L'hidrogen, element químic més lleuger que existeix -i el primer a la taula periòdica- ha passat de sobte de les pàgines de ciència al centre de l'economia i les inversions energètiques, sobretot a Espanya. Per combatre la dependència energètica respecte a Rússia i per caminar cap a la descarbonització, el Govern de Pedro Sánchez l'ha col·locat com a prioritat, amb milers de milions d'inversions públiques i privades, la gran solució per guardar i transportar les energies renovables. Pot Espanya convertir-se en una potència econòmica mundial gràcies a l'hidrogen verd o corre el risc d'estar inflant una bombolla que li peti a la cara?
Avui en dia, aquesta pregunta és impossible de respondre, però el que sí que sembla clar és que existeixen certs riscos i dubtes associats a l'eufòria de l'hidrogen verd. El president de l'Associació Espanyola de l'Hidrogen, Javier Brey, es mostra convençut que "l'hidrogen verd pot convertir a Espanya en una potència econòmica mundial", en la línia de les afirmacions del CEO de CEPSA, Marteen Wetselar, que va dir en entrevista recent amb Expansión a Davos que Espanya podria convertir-se "en el golf Pérsic" de l'hidrogen, en analogia amb la riquesa que genera el petroli allà.
Però les veus crítiques amb el boom també creixen, com la de l'enginyer especialitzat en hidrogen Marcos Rupérez, assessor d'empreses que volen invertir en aquesta tecnologia, que alerta d'un important risc que "exploti la bombolla" perquè la "sobreexpectación" o "hype" al sector podria acabar amb "projectes fracassats" i "diners públics malgastats". Fonts del Ministeri de Transició Ecològica assumeixen que "en la seva fase inicial, és una energia cara de produir", però creuen que l'accelerament del sector públic pot ajudar que l'energia sigui més barata en un futur i clavi per a la descarbonització.
Grans empreses com Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol, Cepsa, Acciona o Exolum ja liciten per la cursa milionària de l'hidrogen verd, que permetria donar-li una vida més llarga a les energies renovables i poder exportar-les a través del canal H2Med, aprovat recentment de la mà de França, connectat amb Portugal i al qual recentment s'ha afegit Alemanya.
Fins ara, el Govern de Pedro Sánchez ja ha donat llum verda a ajuts de 250 milions d'euros per a 29 projectes d'hidrogen verd diferents, que canalitzaran inversions totals de 900 milions, i ha anunciat que Espanya vol ser referent. Amb ells s'arribarà a produir 487 MW, amb els quals es cobrirà un 12% de l'objectiu fixat inicialment per Espanya per a 2030 (4 GW). Però en els plans del Govern està mobilitzar fins a 1.500 milions d'euros en ajuts dels PERTE a l'hidrogen verd, als quals caldria sumar els que farà servir en la construcció de la gran canonada H2Med amb què exportarà aquesta energia a França. Aquesta costarà 3.000 milions, la meitat l'ha d'assumir la Unió Europea i l'altra meitat es repartirà entre empreses privades i Govern espanyol en una fórmula encara per decidir.
Però en vista del boom de l'hidrogen verd, la cartera de projectes ja és de 15,5 GW, quatre vegades superior als objectius de l'agenda 2030 i que situarien Espanya tan sols per darrere dels Estats Units en projectes d'hidrogen verd, amb capacitat per generar el 20% de la producció mundial.
La Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd de 5.000 milions d'euros anunciada per CEPSA a Andalusia a començaments de desembre, amb capacitat per produir 2.000 MW i 300.000 tones d'hidrogen verd, podria assumir per si sola la meitat de la producció d'hidrogen verd prevista inicialment per a 2030. Repsol, Iberdrola, Endesa i Naturgy i altres empreses sumen 100 projectes al voltant del país, algunes d'elles amb inversions milmilionàries per executar.
L'hidrogen no és una energia acabada d'arribar, encara que el seu nom s'hagi posat de moda en els últims mesos. Es va descobrir, de fet, al segle XVIII, i va arribar a la indústria en els anys 40 de l'any passat. Utilitzat sobretot per a la indústria química i per al refinament, el metanol i els amoníacs, es genera actualment majoritàriament amb gas natural, a través d'un procés conegut com reformat. Segons apunten des de la patronal del sector a Espanya, ja en el dia d'avui es genera mig milió de tones d'hidrogen a Espanya i 90 milions al món.
L'hidrogen es defineix per colors, marró, gris, blau o verd, segons la font original que s'empri per generar-lo. El verd, que és el que ens incumbeix, es genera a partir d'energies verdes com l'eòlica i la solar, de manera que no expulsa emissions contaminants, CO2, i se sembla per tant ideal per a la descarbonització. L'hidrogen és un vector i no una font d'energia, aconsegueix emmagatzemar-la i transportar-la a través de l'electròlisi, que separa els elements de l'energia per fer-la transportable.
El seu alt cost i relativament baixa eficiència energètica han posposat l'aposta decidida per l'hidrogen, "però la combinació entre una aposta decidida per la descarbonització combinada amb la invasió d'Ucraïna i la necessitat de ser independents energèticament han revolucionat al sector", analitza Brey, de la patronal. "La resposta de la indústria és tremenda, tothom vol participar en l'hidrogen", afegeix.
Brey, enginyer de formació, defensa sense parpellejar que "Espanya pot ser la referència mundial de l'hidrogen i convertir-se en una potència econòmica" i que a Europa podria generar un milió de llocs de treball fins al 2050. Defensa que la producció d'eòlica i solar i la "posició geogràfica" d'Espanya la converteixen en un punt clau, "tant d'importació d'hidrogen que arribi des de Llatinoamèrica com d'exportació cap a Europa", i que l'aposta decidida pot convertir-la a més en "referent en tecnologia" que pugui utilitzar-se en altres països.
A priori, estem davant d'una gallina dels ous d'or que a sobre ajudaria a descarbonitzar Europa amb Espanya com a actor central i moltes empreses guanyant diners i creant llocs de treball. Però no s'ha de rascar gaire per trobar recels. La Hydrogen Sciencie Coalition, amb experts independents que investiguen i analitzen l'evolució del sector, defensa als seus informes que, en primer lloc, l'urgent és descarbonitzar l'hidrogen provinent de combustibles fòssils, que actualment és el 98,7% del que es fa servir al món.
Ineficiència i minerals limitats
Però a més, els seus experts alerten que l'hidrogen verd no assoleix per a tot i "difícilment, per la seva eficiència, pugui utilitzar-se a gran escala". Per a les calefaccions, per exemple, "alimentar les calderes amb hidrogen renovable suposa un consum d'energia renovable sis vegades més gran que el de les bombes de calor", diu en la seva pàgina web. Allà on arribi l'electrificació, l'hidrogen no hauria de tenir gran valor de mercat, perquè es mostra menys eficient i més costós que utilitzar directament renovables. Per tant, l'hidrogen queda reservat per a mercats nínxol on l'electrificació pogués no arribar. Camions, vaixells, avions, processos industrials podrien ser el seu ús principal.
L'enginyer expert en hidrogen Marcos Rupérez alerta dels riscos de la seva ineficiència: "Un electrolitzador té una eficiència del 70%. En transformar l'eòlica o solar en hidrogen perds un 30% de potència. En emmagatzemar-lo, pots perdre un 10% més i en transportar-lo un 50%. Per tant, has agafat 100 unitats d'energia i t'has quedat amb 30". "Les empreses coneixen aquests riscos, però volen impulsar-lo i faran les inversions sí o sí", afegeix.
Per a Rupérez, no només l'avenç tecnològic que aconsegueixi fer més eficient la utilització d'hidrogen marcarà el seu futur, sinó també la rendibilitat. "I la rendibilitat dependrà dels preus del gas natural i del dièsel. Si aquests pugen, l'hidrogen podrà ser rendible. Si no, probablement no", remata.
Però l'escepticisme de Rupérez és una mica més profund, ja que desconfia de la idea de "la infinita substitució de recursos productius". I s'explica: "Cal entendre que els recursos naturals per a l'energia eòlica i solar no són només el vent i el sol, sinó també els minerals necessaris per a la seva producció. El 80% dels panells solars es produeixen a la Xina".
Justament, dilluns passat el Ministeri de Comerç de la Xina va anunciar que estudiava prohibir l'exportació de plaques solars per protegir la seva economia i no alimentar competidors. Una major producció d'energies renovables, a l'escala que requeriran els megaprojectes d'hidrogen, significarà també una necessitat més gran de materials per produir turbines i plaques. Tenint en compte que ni Espanya ni Europa no són riques en aquests minerals, el concepte d'independència energètica queda en suspens. "Hi ha coure i cobalt al món per fer el procés complet de la transició energètica? La resposta és que no, i només quan ens adonem d'això començarem a reciclar aquests materials", sentència Rupérez. El futur de l'aposta milionària de l'hidrogen, l'energia lleugera i invisible, està en l'aire. Però no només allà.