El 27 de desembre de l'any passat, entrava en vigor el reial decret 1055/2022, d'envasos i residus, amb la finalitat de "prevenir o reduir" l'impacte dels envasos en el medi ambient i "evitar obstacles comercials al mercat de la Unió Europea". L'article 7 d'aquesta llei, que donava als comerços sis mesos per adaptar-se, obligava els comerços a "presentar a granel aquelles fruites i verdures fresques que es comercialitzin senceres". Però més de vuit mesos després, aquesta llei continua sense aplicar-se, com és obvi per a qualsevol que hagi visitat un supermercat o una fruiteria en els últims dies. El motiu és un retard del Ministeri d'Agricultura a l'hora de determinar quines fruites presenten un risc de deteriorament que les exclogui d'aquesta obligació.
L'article que obliga a vendre a granel les fruites i verdures de seguida introdueix dos matisos que rebaixen el setge al plàstic. La primera, que "aquesta obligació no s'aplica a les fruites i hortalisses envasades en lots d'1,5 quilograms o més" i la segona, que tampoc no s'aplica "a les fruites i les hortalisses que s'envasin sota una varietat protegida o registrada o comptin amb una indicació de qualitat diferenciada, així com a les fruites i hortalisses que presenten un risc de deteriorament o minva quan es venen a granel". I quines són aquestes fruites i hortalisses amb risc de deteriorament o minva? Encara no se sap i això paralitza l'aplicació de la norma.
El Govern, dos mesos tard en l'elaboració de la llista
Com especifica el decret, les fruites i verdures amb risc de fer-se malbé si es venen a granel "es determinaran per ordre del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en coordinació amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest reial decret". O sigui, que ja van gairebé dos mesos tard, ja que els sis mesos es van complir el passat 27 de juny. Però no només això, "una vegada publicada la llista anterior, els comerços disposaran d'un termini de sis mesos per a la seva adaptació en el cas de les fruites i hortalisses no exceptuades". O sigui, que encara que el ministeri i l'Agència de Seguretat Alimentaria i Nutrició publiquessin avui la llista, encara faltarien sis mesos perquè es comencin a aplicar les sancions, que aniran a càrrec de les comunitats autònomes.
Fonts del Ministeri de Transició Ecològica, autor de la llei, encara que no elabora la llista, reconeixen que "s'estan tancant alguns detalls" i estan "esperant una nova proposta més ambiciosa del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació", mentre que des de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició (Aesan) expliquen l'embolic burocràtic pel qual encara no tenen la llista a punt. "Hem sol·licitat un informe al Comitè Científic", expliquen, que serveix de base per revisar una proposta que es va aprovar al maig. "L'informe està pendent de publicació en la pàgina web de l'AESAN i està previst que es produeixi el mes de setembre", expliquen les mateixes fonts, sense precisar massa ni les fruites que inclouran ni els motius de la demora.
Des de Greenpeace, el seu portaveu Julio Barea lamenta que "el retard perjudica el medi ambient" enmig del que denomina com "una pandèmia silenciosa de contaminació per plàstic". Barea es mostra també decebut amb els ministeris, als quals també han escrit demanant resposta. Barea assegura que "això era una puntada de peu cap endavant, un tema que es podria haver resolt en una setmana." "Continuem sense saber quines fruites i verdures estan excloses i continuem tenint les fruites i verdures envasades", explica Barea, també pendent de l'aprovació d'aquesta llista per fiscalitzar el compliment del decret. "Amb les dificultats per tenir govern, el tema es complica, i no crec que sigui la llista abans de finals d'any", lamenta Barea.
Tenint en compte que el decret fixa que les comunitats autònomes tenen les competències sancionadores malgrat que les competències sobre residus estan transferides als municipis, "allà hi ha un altre buit de la llei", segons Barea, de Greenpeace. Des de Facua, i segons ha pogut saber ON ECONOMIA, presentaran un escrit al Govern apressant l'aprovació d'aquesta llista que permeti avançar en el compliment del decret, "perquè mentrestant continua sense fer-se efectiva una norma de protecció mediambiental". "La lentitud en el procés fa un mal servei als objectius de l'agenda 2030", completa Rubén Sánchez, portaveu de Facua.
A Espanya, segons xifres del Ministeri de Transició Ecològica, se'n recicla menys de la meitat de residus plàstics, un 45,6% de l'1,7 milions de tones que es generen. Hi ha un 60,31% de plàstics que es valoritza, és a dir als que se'ls allarga la vida útil, però en ells entren també els reciclatges, amb la qual cosa un 40% dels plàstics es malgasta. Els plàstics no només contaminen els mars, sinó que també es fragmenten fent mal tota mena d'ecosistemes i arribant també a ser perjudicials per a la salut humana, doncs ja han estat trobats dins del cos humà en diferents parts. El plàstic, com tots els residus, no és 100% reciclable, per la qual cosa la reducció del seu ús és una prioritat major a augmentar el seu reciclatge.
A part de la regulació recollida al decret sobre les fruites i verdures a granel, des de 2023 el Govern espanyol també intenta reduir els residus plàstics mitjançant un impost als envasos no reutilitzables, que afecta a tota la indústria amb un tipus impositiu de 0,45 euros per cada quilogram de plàstic no reutilitzable fabricat o adquirit a tercers i que ha servit ja perquè l'Agència Tributària recapti 166,6 milions d'euros des de començament d'any, segons va informar l'agència EFE.