El boom que viuen les energies renovables a Espanya, accelerat per la guerra d'Ucraïna i la necessitat de reduir la dependència del gas rus, no evita nous acomiadaments al sector de la fabricació d'aerogeneradors d'energia eòlica. General Electric Renovables, un gegant nord-americà que està en procés de divisió definitiva dels seus negocis, ha anunciat als treballadors de fabricació d'aerogeneradors un expedient de regulació d'ocupació (ERO), amb el qual pretén retallar un 20% de la plantilla que té a Europa, fet que afectaria 500 empleats al continent i 200 dels 950 treballadors que operen a Espanya. El sector té clar que la construcció de torres i turbines no és rendible, i les xifres ho corroboren.
A final de l'any passat, Vestas, una empresa danesa que construeix aerogeneradors d'energia eòlica, va acomiadar 115 treballadors, i Siemens Gamesa acaba de presentar un pla d'acomiadaments de 352 persones a Navarra que hauria de finalitzar l'any 2024 i s'acomiada de l'Ibex 35 mentre decideix si accepta una oferta pública d'adquisició (OPA) de la matriu Siemens Energy. L'any passat, va acomiadar 262 persones més a les plantes que té a Galícia i a Cuenca. Nordex també va presentar un ERO i va acomiadar 136 treballadors el juliol d'aquest any. En total, es podria arribar als 1.000 acomiadaments en només un any per les quatre principals empreses del sector.
En els últims resultats, del tercer trimestre, Vestas va presentar pèrdues de 1.000 milions d'euros, Siemens Gamesa va arribar a un rècord de 900 milions, i General Electrics, matriu de GE Renovables, va presentar pèrdues de més de 200 milions de dòlars en l'empresa i una reducció de facturació del 15% en renovables. Nordex va perdre 371 milions en el tercer trimestre i, sumant-les totes, arrosseguen pèrdues de 12.300 milions des de 2021.
Mentre el govern espanyol aprova projectes milmilionaris per emmagatzemar i transportar hidrogen verd, serà difícil que arribi a la producció de renovables necessàries per convertir-la en hidrogen si l'adjudicació i la construcció de parc eòlic (terrestre i marí) s'estanca. L'hidrogen verd és una substància que permet emmagatzemar energia a partir de la separació de molècules, i perquè sigui verd ha de partir totalment d'energies renovables, és a dir, eòlica, solar o hidràulica.
Dins el marc de l'Agenda 2030 —l'energia eòlica, que ja és la principal energia a Espanya amb un 23% per sobre del total— hauria de multiplicar per dos el que genera i passar dels 60.400 gigawatts per hora (GWH) actuals als 116.110 GWH el 2030, quan es preveu que l'energia renovable passi a duplicar-se i representar el 74% del total. Però les subhastes amb què el Govern està posant en joc el repartiment de generació de renovables estan quedant desertes pels baixos costos oferts per l'administració. I, mentre les empreses generadores d'energia posen el preu de mercat, els grans perjudicats de l'equació, segons les fonts del sector, són els constructors de les instal·lacions, que no tenen prou marge de benefici amb les condicions que ofereixen les subhastes públiques, i el mercat lliure no és suficient.
"Si un projecte s'atorga un any i l'hem d'entregar dos anys després, les constructores acaben assumint tota la inflació de les matèries primeres", expliquen fonts sindicals, que creuen que serà "molt difícil" arribar als objectius de l'Agenda 2030 amb les condicions que ofereix el mercat actual. Tant els sindicats com la patronal, Asociación Empresarial Eólica, coincideixen que les condicions de les subhastes han de canviar. "El preu màxim d'aquesta subhasta no ha aconseguit capturar el cost real actual de l'energia renovable, i per això s'han adjudicat 45 MW dels 3.300 MW", va dir la patronal després de la fracassada adjudicació pública de renovables del 22 de novembre.
A part d'un augment de costos de les matèries primeres i el baix preu de les subhastes, el sector s'enfronta a la dura competència dels fabricants xinesos, una amenaça que "encara no afecta però ja es veu venir", comenten fonts sindicals. "El problema de negoci és a tot Occident; a Alemanya també ha quedat deserta la subhasta", expliquen fonts sindicals, que apunten que cal "una nova directiva europea" per fer que el negoci sigui sostenible.
L'augment de costos de les matèries primeres, de fet, és un dels motius pels quals està en risc l'acord d'Iberdrola amb Siemens Gamesa perquè els segons s'encarreguin de construir un gran projecte al Regne Unit, l'East Anglia Hub, amb una inversió de 12.000 milions d'euros, que es troba en risc, segons publica aquest dimecres Cinco Días.
Renovar el parc existent
Altres fonts dels sindicats apunten que, més enllà de les subhastes, "cal invertir en repotenciar el parc ja existent", ja que els aerogeneradors de més de 25 anys d'experiència són "set vegades menys potents" que els actuals, i substituir-los podria suposar que millorés la productivitat, que es reduís l'impacte ambiental i, a més, milloressin les condicions i disminuissin els riscos laborals. "Tot el que es podia construir de parc eòlic sobre terra ja està gairebé construït i no genera gaire benefici", apunten aquestes fonts.
Mentre l'eòlica marina avança i el govern espanyol prepara les noves subhastes, GE Renovables enceta la negociació col·lectiva i també les reunions amb les administracions espanyola i catalana, ja que els acomiadaments afecten principalment la planta d'I+D de Barcelona.
Demanaran ajudes per evitar els acomiadaments, perquè les administracions facilitin la instal·lació de prototips a Catalunya i la tramitació de repotenciacions, així com més inversions en I+D. Però, sobretot, un canvi de model de subhastes que faci el negoci tan sostenible econòmicament com ho són les energies que genera en l'àmbit ambiental.