L'ocupació militar russa a Ucraïna ha derivat en una crisi energètica europea i mundial per la dependència del gas rus que ha fet disparar els preus. Però, de retruc, també ha accelerat l'ús de les energies renovables, que es multiplicarà per cinc en els pròxims cinc anys, un augment que equival als darrers 20 anys. El pronòstic l'ha fet l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) en el seu informe anual sobre renovables publicat aquest dimarts.
El creixement, de 2.400 gigavats, equival a tota la capacitat energètica de la Xina, segona major potència econòmica mundial, i obre la finestra a assolir els objectius mundials per limitar l'escalfament global a 1,5 graus centígrads. La producció d'energies eòlica i solar s'ha incrementat no només amb aquest propòsit de sostenibilitat, sinó també per reduir la dependència dels combustibles fòssils importats i els seus preus disparats. El creixement accelerat de les renovables en els pròxims anys és un 30% més del que es preveia fa només un any i el doble de ràpid que en els darrers cinc anys, fet que demostra com els governs s'han posat les piles amb les renovables arran de la guerra, segons explica l'informe.
"Les renovables ja estaven expandint-se ràpidament, però la crisi energètica global els ha impulsat fins a una nova fase extraordinària de creixement, més ràpid a mesura que els països busquen capitalitzar els seus beneficis de seguretat energètica. El món està preparat per afegir tanta energia renovable en els pròxims 5 anys com en els darrers 20", ha dit el director executiu de l'AIE, Fatih Birol. "És un clar exemple de com l'actual crisi energètica pot ser un històric punt d'inflexió cap a un model d'energia més neta i segura", ha afegit.
Europa és qui més ha accelerat més aquesta transició, ja que és el territori més afectat per la dependència dels combustibles fòssils de Rússia, i ha d'arribar a un 69% de la seva producció energètica en renovables de cara al 2027, pel 55% en termes globals. Ara bé, els Estats Units, la Xina i l'Índia també estan liderant la transició energètica. El gegant asiàtic espera tenir la meitat de la capacitat mundial d'energies renovables que s'ha d'implementar en els cinc anys vinents, després de l'aprovació del 14è pla quinquennal. Els Estats Units, per la seva part, ha promogut aquesta acceleració a través de la llei de reducció d'inflació, signada pel president Joe Biden el passat mes d'agost.
Espanya, cap al 74% en 2030
A Espanya, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima preveu assolir el 74% de generació elèctrica renovable de cara a l'any 2030 i el 100% pel 2050. L'any passat, segons un informe de Red Eléctrica, a Espanya, el segon país que més energia eòlica i fotovoltaica produeix, les renovables van aconseguir un 48% de la generació total d'energia.
Pel que fa al biofuel, mescla de matèries orgàniques per generar energia, la seva demanda s'ha d'expandir un 22% fins al 2027 i s'espera que els Estats Units, Canadà, el Brasil, Indonèsia i la India aportin el 80% de la producció mundial. Segons l'informe, les economies avançades augmentaran més ràpidament en la seva producció de renovables i necessitaran per tant noves regulacions, mentre que als països en vies de desenvolupament cal una xarxa d'infraestructures més forta i millors condicions de finançament per tal d'accelerar la implantació de les renovables, segons l'agència.
La transició energètica és un dels compromisos centrals de les conferències de l'Organització de les Nacions Unides sobre sostenibilitat. L'acord més important assolit en la darrera cimera de sostenibilitat COP27, celebrada a Egipte el passat mes de novembre, és el de crear un fons comú de pèrdues i danys a través del qual els països rics es comprometen a ajudar els països pobres en la descarbonització.
Les empreses es van comprometre a treballar braç a braç amb les administracions públiques per la transició energètica i van reconèixer l'oportunitat de negoci que hi ha al darrere. També van signar un acord de transició energètica per a l'agricultura i 26 països es van comprometre a què el 100% de camions i autobusos de cara a l'any 2040 siguin de zero emissions. Entitats ecologistes i molts científics crítics, tanmateix, van criticar que la cimera no suposava canvis rellevants amb relació a la situació actual i a l'acceleració de l'emergència climàtica.