El gran augment d'energies fotovoltaica i eòlica en la generació d'electricitat a Espanya ha fet que el preu al mercat a l'engròs sigui un 40% més baix del que seria sense aquest creixement i, de cara a l'any 2030, el preu podria caure un 50% més si es compleixen els objectius previstos pel Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). Així ho estima l'estudi del Banc d'Espanya 'L'impacte de les energies renovables sobre el preu a l'engròs de l'electricitat' realitzat per Javier Quintana i publicat aquest dimecres, que analitza l'impacte al mercat del fet que ambdues energies d'origen natural hagi passat de generar el 26% de la llum a Espanya el 2019 al 40% durant els primers sis mesos de 2024.

Els plans marcats pels objectius climàtics de la Unió Europea, a fi de reduir un 55% les emissions de CO2 de cara a 2030 en comparació a 1990 i d'assolir la neutralitat climàtica l'any 2050, tenen un efecte substancial en el preu als mercats a l'engròs. El Banc d'Espanya explica al seu informe que "sota el sistema marginalista vigent als mercats europeus, els preus de l'electricitat es fixen a partir de les ofertes de la tecnologia més cara necessària per cobrir la demanda de cada tram horari". "D'aquesta forma, un augment de la generació renovable —el cost marginal de la qual de producció és relativament reduït— afectaria als preus a l'engròs en la mesura que desplaci a altres tecnologies de més cost marginal del mix energètic necessari per satisfer la demanda en determinats trams horaris", reflexiona. Més enllà de l'eòlica i la fotovoltaica, el petroli, el gas natural i l'energia nuclear són les principals fonts del mix elèctric.

L'estudi del BdE reconeix que els preus del gas natural encara tenen un efecte important en els preus del mercat a l'engròs i ho exemplifica en un gràfic en el qual, després de la invasió russa d'Ucraïna, el gas va assolir màxims de gairebé 160 euros per MWh mentre que la llum va frenar la seva caiguda i va arribar als 300 euros per MWh al mercat a l'engròs durant els primers mesos de la guerra, amb gran volatilitat fins a l'estabilització que es va donar a finals de 2023. Des d'aleshores, tant el gas natural com la llum han viscut mesos de preus baixos i estables.

El percentatge de demanda elèctrica cobert per renovables assoleix màxims del 47% en el segon trimestre de 2024, la qual cosa té un efecte en la baixada del preu a l'engròs de la llum. L'augment de renovables és també responsable que la variació de preu un mateix dia hagi crescut fins a assolir l'1,2% de mitjana en el segon trimestre de 2024, una variació que el 2019 amb prou feines assolia el 0,3%. Això és perquè en hores de llum solar i de vent hi ha més energia disponible en el mix.

Un 15% de les hores amb preu zero

Així, el percentatge d'hores amb el preu d'electricitat igual a zero arriba al 15% el 2024, pràcticament 15 vegades més que l'any passat, mentre que en els anys anteriors aquestes hores fregaven o arribaven a zero. En el seguiment de la relació entre les renovables i els preus, un gràfic estima com amb una demanda coberta per renovables amb més del 70% la caiguda arriba a ser del 100%, mentre que amb un percentatge al voltant del 50%, la caiguda del preu és del 40% en relació amb l'esperat, escenari similar a l'escenari mitjà actual.

"D'acord amb els resultats obtinguts, el preu mitjà de l'electricitat entre 2017 i 2019 s'hauria reduït en un 10%-15% per la contribució de les energies renovables, mentre que aquesta reducció ha augmentat substancialment a partir de 2021, a causa de l'increment de la capacitat instal·lada de les esmentades tecnologies, fins a arribar al 50% en la primera meitat de 2024", estima l'informe.