Els supermercats afronten el 2023 amb una sèrie de reptes per complir. La rebaixa de l'IVA a diferents productes d'alimentació bàsics i l'impost especial al plàstic que ha entrat en vigor aquest any són algunes de les novetats que els comerços minoristes d'alimentació estan implementant, però no són les úniques mesures a què hauran d'atenir-se en els propers mesos.
Les noves directrius governamentals per lluitar contra el canvi climàtic i el desaprofitament alimentari introdueixen una sèrie de canvis, especialment en els referits a la fruita i la verdura fresca, que modificaran la manera de vendre i comprar aquest tipus d'aliments. És per això que pròximament veurem menys envasos de plàstic, més aliments a granel i fruita "lletja" a les lleixes dels comerços habituals on solem fer la compra.
A finals de desembre, el Govern va aprovar en Consell de Ministres el Reial Decret d'Envasos i Residus d'Envasos, per a "avançar en la implantació de l'economia circular i assolir els nous objectius de reciclatge d'envasos per a 2025 i 2030". L'objectiu és reduir el consum de plàstic en els pròxims anys, a través de canvis que afectaran tota la cadena de valor, encara que les grans modificacions afectaran especialment el sector primari.
En qualsevol cas, les distribuïdores i comerços minoristes d'alimentació han d'afrontar al llarg de 2023 algunes de les mesures que recull el text respecte als aliments frescos. Entre elles, implementar les mesures necessàries per presentar a granel aquelles fruites i verdures fresques que es comercialitzin senceres.
De la mateixa manera, també estableix l'obligació de dedicar el 20% de l'àrea de vendes dels comerços minoristes d'alimentació la superfície sigui igual o major del qual a 400 metres quadrats a l'oferta de productes presentats sense embalatge primari, inclosa la venda a granel o mitjançant envasos reutilitzables.
"Són mesurades una mica més estètiques, no tindran tanta afectació al nostre sector. Al principi no s'excloïa la fruita tallada i rentada. Això sí suposava un problema perquè es carregava tota la quarta gamma, que facilitava molt la vida als consumidors," explica a ON ECONOMIA María Martínez-Herrera, responsable de Medi Ambient a Asedas (l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats).
Més venda a granel, però amb excepcions
Tanmateix, el procés per aplicar les directrius del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) no és immediat, sinó que es produirà al llarg de l'any. Primer, l'organisme haurà d'elaborar una llista amb els aliments considerats com una excepció per a la seva venda a granel en un termini de sis mesos des que es va aprovar el decret i, una vegada publicada la llista, els establiments disposaran d'un període d'uns altres sis mesos per adaptar la venda de les fruites i hortalisses que no entrin en aquests supòsits.
Segons el MITECO, les fruites i hortalisses envasades en lots d'1,5 quilograms o més, les que s'envasin sota una varietat protegida, registrada o comptin amb una indicació de qualitat diferenciada o d'agricultura ecològica, així com a les que presenten un risc de deteriorament o minva quan es venen a granel, podran vendre's en envasos de plàstic.
"En la majoria dels casos, la fruita i verdura ecològica es ven envasada perquè té unes obligacions superiors i és molt complicada vendre-la a granel. També s'ha de tenir en compte la durabilitat, ja que moltes duren més si està envasada, com la mongeta tendra o la pastanaga, o la delicadesa d'alguns aliments, entre els quals es troben tota la gamma de berrys (gerds, moros, nabius, etc.) per exemple. Aquestes fruites han d'anar envasades perquè si no es tiraria més del 50%", indica la responsable d'Asedas.
En qualsevol cas, les distribuïdores i supermercats no seran les que més canvis hagin de realitzar per adaptar-se als nous temps, sinó que són les baules inicials de la cadena les que hauran d'emprendre modificacions més profundes. "El que nosaltres hem traslladat al ministeri és que aquestes excepcions s'han de treballar amb el sector primari", assegura Martínez-Herrera.
Respecte a l'obligació de dedicar el 20% de l'àrea de vendes a la fruita a granel, des de la patronal de supermercats assenyalen que la majoria dels supermercats ja l'està complint. "Els que no, tindran els sis mesos des de la publicació de la llista per fer els canvis oportuns, no només en fruita i verdura, sinó en peixos, carn i fleca, que també es venen a granel. Però estan conscienciats per fer-ho", afegeix.
Fruita "lletja i imperfecta" per reduir els desaprofitaments
Més enllà del plàstic, altres de les novetats que tenen previst implementar-se als comerços quant a fruita i verdura té a veure amb la nova llei de desaprofitament alimentari. El juny passat el Govern va aprovar el projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari i encara està pendent de la seva aprovació parlamentària, que s'espera per a la primera part de 2023.
Es tracta de la primera regulació sobre aquesta matèria que es promulga en l'àmbit estatal, mentre que en altres territoris com Catalunya ja es va aprovar una llei similar l'any 2020. L'objectiu en aquest cas és el de reduir el rebuig a les escombraries d'aliments sense consumir i afavorir el seu millor aprofitament.
"Aquesta llei obliga a donar els aliments que no es venguin, però que siguin aptes per a consum humà i, sinó, a seguir una jerarquia, que ja es ve fent. No introdueix grans canvis al que ja es fa en general. El que sí que hauran de fer les empreses és crear un pla de prevenció de pèrdues i desaprofitament i el Govern haurà de controlar o homogeneïtzar les mètriques que s'apliquen per a això, perquè cada una utilitza les seves," assenyala.
A Catalunya les empreses ja estan obligades a tenir aquest pla de prevenció, per la qual cosa tampoc no hauran de realitzar grans modificacions. Un dels punts que inclou la llei dins de les mesures de bones pràctiques és que els establiments comercials disposin de línies de venda de productes "lletjos, imperfectes o poc estètics" que els comerços no solen vendre pel mateix motiu, encara que continuïn sent aptes per al consum.
"L'espai del supermercat està molt mesurat, si vens un producte que en principi no l'anaves a posar en venda estàs perjudicant el consumidor i el teu compte de resultats. Però no creiem que influeixi molt. És una cosa que s'inclourà en el pla de prevenció i probablement s'obrirà una nova línia de negoci amb aquest tipus de productes", assegura Martínez-Herrera.
Per a aquesta llei les empreses hauran de tenir en compte que s'enfronten a sancions si no compleixen l'establert. El règim sancionador estableix com a falta greu no comptar amb un pla de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari, per a la qual preveu sancions que poden oscil·lar entre 2.001 i 60.000 euros.