La comarca de l'Anoia, a 70 quilòmetres de Barcelona, compta amb una població de 117.000 habitants i una superfície de 86.600 hectàrees, dels quals 150, uns 180 camps de futbol, van, camí d'estar ocupades pels nous parcs fotovoltaics, encara amb autorització prèvia però no definitiva de construcció, Matacan, Escrivà i Espitllera Solar, amb terrenys en els municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous i Jorba. La passada setmana, una de subcontractada de l'empresa Ignis, promotora dels parcs, va fer unes exploracions a la zona que van indignar la plataforma Preservem l'Anoia, que va protestar acusant l'empresa d'operar sense permís en camps encara en sembra, ja que no té l'autorització definitiva per a la construcció.
L'empresa de renovables responsable, Ignis (que treballa juntament amb l'alemanya IB Vogt en una joint venture per als parcs), que realitzarà una inversió de 87 milions per aconseguir un total de 50 MW de potència, defensa en declaracions a ON ECONOMIA que compta amb "el permís dels propietaris" per fer aquests assajos, "que no necessiten de llicència d'obres" i assegura que alguns "actes vandàlics" han dificultat aquests treballs. Ignis defensa que "té firmats acords amb el 100% dels terrenys on s'ubiquen les plantes fotovoltaiques", si bé molts dels propietaris van rebutjar cedir els seus camps (i allà no hi haurà plaques). Ignis defensa a més que cada planta generarà 150 llocs de treball durant la seva construcció, un total de 450, i que durant la vida útil dels parcs es mantindran una desena de llocs directes i indirectes, "a més de produir beneficis indirectes per un estímul de l'activitat de la zona".
Consens amb el territori?
És al contrari al que defensa, des de la plataforma Preservem l'Anoia, Martí Senserrich, que defensa que "les renovables s'han d'instal·lar amb un projecte consensuat amb el territori" i "no d'esquena a ell", com creu que s'ha fet. El projecte de parcs fotovoltaics s'ha fet d'acord al decret 29/2021 de la Generalitat, que es va fer justament per dur a terme els projectes i "comptar amb el territori", segons fonts d'Acció Climàtica, deixant "l'expropiació com a últim recurs", però segons Senserrich el decret "no protegeix de res".
Si bé és cert que per aconseguir l'autorització administrativa prèvia Ignis va haver de negociar amb els propietaris dels terrenys, per a Senserrich no és suficient perquè "els principals perjudicats són els treballadors que arrenden les terres per treballar i no els propietaris". Així ho corrobora també Joaquima Marsal, una de les propietàries que es va negar a cedir els terrenys i que forma part de la plataforma. "Tenia unes 6 hectàrees i m'oferien 1.000 euros a l'any per elles i un temps després em van oferir el 2.000. Per 12.000 euros, no em compensava pel valor emocional que tenen les terres que va treballar el meu pare. Però encara que m'haguessin donat més, no hauria acceptat. El principal perjudicat és l'agricultor que ara treballa allà, conreant blat, que s'hagués quedat sense feina," desenvolupa.
"Per 12.000 euros a l'any, no em compensava perdre les terres i que l'agricultor que les arrenda deixi de treballar allà", assegura Joaquima Marsal, una de les propietàries que no ha cedit davant de la promotora
El decret de 2021, més proteccionista que la normativa espanyola i que altres comunitats autònomes on l'expropiació és fàcil una vegada es comprova que es construiran energies renovables, que són d'utilitat pública, preveu que per concedir una autorització prèvia de construcció hi ha d'haver una participació local i disponibilitat del 50% dels propietaris i per aconseguir l'autorització energètica, de la mà de la utilitat pública, ha d'ampliar-se al 85% dels propietaris. A ells se'ls ha d'oferir la possibilitat de participar com a mínim en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament.
"Els veïns de la zona tenen l'oportunitat d'adquirir de forma prioritària participacions en aquests projectes", defensen fonts d'Ignis, que expliquen que "els inversors de la comarca podran beneficiar-se prioritàriament dels ingressos generats per l'energia produïda", així com "els parcs generaran ingressos rellevants per als Ajuntaments a raó dels tributs".
"Els veïns de la zona tenen l'oportunitat d'adquirir de forma prioritària participacions en aquests projectes", defensa Ignis
De nou, el "vincle a llarg termini entre l'empresa i el territori" és desmentit per Senserrich, de la plataforma, que defensa que "són inversions com les preferents, que si van malament no reps cap benefici." Els veïns de la plataforma desconfien del futur de les plaques, de l'impacte ambiental i del possible efecte en la salut de les plaques fotovoltaiques, així com veuen un pes excessiu d'instal·lacions renovables a la regió, que compta també amb 4 projectes d'energia eòlica pendents d'aprovació i 9 de fotovoltaics en total aprovats per la Generalitat a l'estiu d'aquest any. A més, el cable d'alta tensió procedent de les renovables d'Aragó, conegut com a MAT i que preveu unes altes torres per connectar els cables, també passarà per la comarca.
"La Generalitat ha passat la pilota de les renovables a les empreses, els propietaris i camperols. Els empresaris arriben, ofereixen uns diners als propietaris i ells diuen "jo firmo, jo no firmo", i després ofereixen més, com si fos una partida de pòquer", defensa Senserrich. Tant ell com Joaquima Marsal, el testimoni del qual va servir per a l'obra de teatre documental 'Solar' que aquests dies es representa a Barcelona, asseguren ser favorables a les renovables, però "l'impacte en l'Anoia és massa alt, existeixen altres llocs", defensa Marsal, mentre Senserrich apunta a "la gran quantitat de terreny que no està sent conreat" i que podria ser ocupat per aquests parcs sense el mateix impacte econòmic.
8 tipus d'al·legacions als projectes
Al document amb resposta dels propietaris als 8 tipus d'al·legacions als parcs elaborat pels veïns, l'empresa defensa la cura que es tindrà pel patrimoni cultural de la regió, per una fauna que assegura no amenaçar i per uns camps electromagnètics que, a la distància de la població que es troben, no suposarien amenaça segons l'empresa. L'al·legació més curiosa té a veure amb el temor a què els immobles es depreciïn, que rebat assegurant que les plaques atreuen rutes turístiques amb bicicleta o de senderisme. L'empresa al·lega que "no està demostrat, que aquestes instal·lacions temporals, causin aquests efectes negatius en el valor econòmic dels immobles propers". I conclou: "és més, últimament s'ha detectat al contrari, ja que es fan rutes amb bicicleta o de senderisme per plantes d'energia renovable, que fan promoure l'interès turístic rural i incrementar el valor de la zona". "No entenc que interés turístic poden tenir unes plaques", comenta sobre això Senserrich.
"S'ha detectat que es fan rutes amb bicicleta o de senderisme per plantes d'energia renovable", diu l'empresa per defensar que els terrenys no es devaluaran amb les plaques
Ignis, en qualsevol cas, destaca per damunt de tot el valor ambiental de la fotovoltaica, indispensable com l'energia eòlica en els plans de Catalunya, Espanya i Europa per assolir la descarbonització, aquests dies centre de debat de la COP28 a Dubai davant de l'emergència climàtica accelerada pels combustibles fòssils. Catalunya té ara mateix alguna cosa més de 1.800 MW de potència renovable instal·lada, gairebé 10 vegades menys que Castella i Lleó, que lidera el rànquing, si bé compta amb un territori més extens i menys poblat. Mentre que Espanya va cobrir el 2011 un 42% de la seva energia a través de renovables, Catalunya tan sols va arribar al 14,2% del total i la va reduir respecte al 17% de l'any anterior.
En aquesta aposta, Ignis participa amb el desenvolupament d'una cartera de més de 20 GW a Europa, Estats Units, Llatinoamèrica i Àsia, amb què podria quadruplicar els 5 GW que gestiona actualment. Creada el 2015, l'empresa la va fundar i dirigeix Antonio Sieira Mucientes, que compta amb un patrimoni de 330 milions d'euros, segons ha publicat aquest any El Mundo, i que va fundar el 2004 el partit Por un Mundo Más Justo. Entre els accionistes principals de l'empresa es troba la família de Borja Sarasola, exconseller d'Ignacio González imputat en l'operació Púnica, segons va publicar Eldiario.es el 2022. Segons la seva pàgina web, Ignis compta amb 500 professionals en 11 països diferents.