verdures que, per risc de deteriorament, podran continuar venent-se envasades en plàstic. L'AESAN va publicar aquesta llista al butlletí del passat 12 de setembre, o sigui, dos mesos i mig més tard del que marcava la mateixa llei. Són més de 50 fruites i verdures que, per les seves condicions, se salvaran del vet i es permetrà que continuïn envasades en plàstic. Però encara falta que el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) doni per bona la llista i la publiqui i entre unes coses i d'altres ja van tres mesos de retard i els supermercats continuen plastificant les seves fruites i verdures. Sense excepcions aprovades, la norma no té validesa.

El Ministeri ha de publicar ara aquesta llista (3 mesos tard) i, a partir de llavors, "els comerços disposaran d'un termini de sis mesos per a la seva adaptació en el cas de les fruites i hortalisses no exceptuades". O sigui, que hauran passat almenys deu mesos des de l'entrada en vigor de la llei fins a la seva aplicació en forma de sancions, si és que el Ministeri compleix els seus terminis.

La limitació de l'efecte de la llei no només serà el seu retard, sinó també el mateix sistema d'excepcions que farà que, probablement, continuem veient molt plàstic envasant fruites i verdures als comerços i es requereixin investigacions exhaustives per trobar aquelles que vulneren la llei.

L'informe està elaborat pel Comitè Científic d'AESAN, format en aquest cas per 21 investigadors d'universitats de tot Espanya i una col·laboració externa del CSIC. I distingeix diversos factors de risc de deteriorament en la manipulació de fruites, hortalisses, tubercles i bolets a granel: biològics (plagues, podridures, microorganismes), microbiològics, físics (macadures, impactes, aixafada, deshidratació, etc.), químics i bioquímics (oxidació o ablaniment).

Els 50 productes excepcionals

Són aquests factors els que porten el Comitè a elaborar una taula amb els productes que, per aquest risc, podran anar envasats en plàstic fins i tot amb la llei en vigor. I la llista no és petita, inclou més de 50 productes de 18 categories.

Nabius, gerds, maduixes, maduixots, mores, groselles, cireres, albercocs, raïm, litxis, figues, figaflors fresques, nespres, dàtils, prunes i caquis són les fruites que presenten un risc que justifica el seu envasament en plàstic.

Entre les herbes aromàtiques, la menta, la menta, el coriandre, el cibulet, el julivert, l'alfàbrega, l'anet, el cerfull i l'orenga també presenten un risc elevat.

Els bolets en general també entren en el grup d'excepcions, així com bledes i espinacs o enciams, endívies, cabdells, escarola, ruca, canonges, xicoira o col arrissada.

Tomàquets cherry i altres varietats mini, pebrots de padró, cols, pastanagues, ceballots, alls tendres i espàrrecs completen l'extensa llista.

El comitè conclou al seu informe que els tubercles en general no presenten alts riscos i, per tant, es podria concloure que les patates, encara que generalment van en malles i no en plàstics, seran les principals afectades per aquest control. Però no sempre, perquè el decret també preveu que "aquesta obligació no s'aplica a les fruites i hortalisses envasades en lots d'1,5 quilograms o més". A més de les fruites i hortalisses en risc, també estaran exemptes d'aquest control "a les fruites i les hortalisses que s'envasin sota una varietat protegida o registrada o comptin amb una indicació de qualitat diferenciada".

Són moltes les limitacions a una llei que arribarà tard i amb efecte reduït, tret que el ministeri decideixi reduir la llista proposada pel comitè científic. El mateix comitè recomana bones pràctiques d'higiene als productes que sí que es comercialitzin a granel, utilitzar gomes i cintes en aquells que es venguin en grapats, així com recórrer a materials reutilitzables d'envasament als productes inclosos en la llista d'excepcions. L'envasament amb productes reciclats o reutilitzables no és obligatori, però sí que està incentivat per un tipus impositiu de 0,45 euros per cada quilogram de plàstic no reutilitzable fabricat o adquirit a tercers.

Impacte en el medi ambient

El 27 de desembre de l'any passat, entrava en vigor el reial decret 1055/2022, d'envasos i residus, amb la finalitat de "prevenir o reduir" l'impacte dels envasos en el medi ambient i "evitar obstacles comercials al mercat de la Unió Europea". L'article 7 d'aquesta llei, que donava als comerços sis mesos per adaptar-se, obligava els comerços a "presentar a granel aquelles fruites i verdures fresques que es comercialitzin senceres". Però més de vuit mesos després, aquesta llei continua sense aplicar-se, com és obvi per a qualsevol que hagi visitat un supermercat o una fruiteria en els últims dies. El motiu és un retard del Ministeri d'Agricultura a l'hora de determinar quines fruites presenten un risc de deteriorament que les exclogui d'aquesta obligació.

El decret fixa que les comunitats autònomes tenen les competències sancionadores malgrat que les competències sobre residus estan transferides als municipis, de manera que l'aplicació de sancions pot acabar suposant un altre efecte limitador a la norma.

A Espanya, segons xifres del Ministeri de Transició Ecològica, se'n recicla menys de la meitat de residus plàstics, un 45,6% dels 1,7 milions de tones que es generen. Hi ha un 60,31% de plàstics que es valoritza, és a dir als que se'ls allarga la vida útil, però en ells entren també els reciclatges, amb la qual cosa un 40% dels plàstics es malgasta. Els plàstics no només contaminen els mars, sinó que també es fragmenten i fan malbé tota mena d'ecosistemes i arribant també a ser perjudicials per a la salut humana, perquè ja han estat trobats dins del cos humà en diferents parts. El plàstic, com tots els residus, no és 100% reciclable, per la qual cosa la reducció del seu ús és una prioritat major a augmentar el seu reciclatge.