No hi ha a Catalunya una entitat que fiscalitzi amb tant de rigor i persistència la implementació d'energies renovables a Catalunya com una persona que ho fa ella sola: Jaume Morron. Exgerent jubilat i associat d'honor de l'Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat), ha escrit, amb l'economista i diputat de Junts, Ramon Tremosa, dos llibres sobre energies renovables a Catalunya, l'últim Renovables: l'energia de la llibertat. Xifres difícils de tractar com els parcs eòlics i fotovoltaics aprovats que apareixen al Butlletí Oficial de l'Estat o les estadístiques de generació d'electricitat de Red Eléctrica Española li serveixen per denunciar cada dia una mateixa realitat: que Catalunya continua adormida a la instal·lació de renovables.
En entrevista amb ON ECONOMIA, Morron i Tremosa, coincidint amb el Dia Mundial de l'Energia, són durs amb el paper de la Generalitat en uns deures de cara a l'any 2030 que no estan complint. Com sempre amb dades, l'expert en renovables mostra un gràfic contundent. "Navarra ha instal·lat deu vegades més renovables des de 2016 que Catalunya". Morron a més lamenta que tant ell com entitats externes al Govern com l'Observatori d'Energies Renovables de Catalunya.
Utilitza l'exemple navarrès per demostrar que l'argument que Catalunya té un territori petit i dens pot servir en la comparació amb Aragó, que de fet ha aconseguit 41 vegades més capacitat de generació elèctrica amb renovables en el mateix període, però no és l'únic. Així, mentre que Navarra ha sumat 1.600 MW de capacitat d'energia renovable entre 2016 i gener de 2024, Catalunya tan sols ha sumat 151 MW, i això que el 2023 va trencar amb anys de no instal·lar gairebé ni un.
Més lluny queden comunitats com a Castella-la Manxa, que amb 6.301 és 41 vegades més gran, o Extremadura, que amb 5.623 ha instal·lat 37 vegades més que Catalunya.
"Catalunya té molta muntanya, bosc i és molt poblat, i aquesta limitació que té per instal·lar renovables afecta també Baviera, Renània i altres regions d'Alemanya, però hi ha un altre factor, que és que els catalans diuen que no a tot molt fàcilment, som una societat postindustrial i l'estat espanyol ha tingut una ambició i determinació que li ha faltat a Catalunya en renovables", desenvolupa Tremosa.
Aquesta tendència a dir que no, defensa, és la que explica la diferència amb Navarra o com Astúries, que també ha instal·lat més renovables. "Navarra té una superfície com la demarcació de Lleida i, tanmateix, té molta de més eòlica i fotovoltaica que Catalunya. Això és perquè hi ha una determinació i un lideratge polític que els porta a tenir el Centre Nacional d'Energia Renovable a Pamplona, i amb seus d'importants empreses del món de les renovables com a Siemens Gamesa", afegeix. Per revertir aquesta tendència, Morron i Tremosa proposen la creació immediata d'una Comissió catalana d'Energia, com la que al seu dia va tenir el Govern espanyol que justament ara estudia recuperar.
Actualment, Catalunya tan sols genera el 14% de la seva electricitat amb renovables, pel 57% que genera l'estat espanyol, i està molt més lluny dels objectius de 2030, quan pretén arribar al 50%, i ni pensar del de 2050, quan hauria de tenir ja el 100% de la seva electricitat coberta amb energies renovables. "Catalunya ara mateix és un llast per a Espanya en renovables", assevera Morron, que defensa que "Espanya tramita, autoritza i posa en servei projectes de renovables no hidràuliques" i Catalunya, no.
La corba, per tant, de les comunitats autònomes esmentades i altres com Aragó o Andalusia en els últims anys mostren una línia ascendent d'acord amb els objectius de descarbonització. Però no la catalana, que queda pràcticament plana entre els 3.567 disponibles en 2016 i els 3.718 MW actuals.
La paràlisi de Catalunya en renovables, no obstant això, era fins i tot pitjor durant la dècada prèvia a 2022. En els últims dos anys, Catalunya va aconseguir autoritzar 1.500 MW, que no instal·lar-los, més que en tots els 10 d'anys anteriors. Preguntat per la responsabilitat del seu partit, Junts, que va governar a Catalunya de 2010 a 2020, amb el parèntesi de la intervenció del Govern espanyol per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució pel referèndum de l'un d'octubre de 2017 que va durar fins al maig de 2018, Tremosa recorda que eren temps diferents i defensa també el decret amb què el president Quim Torra va intentar accelerar la transició energètica.
"El president Quim Torra és qui va trencar el decret que impedia instal·lar renovables a Catalunya i, amb ell, va obrir la porta que 15.000 MW de renovables s'interessessin per venir a Catalunya", afirma Tremosa. Qüestionat pels anys anteriors en què Junts també estava en el Palau de la Generalitat, Tremosa defensa que "eren temps de crisi en què les prioritats eren d'altres i la població tenia unes necessitats molt concretes".
"Es van retallar un 25% els pressupostos públics, havies de cobrir la sanitat i l'educació. A més, en un context de petroli barat, gas barat i urani barat, les renovables no eren una prioritat i ningú no les impulsava al ritme que s'ha fet en els últims cinc anys", completa Tremosa.
A més, Tremosa defensa el treball de Carles Puigdemont, que "el 2017, com a president, va aprovar la primera llei de canvi climàtic de l'Espanya peninsular". "El que passa és que de 2003 a 2019 hi ha un decret que impedeix les renovables a Catalunya. El president Quim Torra el tomba el 2019 per donar de nou la iniciativa a les empreses. Amb això, en una línia més semblant a la d'Aragó, es pretén que Catalunya torni a la lliga europea de les renovables. Però els últims governs no han tingut l'interès de tramitar i agilitar aquestes instal·lacions sol·licitades i els inversors han acabat perdent l'interès", argumenta Tremosa.
Els dilemes de la MAT
Davant de la falta de dinamisme català en energies renovables, l'empresa aragonesa Forestalia ha decidit que evacuarà part de la fotovoltaica i eòlica que produeix a l'Aragó a través de quatre línies de Molt Alta Tensió (MAT) que travessaran Catalunya fins a Isona la més al nord, fins a Robí la central i fins a Begues i Ascó les dues línies més al sud. Tremosa i Morron tenen punts de vista diferents, encara que complementaris, sobre aquestes obres. Així, Tremosa apunta que "l'impacte ambiental i paisatgístic pot ser més perjudicial per a les aus que els mateixos aerogeneradors i a més impedeix a Catalunya de tenir sobirania energètica". "Depenem més d'Espanya", resumeix.
Morron, en canvi, entén que hi ha "una oportunitat", que "una empresa amb visió ha vist una oportunitat de negoci en el fet que la primera potència econòmica de l'estat espanyol és incapaç de gestionar el seu propi repte, de substituir l'energia fòssil i nuclear per renovable." "Si això no ho fas tu, t'ho fan d'altres. De tota manera, que Forestalia faci aquests 4.000 megawatts que preveu no eximirà a Catalunya de fer el seu treball, perquè necessita 60.000 megawatts de renovables," abunda.
Encara que Govern, govern espanyol i territori (veïns i alcaldes) han mostrat el seu rebuig pel pla, els parcs i cables d'evacuació reben autoritzacions i el pla de la MAT avança firmi. Segons explica Morron, en un sopar amb la ministra Teresa Ribera, va acusar Catalunya de "no estar fent res" per les energies renovables i, en el fons, comenten, estan d'acord amb aquesta via d'evacuació. "D'alguna forma, no ens poden imposar la construcció de renovables, però sí la distribució" afegeix Tremosa.
Els parcs fotovoltaics i eòlics de fins a 50 MW són responsabilitat del Govern i, els de més potència, els ha d'autoritzar el govern espanyol. "Però les empreses prefereixen tramitar projectes que tinguin el beneplàcit de les comunitats autònomes", aclareix Morron, que explica que solen fragmentar els parcs majors en diversos petits per tramitar-lo així, encara que existeixen excepcions. "Hi va haver un dels parcs millors presentats, el projecte de Statkraft, es va presentar a la Generalitat, però el Govern ho va aprovar i el van presentar unificat al govern espanyol, que sí que l'està tramitant", relata Morron.
Morron i Tremosa defensen que "l'energia eòlica ja permet reciclar pales de turbines al 100%" en resposta als problemes de sostenibilitat que poden presentar per materials i també qüestionen un altre dels arguments centrals dels detractors: l'afectació de les turbines a la fauna avícola. Tremosa cita un article de The Economist, al seu torn referenciant a un d'Environmental Science and Technology, titulat 'Quantificant els efectes de les infraestructures d'energia en les poblacions i la biodiversitat', que conclou que els danys a les aus són menors, almenys, que els que produeixen les energies fòssils. "Les aus són intel·ligents i van aprenent a conviure amb aquestes turbines", s'adapten, aporta Tremosa. A Catalunya, ara per ara, els ocells no han hagut d'esforçar-se massa en aquest sentit.