El Govern va rebutjar dijous passat dia 4 en l'última ponència d'energies renovables la construcció de tres parcs eòlics més a Forestalia a la província de Lleida, tocant Aragó, per protegir dues parelles d'àguiles, una de daurada i una altra de cuabarrada. L'informe de la Generalitat també al·ludeix, tanmateix, a la superficialitat dels informes ambientals presentats per l'empresa.
Els parcs sumaven 84 MW en un mix elèctric, el català, que camina necessitat d'eòlica i fotovoltaica, ja que genera cinc vegades menys renovables que la resta d'Espanya. La Generalitat ja va tombar un parc a Terres de l'Ebre el novembre de l'any passat i dos més el desembre a Forestalia, justament l'empresa encarregada de traçar les línies de Muy Alta Tensió (MAT) que creuaran mig Catalunya per importar renovables d'Aragó.
En la mateixa ponència sobre renovables, el Govern exigia sotmetre a avaluació ambiental a dos parcs fotovoltaics, fet que farà que perdin
Als tres informes dels parcs eòlics s'explica "la incompatibilitat del projecte amb la conservació d'una parella d'àguiles daurades que exigia el corresponent estudi de seguiment de radi" i també fa al·lusió a l'afectació de la línia d'alta tensió de 220 kV "sobre l'espai vital d'una parella d'àguiles cuabarrades".
El parc Les Alzinetes, de 12,2 MW, promogut en el terme municipal de Maials, va rebre la resolució negativa al·ludint especialment a l'afectació a les àguiles. Encara que la resta d'impactes ambientals de l'estudi són moderats i compatibles amb el parc, l'informe del Govern també alerta que l'estudi ambiental presentat per l'empresa és "superficial". El projecte estava promogut per Energia Inesgotable de Cassiopeia, com la resta de parcs tombats, és propietat de Nearco Energías, al seu torn propietat de Forestalia.
El mateix succeeix amb el parc eòlic Les Basses Roges 3, de 24,4 MW i quatre aerogeneradors, promogut per Energies Renovables d'Hades, propietat de nou de Nearco i per tant de Forestalia.
I també amb Les Basses Roges 2, de 48,8 MW que s'ubicaria "en l'àrea crítica de la parella" d'àguiles daurades, segons la conclusió de l'informe. En el seu cas, el parc és propietat d'Energies Renovables del Grian, també filial de Forestalia.
El risc principal per a aquestes àguiles, la perdicera en risc d'extinció i l'orada gairebé en risc, són els cables d'alta tensió, que de fet seguen la vida d'entre 300 i 400 àguiles a l'any. Lleida és la província catalana on més aus moren per aquesta raó.
Des que va entrar en vigor el 2019 el decret llei 16/2019 que tombava la moratòria de construcció de parcs d'energia renovable, el Govern ha autoritzat tan sols 235,21 MW d'energia eòlica repartits en sis parcs, mentre que ha rebutjat 349 MW de 10 parcs diferents. Els tres denegats d'aquesta vegada suposen un 25% de les denegacions emeses pel Govern.
Catalunya acumula un retard en renovables que la deixa molt lluny d'assolir els seus objectius el 2030. Així, el 2023 tan sols va generar un 14,2% de la llum amb renovables, un percentatge 4 vegades menor que l'estat espanyol, que va aconseguir superar la meitat i col·locar-se en un 57,6%. Actualment, a Catalunya hi ha instal·lats 4.600 MW de renovables, entre els 1.376 d'eòlica i els 400 de fotovoltaica, sense comptar amb l'autoconsum, sobre un total de 77.000 MW a tot Espanya. Durant la legislatura de Pere Aragonés, encara que s'han autoritzat 1.692 MW de renovables, tan sols s'han posat en marxa 132 MW, 72 de fotovoltaica i 105 d'energia eòlica.
A part dels parcs eòlics desestimats en l'última ponència, hi ha tres parcs més (Les Crestes, Fontcalda i El Calvari, en la Terra Alta), que sumeixin 150 MW i podrien perdre els drets de connexió si no reben la Declaració d'Impacte Ambiental positiva abans del 21 de juliol.
La lentitud administrativa i la forta oposició del territori, que uneix en ocasions a agricultors, activistes i ajuntaments, ha frenat les ambicions climàtiques de Catalunya, que per assolir els plans previstos per la Prospectiva energètica de Catalunya, Proencat, elaborada pel mateix Govern, Catalunya hauria d'instal·lar 12.000 MW nous fins a 2030, 5.000 d'eòlica i 7.000 de fotovoltaica. Per a això, necessita un ritme d'instal·lació de 2.000 MW per any, gairebé 20 vegades més que el ritme actual, totalment impensable amb la ràtio de denegacions actual. El Govern també estimava necessaris la inversió de 84.361 milions d'euros.