L'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera (IEEFA), organització independent internacional que analitza l'evolució i tendència dels mercats energètics i de la seva sostenibilitat, ha elaborat un dur informe en el qual qüestiona l'eficàcia de la captura de carboni, que estima a més que pot arribar a costar 140.000 milions als contribuents europeus amb base en les subvencions que necessita.
La captura de carboni és una tecnologia pensada per a sectors de difícil electrificació que aconsegueix separar el carboni mitjançant un procés de gasificació que separa el monòxid de carboni de l'hidrogen. El monòxid de carboni se sotmet a reacció amb aigua per transformar-lo en CO2 de nou, emmagatzemar-lo i donar-li un altre nou ús.
Però "la falta de viabilitat tècnica i les deficiències legislatives fan que els responsables polítics hagin de deixar de banda la CAC i començar a treballar urgentment per posar en marxa solucions alternatives", segons l'IEEFA, que ha enviat una carta a la Comissió Europea juntament amb 30 ONG's perquè es replantegi aquesta tecnologia davant del seu "fracàs", just un dia abans que doni inici aquest mateix dijous el Fòrum Industrial de Gestió del Carboni en Pau, França, organitzat pel govern francès i la Comissió Europea.
"No tenir en compte l'aclaparadora evidència científica del fracàs de la CAC i les seves limitacions i desafiaments amenaça el lideratge climàtic de la UE, la seva reputació i els compromisos de l'Acord de París, que són fonamentals per aconseguir l'objectiu dels 1,5 graus".
Existeixen, segons el recompte realitzat per l'IEEFA, 200 projectes potencials de captura a Europa que han d'emmagatzemar més de 150 milions de tones de CO2. Aquests costaran 520.000 milions d'inversió i requereixen, segons l'estudi, de subvencions per valor de 140.000 milions.
Els plans de Captura i Emmagatzemament de Carboni (CCS en les seves sigles en anglès) a escala "afronten problemes tècnics que mostren ja 50 anys de fracàs", resa la carta basada en l'estudi de l'IEEFA, que xifra en un 80% el fracàs dels grans projectes de captura duts a terme fins ara. S'han emmagatzemat en aquests 50 anys d'història de la tecnologia que assoliran el 2030 els 52 milions de tones de diòxid de carboni, "la qual cosa posa en relleu la improbabilitat d'assolir l'objectiu declarat de la UE d'emmagatzemar 280 milions de tones de CO2 per a 2040".
Dels 11 projectes de captura de carboni que estan actualment en construcció, n'existeixen dos que seran "clau" per entreveure el futur de la tecnologia, segons l'IEEFA. Es tracta de Northern Lights, a Noruega, que emmagatzemarà el carboni l'alta mar i que ha d'estar a punt per a 2025, i Porthos, a Holanda, previst per a 2026.
Abans del seu acabament, el projecte noruec, que té per objectiu la captura d'1,5 milions de tones, "ja ha tingut problemes als llocs de captura i retards en els terminis", que inicialment preveien que estigués a punt el 2024. El projecte està en suspens a causa d'"un augment en el preu dels lliuraments d'equips, inestabilitat geopolítica i un tipus de canvi reduït," recull l'estudi.
També Porthos, que pretén capturar carboni a les zones industrials de Rotterdam, afronta diversos problemes a causa de la pujada de costos respecte a l'esperat. S'esperava que costés 500 milions, la meitat que Northern Lights, però ha pujat en els últims 5 anys a 1.300 milions per la inflació i el cost de les matèries primeres.
De la mà de l'institut d'investigació Wood Mackenzie, s'ha elaborat una estimació de la qual cosa costarà la captura de carboni a cada sector i, comptant la captura, el seu transport i emmagatzemament, oscil·la dels 153 dòlars per tona de CO2 en el processament del gas fins als 341 dòlars en la captura directa de l'aire, per sobre dels biogasos, l'hidrogen, l'acer, l'energia i calor, el ciment, altres derivats combustibles i els químics, en aquest ordre de menor a més preu.
A més dels riscos d'eficiència i costos, l'informe assenyala que existeixen carències al marc regulatori de la captura de carboni a tota la seva cadena de valor i falta coordinació i planificació en els projectes, especialment en aquells que impliquen diversos països. Les fugues i la falta de transport o emmagatzemament per a la captura són altres dels riscos que afronta el sector.