La indústria està carbonitzada, qui la descarbonitzarà? Encara que en principi l'hidrogen verd i el biometà tenen tots els números de fer-ho, els alts preus d'ambdós i la tecnologia per desenvolupar de l'hidrogen posen en dubte que es pugui cobrir totalment la demanda. Per les elevades temperatures dels seus forns, la indústria no pot electrificar-se al 100% i les empreses miren amb recel a les alternatives al gas natural.

En una jornada organitzada per Naturgy sobre la descarbonització de la indústria aquest dimecres a Madrid, diverses veus del món empresarial van demanar més ajuts per afrontar els costos i van expressar els seus dubtes sobre el reemplaçament del gas natural.

Quant a l'hidrogen verd, tan sols un dia després que el Govern aprovés ajuts per valor de 800 milions d'euros a diferents empreses per desenvolupar aquesta tecnologia, els portaveus de la indústria van expressar el seu recel. "L'hidrogen ni està, ni se li espera", va dir José Antonio Jainaga, president de Sidenor, el més contundent.

L'empresari va explicar els seus plans de descarbonització, que li situen en un 78% de reducció d'emissions de cara a 2025, però va advertir: "No som més ambiciosos perquè no tenim solució tecnològica per eliminar el gas".

En el mateix sentit es va expressar Silvestre Segarra, vicepresident i conseller delegat de Porcelanosa: "L'hidrogen verd no sembla una alternativa a curt termini per la impossibilitat d'aconseguir suficient a un cost competitiu i perquè la infraestructura no està preparada".

I igualment, Gilles Van Nieuwenhuyzen, CEO del Grup Lecta, va lamentar que "desafortunadament, l'hidrogen no és encara una realitat".

Biometà, més a prop però massa car

Tots ells, igual que Naturgy, amfitrió de l'acte i que porta tirada en el seu lideratge en inversió en biogasos, es van mostrar més optimistes respecte al biometà, si bé van mostrar les seves reserves pels elevats preus en relació amb el gas natural.

Espanya estima tenir un potencial de biometà de 163 TWh, que permetria cobrir al voltant del 45% de la demanda nacional actual de gas natural. La pregunta és quan podrà fer-ho de manera competitiva en preus i què passarà amb l'altre 55%.

Van Nieuwenhuyzen, de la paperera Grup Lecta, va recordar que per a la indústria "l'energia no és el negoci central" i va demanar per tant "subsidis" per afrontar la transició a energies netes. "Miro amb enveja als Estats Units i els seus subsidis. A la Xina, hi ha una gran col·laboració entre governs locals i indústries", va reflexionar, obviant que el que hi ha a la Xina és més aviat un control empresarial.

La cogeneració, tecnologia mitjançant la qual es barregen energies tèrmiques i elèctriques, "és segurament la solució més eficient", va dir Van Nieuwenhuyzen, si bé "si el preu fos més competitiu, podríem utilitzar-la més encara".

Des de Porcelanosa, Segarra es va mostrar reticent al biogàs pel ritme d'implementació. "El biogàs, que seria una opció més ràpida i directa (que l'hidrogen verd), té un pla de desenvolupament de 10,4 TW per any. Només el sector ceràmic a Castelló en necessitaria al voltant de 14 per any per a una reconversió total, així que no va per allà, encara que sí que es poden fer injeccions de biogàs a la xarxa", va dir.

Jainaga, de Sidenor, va lamentar per la seva part que "el cost de l'energia elèctrica és molt menys favorable que per a competidors francesos i alemanys", que a més d'un preu més baix compten amb "més exempcions".

Molt dur amb el Govern, Jainaga va criticar els PERTE de descarbonització, el principal pla d'ajuts a Espanya, que és "un desgavell i una bogeria". "Ha de simplificar-se dràsticament. Perdem molt temps i diners responent a temes administratius que no ens ajuden a ser més eficients. Necessitem una resposta més àgil i que no posin pressió en els terminis. Tarden mesos a respondre i quan t'aproven els ajuts et diuen que si no tens la inversió llesta per a 2026, perds els ajuts", va lamentar.

En el mateix sentit, Verónica Rivière, presidenta de GasIndustrial, va exigir una "competitivitat" més important de preus als gasos renovables via subsidis. "Quins preus tenen? El biometà entre 55 i 90 Mwh (el gas natural està a 30 euros). Amb això he de competir amb gas natural americà o xinès, que és molt més barat. La regulació ens hauria d'ajudar a portar l'orquilla a la part baixa, els 55 euros," ha dit Rivière.

La representant de GasIndustrial ha criticat a més que "encara que sembli que la regulació europea ens posa a tots sota el mateix paraigua, això no és cert". "Els ajuts a la indústria electrointensiva són molt millors a França, també els ajuts al gas per pal·liar els alts preus. Existeix una mateixa política europea, però cada estat membre va per lliure. Alemanya dona ajuts brutals a tota la seva indústria i França és més àgil i ràpida. Aquí, anem al nostre ritme i necessitem més unificació europea de polítiques", ha demanat Rivière.

L'acte va ser inaugurat pel ministre d'Indústria, Jordi Hereu, el president de CEOE, Antonio Garamendi, i el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, que van coincidir a reclamar un pes més important de la indústria en l'economia i més facilitats per a la descarbonització de la indústria i l'economia d'escala que permeti competir amb altres països.