"Vols ser allà perquè es discuteix l'economia del futur. Hi és tothom. Et reuneixes amb la Comissió Europea, amb empreses de tot el planeta, amb ministres d'Energia... i en un ambient més relaxat". El president de l'aliança d'empreses (des de pimes fins a multinacionals) del Grup Espanyol per al Creixement Verd, Gonzalo Sáenz de Miera, ha tornat de Dubai uns dies abans que es firmi el document oficial de la COP-28 entusiasmat amb les jornades. I també ho està amb el resultat final. "L'acord és un impuls a l'economia espanyola, perquè suposa un impuls a les renovables i no tenim combustibles fòssils. Accelerarem la inversió de 60.000 milions d'euros, que és el que gasta Espanya en importar gas o petroli i passarà a invertir-lo en renovables", conclou.

Es refereix a la fotovoltaica i eòlica, sobretot, que van gananado terreny a Espanya i en les que, a més, algunes de les empreses espanyoles, com Acciona o Naturgy tenen un coneixement i experiència com per desenvolupar parcs en països en desenvolupament que es veuran més afectats per la COP-28, ja que Espanya, al cap i a la fi, ja està abocada a la descarbonització per l'agenda 2030 marcada per la Unió Europea. L'acord de la COP-28, la cimera climàtica celebrada aquests dies a Dubai, fa menció, per primer cop, a "deixar enrere" els combustibles fòssils, bàsicament gas, carbó i petroli, de manera progressiva fins a una emissió Netzero l'any 2050. 

Els 60.000 milions que Espanya deixaria de comprar de combustibles fòssils importats, "que el país no té", recorda Sáenz de Miera, a l'estranger, acabaran servint per consolidar les renovables d'empreses espanyoles dins i fora del país. Al Grup de Creixement Verd que lidera estan adherides grans empreses com Acciona, Agbar, BBVA, Caixabank, Endesa, Ferrovial o Iberia, entre moltes d'altres.

Entre totes elles destaca, sens dubte, Iberdrola, que és qui ha tingut un paper més destacat a la COP-28, viatge que ha aprofitat per anunciar un acord de 15.000 milions amb l'energètica del polèmic director de la COP28 i ministre d'Indústria dels Emirats Àrabs Units, Sultà al-Jaber, per desenvolupar eòlica marina en diversos països.

Poques setmanes després que Ignacio Galán, president d'Iberdrola, fos considerat per la revista Time com un dels 100 líders més influents del món en canvi climàtic, Iberdrola aconsegueix un altre èxit empresarial, malgrat associar-se amb un home que poc abans de la COP-28 s'apropava a postulats negacionistes, assegurant que no hi ha proves que reduir els combustibles fòssils ajudarà a mitigar el canvi climàtic.

La importància de les inversions

"Els resultats de la COP-28 són molt rellevants per a les empreses i l'economia espanyola", incideix Sáenz de Miera, que va més enllà de les inversions d'empreses espanyoles en renovables a l'estranger. "En tenir sol, coneixement i indústria, atraiem projectes de renovables d'empreses estrangeres com el macroprojecte de Maersk per fer metanol verd a partir de fotovoltaica o la fàbrica de bateries de Sagunt", afirma, convençut que la llum barata que desenvoluparà Espanya atraurà cada vegada més i més indústria.

"Els inversors veuen que invertir en combustibles fòssils comporta un risc a futur. I els bancs espanyols com BBVA o Santander són líders en finançament climàtic", apunta Sáenz de Miera, que creu que les oportunitats de negoci de la descarbonització s'estendran també per empreses com Telefónica o Bodegas Torres. "No es tracta només de medi ambient, sinó també de competitivitat", afirma. "Més enllà de les negociacions formals, en la conferència es treballen moltes aliances d'empreses", apunta atenent la utilitat més curtterminista de les jornades. "No és que es tanquin allà els acords, però es consoliden relacions", completa.

Alineada amb aquesta visió, Elvira Carles, directora de la Fundació privada Empresa i Clima que promou inversions verdes, celebra que "el document és molt millor del que s'esperava. Destaca el "lideratge" dels líders nord-americà John Kerry i xinès Xie Zhenhua, que, curiosament,"són amics", i que ha estat clau per tancar un document més ambiciós de l'esperat. "Les empreses fan lobby, molts acords bilaterals i intercanvis de sinergies durant les jornades, els empresaris treballen de costat sense competència", desenvolupa Carles, "també es tanquen acords de negoci", completa. "De cada deu acords que es tanquen, potser se n'anuncia un", aclareix.

"Per primera vegada, al document queda retratat el transport de carretera", apunta Carles sobre el document. "Energèticament, és més ambiciós que mai i això promou les renovables i el tema financer és molt important, així com totes les mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic i sobre preservació de boscos," afegeix Carles. "Jo no m'imaginava que en un país tan capdavanter en combustibles fòssils poguéssim treure tan bones conclusions", afegeix.

Veus escèptiques

Altres veus alienes al món empresarial són més escèptiques en relació amb l'acord. Marcos Rupérez, consultor d'enginyeria i expert en hidrogen, apunta que "hi ha un gran debat sobre les paraules que es posen, però després importa poc si els països no les converteixen en lleis". "A les empreses els importa poc un document així, si no hi ha unes lleis a cada país per aplicar-ho", diu, i defensa que en el cas dels països europeus, "la Unió Europea és qui ha marcat el camí de la descarbonització abans d'aquesta COP". "El que és veritat és que els fons d'inversió cada vegada estan més disposats a inversions verdes i menys a projectes vinculats als combustibles fòssils", afegeix Rupérez.

L'ambientòleg i tècnic de projectes ambientals Andreu Escrivá apunta que "la transició energètica és imparable perquè els combustibles fòssils s'esgoten i perquè el preu de les renovables és menor" i confirma que "la transició ecològica, feble i descafeïnada, atraurà inversions". "En un món en què la fiscalitat del carboni serà més gran, com en la Unió Europea, on ja hi ha taxes a l'entrada de carboni. Si un país és capaç de reduir l'emissió de carboni per unitat de productivitat, tindrà un avantatge competitiu", apunta confirmant les bones perspectives econòmiques per a Espanya.

Però planteja que aquest tipus de transició és insuficient i "descafeïnada, perquè "hi ha una part que no s'està plantejant i que demanaria un decreixement del consum superflu, una caiguda del transport internacional, que no s'ha abordat i la majoria d'empreses no s'apuntaran, perquè impera la lògica del creixement." "Algunes empreses faran que lideren una transició ecològica mainstream, però fugiran d'una de més profunda", afegeix Escrivá, que recorda que "els combustibles fòssils també estan als materials o el transport i moltes empreses que descarbonitzen continuen contaminant moltíssim i sense canviar models de negoci absolutament insostenibles". Les empreses de l'IBEX 35, de fet, van augmentar les seves emissions el 2022, generen més emissions que Espanya com país i cinc de les seves empreses acumulen el 96% de les emissions, entre elles Iberdrola, responsable d'un 15% d'aquestes emissions.