El Govern de Pere Aragonés ha defensat en diverses ocasions que la seva gestió ha desencallat l'aprovació d'energies renovables a Catalunya perquè s'han autoritzat durant el seu mandat 133 projectes fins a un total de 1.692 megawatts (la meitat del que va prometre). Però durant els tres anys de legislatura, tan sols s'han posat en funcionament 132 MW de renovables, repartits entre 27 d'energia fotovoltaica i 105 d'eòlica, la qual cosa suposa un 1,02% del total de potència instal·lada aquests anys a Espanya, que van ser 12.994 MW, segons dades de les administracions públiques recollides per l'investigador en renovables Jaume Morron. Des del sector, a més, alerten que malgrat haver-se activat alguns processos, la lentitud administrativa continua posant en risc molts projectes.
El novembre de 2021, va entrar en vigor el decret llei aprovat pel Govern de Pere Aragonés per accelerar i desplegar unes renovables per llavors ja estancades. Però des del sector alerten que, més aviat, el decret va augmentar els requisits per als promotors. Per als nous parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques d'entre 5 i 50 MW (a partir d'allà, ha d'autoritzar el Govern espanyol), el decret obliga a tenir un acord amb la població local i a oferir-los als veïns participació del 20% del capital, així com disponibilitat de terrenys agrícoles, la qual cosa acaba retardant l'inici de les obres.
Perquè un parc eòlic o planta fotovoltaica arrenqui, ha primer d'obtenir els drets de connexió que, limitats, reparteix Xarxa Elèctrica Espanyola, i a partir d'allà el projecte apareix en informació pública. A Catalunya ha a més de complir els requisits anteriorment esmentats amb la població local. Després, l'administració concedeix la Declaració d'Impacte Ambiental, positiva o negativa, i en cas que sigui positiva es pot procedir al pla urbanístic que permet la construcció. Aconseguits tots aquests documents, es procedeix a l'autorització administrativa prèvia i de construcció i, finalment, el promotor ha de demanar a l'Ajuntament la llicència d'obres.
Per superar aquests sis passos, el temps de demora mitjana a Catalunya és d'entre 540 i 631 dies de mitjana, dos anys, i el temps que té un promotor per arrencar el projecte és de 31 mesos per aconseguir la Declaració d'Impacte Ambiental i de 49 mesos per començar a construir des que se li van atorgar els accessos a xarxa. Doncs bé, tres parcs eòlics que sumen 133 MW de potència (Les Covasses i Els Gorgs, a Garrigues, i Pla del Cirerer, a Segrià) han perdut els drets de connexió per no haver obtingut a temps la Declaració d'Impacte Ambiental.
Energia en risc de decaure
I quatre més (Basses Roges 2 i 3 i les Alzinetes, en el Segrià, i les Crestes, Fontcalda i El Calvari, a la Terra Alta) corren el risc de perdre'ls també si no obtenen una DIA favorable abans del proper 21 de juliol. Sumen 233 MW, amb la qual cosa, sumats als anteriors, s'arribaria als 366 MW no autoritzats per lentitud administrativa en la resolució de la declaració d'impacte ambiental.
La xifra, de 366 MW, pot no semblar significativa si no es té en compte que Catalunya té instal·lats tan sols 3.742 MW de renovables i uns altres 3.600 d'autoritzats en alguna de les seves fases (als quals caldria restar els 366 si decauen els últims 233). O sigui, que una de les comunitats autònomes més endarrerides en renovables hauria perdut un 10% de les renovables amb dret d'accés a la xarxa per lentitud administrativa.
El Govern, a més, ha descartat el 41% de les propostes rebudes, 64 parcs eòlics amb 514 aerogeneradors i una potència de 2.585 MW, per no considerar-los viables o no aprovar la DIA i altres 21 parcs d'un total de 703 MW han estat retirats de la licitació per desistiment del promotor. En una resposta escrita conjunta a ON ECONOMIA, els delegats de la patronal fotovoltaica UNEFCAT, Salvador Salat i Helena Badger, defensen que “el ritme d'aprovació ha estat lent” malgrat el despertar de les renovables que va arribar amb el decret llei 147/2019 de Quim Torra, primer, i amb el 24/2021, després, després de 10 anys de prohibició de renovables per la moratòria de l'any 2009.
Per assolir els plans previstos per la Prospectiva energètica de Catalunya, Proencat, elaborada pel mateix Govern, Catalunya hauria d'instal·lar 12.000 MW nous fins a 2030, 5.000 d'eòlica i 7.000 de fotovoltaica per contribuir com espera a la descarbonització de l'economia que permeti frenar el canvi climàtic. Per a això, necessita un ritme d'instal·lació de 2.000 MW per any, gairebé 20 vegades més que el ritme actual. El Govern també estimava necessaris la inversió de 84.361 milions d'euros.
Propostes del sector
Entre les propostes per fer-ho possible, els portaveus d'UNEFCAT proposen d'“accelerar els terminis d'autoritzacions a un màxim de tres mesos”, tal com recull la directiva europea de 2023 que els estats han d'aplicar abans de maig de 2025. A més, creuen que “una figura d'alt nivell en forma de conselleria o de comissionat de transició energètica amb ple poder executiu” podria ajudar a accelerar els processos. I finalment defensen que el Ministeri ha de convocar nous concursos de capacitat de xarxa per a transport per assolir una potència suficient.
Mentrestant, i en espera que l'eòlica marina arrenqui un concurs que podria a Catalunya sumar entre 1.000 i 3.000 MW (ja difícilment per a 2030), part de l'energia renovable de Catalunya té aparences de procedir d'Aragó, des d'on Forestalia ha aconseguit autorització per a dues de les tres línies de molt alta tensió (MAT) que han de transportar fins a 4.185 MW de renovables a Catalunya, més del que té instal·lat en el dia d'avui el territori.
Davant d'aquesta situació que porta que Catalunya tingui una quota de renovables del 14%, quatre vegades menys que el 56% del total estatal, i que només genera el 4,5% del total de renovables d'Espanya, la transició energètica no ha estat una gran protagonista en els debats electorals.
Segons una anàlisi del lobby ecologista recentment creat Renovem-nos, partit a partit, tan sols Comuns, amb l'agenda més completa de propostes per a renovables, proposa un vicepresident que s'ocupi de la transició energètica, encara que deixa de banda en el seu programa l'hidrogen verd i la geotèrmia que altres partits sí que incorporen. Junts i PSC, així com Comuns, proposen un canvi normatiu per accelerar la transició i aquests quatre partits inclouen també el reforç de la xarxa elèctrica i l'impuls a l'energia eòlica.