L'energia nuclear continua creixent al món malgrat el camí d'Espanya i altres països europeus cap al tancament (com Alemanya, que ja el va culminar). La potència nuclear va augmentar un 4% a tot el món en 2024 gràcies sobretot a la reactivació de reactors nuclears a França i el Japó, segons l'informe anual publicat aquest dilluns per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). El febrer d'aquest any, hi havia 62 reactors nuclears en construcció a 15 països diferents que han de sumar 70 GW, la meitat d'ells a la Xina.

Egipte, l'Índia i Turquia tenen 5 GW cada un en construcció, mentre que els dos reactors que està fabricant el Japó, els dos de Corea, els dos del Regne Unit i el que s'està fabricant a Eslovàquia sumen un total de 9,5 GW.

Sis reactors nuclears de gran potència es van obrir l'any passat, dos d'ells a la Xina i un a França, Índia, Emirats Àrabs i els Estats Units, respectivament. Amb tot això, van aconseguir afegir 7 GW d'energia a la producció mundial, un 33% més que el 2023.

L'aposta nuclear s'imposa, doncs, als tancaments i continuarà augmentant en els anys vinents, malgrat l'oposició d'alguns col·lectius, això sí, ja no tan visibles i massius com antany. En total, el 2024 es va iniciar la construcció de nou reactors nuclears a tot el món, un 50% més dels que es van engegar el 2023, que han de sumar 11 GW més de generació mundial. Xina, malgrat ser de llarg el país que més renovables construeix cada any, també va arrencar el 2024 la construcció de sis reactors nuclears, un dels nombres més elevats de la història per a un mateix any.

Espanya ha d'arrencar el seu calendari de tancament el 2027 amb Almaraz i culminar-lo el 2035, incloent-hi les catalanes d'Ascó i Vandellòs, i el sector elèctric i nuclear ha advertit que això tindrà un cost a la factura de la llum, en les emissions de CO₂ i en llocs de treball que genera aquesta indústria. Les empreses demanen d'allargar la vida de les centrals nuclears, com acaba d'aprovar-se a Bèlgica.

El Pakistan va arrencar la construcció d'un reactor de disseny xinès, mentre que Egipte i Rússia van arrencar sengles construccions de reactors de disseny rus. Totes les construccions de reactors iniciades en els últims cinc anys tenen disseny xinès o rus. La construcció de nous reactors s'ha disparat des de l'any 2021. Si entre 2017 i 2020 es van estabilitzar les noves obres de reactors nuclears amb 5 cada any, el 2021 es van arrencar 10, 8 el 2022, 6 el 2023 i 9 el passat 2024.

El cas del Japó és especialment particular, perquè va suspendre tots els seus reactors després de l'accident de Fukushima de 2011 per a revisions de seguretat entre 2013 i 2015 i ara no només n'ha reobert ja 14 dels 54 que tenia, sinó que n'està construint dos de nous. O sigui, que l'accident de Fukushima no ha revertit l'aposta nuclear del país.

Al Japó hi ha la central nuclear més gran del món, coneguda com a KK i amb 8.000 megawatts de potència, i va sol·licitar l'any passat permisos per reactivar-la, si bé les obres es posposaran i finalitzaran el 2029. L'octubre de l'any passat, va reobrir Onagawa, amb 825 MW, que va començar a operar al novembre.

França, per la seva part, va obrir el reactor nuclear EPR de Flamanville el setembre de l'any passat, 12 anys més tard de l'esperat. De cara a 2050, espera afegir capacitats equivalents a vuit reactors, reforçant el seu paper de potència nuclear actual, amb 55 centrals, el segon país que més té, fins i tot més que la Xina.

Actualment, hi ha 412 centrals nuclears al món que generen un 10,5% de l'electricitat mundial, 93 d'elles als Estats Units, 56 a França, 55 a la Xina i 37 a Rússia. Espanya està entre els 20 països que més té amb 7, dos més que Bèlgica, un cas curiós perquè acaba de tancar una pròrroga a fi de prolongar 10 anys més les seves centrals, amb el vistiplau de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, que sempre es va oposar a l'allargament a Espanya. A Alemanya, el tancament nuclear va generar certs problemes en els primers anys i va haver de reactivar el carbó, encara que ara ja ha deixat enrere aquesta fase. Ara bé, el llibre de referència per explicar la decadència econòmica alemanya, Kaput (de Wolfgang Münchau), atribueix al tancament nuclear part de la responsabilitat.

Els detractors de l'energia nuclear defensen que les renovables són més rendibles i segures i, només amb elles, es podrà donar resposta a la demanda elèctrica. Existeix també la por de possibles accidents, que malgrat ser un risc molt baix, pot comportar danys molt elevats. Els defensors prefereixen apostar per la nuclear, que no emet CO₂ i té una gran potència i densitat energètica.

La Unió Europea i els Estats Units, que són les regions del món amb més percentatge de generació nuclear, al voltant del 20% cada una, són també els únics que aconsegueixen disminuir emissions de CO₂. Xina, malgrat el seu ritme accelerat d'implementació de renovables i a la seva aposta actual per la nuclear, encara genera gairebé el 60% de la seva energia amb carbó, que és una de les fonts més contaminants. El Sud-est asiàtic, amb un 45%, i l'Índia, amb més del 75%, compten també amb una elevada dependència del carbó.

L'augment del 4,3% en la demanda mundial d'electricitat, per sobre del 2,2% total de demanda energètica i del 3,2% del creixement del P.I.B, provoquen que molts països diversifiquin les seves apostes energètiques. El 38% d'aquest creixement de demanda energètica es va cobrir amb renovables el 28% amb gas natural, el 15% amb carbó, l'11% amb petroli i el 8% amb nuclear.

La demanda de petroli també va créixer el 2024, un 0,8%, però ho va fer molt menys que el 2023, quan va pujar un 1,9%. Va créixer també a la Unió Europea, després d'un retrocés el 2023, mentre que als Estats Units, on el cotxe elèctric avança ràpidament, la demanda de petroli es va quedar igual després d'un lleu increment el 2023. Àsia, la Xina i l'Orient Mitjà van incrementar la seva demanda de petroli.