L'hidrogen verd no és fàcil d'explicar i ni tan sols els químics que coneixen els seus secrets no tenen clar l'abast del seu futur al mapa de les energies renovables enmig del fervor d'inversió que ja està movent milers de milions a Espanya. El que sí que tenen clar és que "l'aposta ja està feta" i que "tindrà un paper important", paraules de Julio Lloret, químic i un dels fundadors de Jolt, start-up catalana que ha inventat una tecnologia per als electrolitzadors amb què pretén millorar la producció i l'eficiència de l'hidrogen verd. Després d'una inversió inicial de 400.000 euros, va tancar al juny una ronda de finançament de 6 milions d'euros en què van participar Ship2B Ventures, Climentum Capital i Axon Partners Group, xifra una mica inferior als 5 milions que esperen facturar l'any que ve, quan esperen posar en marxa la seva planta de producció a L'Hospitalet, segons explica Arturo Vilavella, director d'operacions de l'empresa.
L'empresa emergent catalana, nascuda al caliu de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), va partir del descobriment d'un altre químic i també fundador de l'empresa, Alberto Bucci, que explica entre les provetes i elèctrodes de la institució en què consisteix la tecnologia. "Per separar les molècules d'aigua, les d'oxigen a un costat i les d'hidrogen en un altre, que ens donaran energia, és necessari una descàrrega energètica. L'elèctrode que rep el corrent i el catalitzador que separa les molècules són les claus d'aquest procés. I estem recobrint el catalitzador amb una pintura industrial que és la 'nostra fórmula de la Coca-Cola' que fa que duri més temps i funcioni millor i que, per tant, l'hidrogen costi menys energia i sigui més eficient i més barat", desenvolupa.
Tant Bucci, químic i investigador de postdoctorat en ICIQ, com Lloret, també químic i líder d'investigacions i professor en el mateix Institut, com Vilavella, enginyer químic, són científics aventurant-se al món empresarial. Però és aquest últim qui, amb un màster a Esade i experiència en lideratge de producció i direcció d'operacions en laboratoris de Grifols i Bofill, respectivament, qui porta la veu empresarial, a l'espera que es mudi a Espanya el CEO de l'empresa, Leon Rizzi. En un negoci encara per arrencar i en fase de desplegament industrial, però ja amb viabilitat garantida en els primers anys, els clients que comprin aquesta tecnologia estan encara per tancar, però existeixen "cartes d'interès" de potencials compradors, majorment internacionals, que fan confiar a l'equip en una facturació propera als quatre milions d'euros en poc temps, i ocupar unes 20 persones, a la planta de L'Hospitalet de Llobregat que ha de començar a funcionar l'any que ve, per fabricar uns 20.000, que podrien arribar a ser 60.000, metres quadrats d'electrodes revestits cada any.
Per a aquests científics emprenedors, les relacions entre la institució pública i el privat són clau, i una mostra de com la inversió pública en I+D pot acabar transformant-se en activitat econòmica. "De fet, hem firmat un acord de transferència tecnològica amb l'ICIQ que ells són propietaris de la patent i cobraran uns royalties pel que venguem", aclareix Vilavella. "És una manera de tornar a la institució pública una inversió que no és només aquests anys d'investigació, sino també la formació de tot el personal que treballarà en aquestes companyies, que és on fem el millor paper. Per a això necessitem estar fent investigació", s'esplaia Lloret. "De vegades succeeixen aquestes coses, investigació de frontera que es pot emportar al mercat. És un camí que es transita menys del que ens agradaria però que se'ns transita", completa.
Relació publicoprivada
La relació amb la subvenció pública estatal, en canvi, no ha estat tan reeixida. Jolt va rebre 100.000 euros d'ajudes d'Acció del programa Empresa Emergent Capital i una línia de crèdit amb Avança, de la Generalitat, però no va poder optar als Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transformació Econòmica, PERTE, malgrat el seu gran focus en la transició energètica. "Era complicat entrar en les empreses que puguin rebre ajuts perquè érem empresa de nova constitució i els requisits financers eren pràcticament igualar en aval el mateix que reps de diners públics", explica Vilavella. "Han descuidat el que fa falta. Més innovació, treure investigació pròpia al mercat per marcar la diferència. Si no, haurem de comprar tecnologia fora. Si el que volem és córrer, està bé. Però cal sembrar bases perquè d'aquí a 15 anys la tecnologia sigui nostra", aporta Lloret, l'únic amb ganes de donar guerra en aquest sentit.
"Hi ha empreses que ens han demanat exclusivitat, però no ens interessa", explica Vilavella, que aclareix que la primera planta serà "una fàbrica pilot" que automatitza el procés de fabricació i comença a donar-lo escala, "però no a l'escala que preveiem que serà necessària d'aquí a dos o tres anys". O sigui, que les perspectives de creixement, si la tecnologia funciona i té èxit, poden ser molt altes.
Els mateixos científics, en concret Bucci, reconeix que "no es pot vendre l'hidrogen verd com la gran panacea per a tot", però alhora es mostren convençuts que el seu creixement serà imparable. És a dir, no es pot imaginar que a curt termini tot anirà a hidrogen, com va poder semblar en el fervor inversor en hidrogen que va desencadenar a Espanya el Govern i les empreses energètiques i l'aprovació del corredor d'hidrogen verd H2Med entre Portugal, Espanya i França. Però la investigació i els seus múltiples usos sí que han de marcar, estan convençuts, un paper clau en la descarbonització. "Un dels usos més importants de l'hidrogen verd serà per a l'amoníac verd, que pot no ser molt útil per als cotxes, però només amb l'ús que se li pot donar en fertilitzants ja és un potencial enorme. L'amoníac l'utilitzem per a moltíssimes coses", alerta Bucci.
Espanya com a referent de l'hidrogen verd
"El fet que tinguem sol i vent situa Espanya en una posició privilegiada per produir i transportar hidrogen, perquè som a les portes d'Europa i tenim accés a capacitat tècnica i d'enginyeria. Si utilitzem hidrogen a casa per emmagatzemar energia fotovoltaica no utilitzada, per exemple, o la produïm a prop de l'energia solar i l'eòlica, té un potencial enorme", abunda Lloret. La clau de l'hidrogen verd és que no és una font d'energia per si mateix, sinó una pràctica -encara que encara massa cara- forma d'emmagatzemar-la i transportar-la.
Segurament tard o no sigui el vector energètic ideal per al transport urbà, si bé ja existeix un cotxe d'hidrogen, el Toyota Mirai, que permet recórrer 600 quilòmetres per 25 euros, "hauria de desplegar-se una gran xarxa d'hidrogeneres en lloc de gasolineres, podria portar 20 o 30 anys", estima Bucci. Però els investigadors sí que confien molt en el seu potencial per a fertilitzants, per a la fabricació d'acer i per al transport pesat de mercaderies, amb el debat científic i econòmic encara molt obert.
L'hidrogen com a solució energètica no és nova, el nou és veure en aquesta solució a partir d'eòlica i fotovoltaica part del futur de les renovables i un gran potencial per a l'economia espanyola. Amb un elevat cost, una ocupació d'espai elevada i incòmoda (dos grams d'hidrogen ocupen 22,4 litres) i forts competidors al món de les renovables, com els biocombustibles al sector marítim, l'electricitat als automòbils o avions de petits recorreguts o els SAF al sector aeri, la investigació que aconsegueixi disminuir el seu preu i augmentar la seva eficiència serà una de les claus per determinar el seu potencial, que encara és impossible de calcular.
Allà és on entren empreses com Jolt, que des d'universitats -en aquest cas- públiques desenvolupen investigacions que després van al sector privat i es converteixen en negocis, inversió, facturació i beneficis al servei de la descarbonització. Obren, a més, la porta que el seu elèctrode s'utilitzi per a altres processos d'electròlisi o separació de molècules, com la fabricació d'amoníac o la clorificació de l'aigua.