La pobresa energètica és el nom que rep la incapacitat de tenir la llar  a una temperatura adequada i confortable a l'hivern, encara que cada vegada més pot també traslladar-se a l'estiu per les altes temperatures i més freqüents onades de calor. Segons la Comissió Europea, a Espanya afecta el 20,8% de la població, gairebé el doble de la mitjana europea i al pitjor lloc juntament amb Portugal i Bulgària, i la Xarxa Europea de la Lluita contra la Pobresa (EAPN) acaba d'emetre un informe coincidint amb la setmana de la pobresa energètica que estima que ha augmentat un 196% (o sigui, s'ha triplicat) des de 2008. Factors com els alts lloguers, els mals aïllaments dels edificis o els bons socials que no arriben augmenten el problema.

L'ONG Ecodes ha elaborat diversos estudis que acaben que les 19 mesures "ben orientades" plantejades per l'Estratègia Nacional Contra la Pobresa Energètica des de 2019 fins a 2024 no han aconseguit l'objectiu mínim de reduir en un 25% els indicadors de pobresa energètica el 2025. De fet, han augmentat també en aquest interval, així com ho han fet el nombre de persones que no poden pagar les factures.

"La problemàtica de la pobresa energètica a l'estiu està cobrant especial rellevància a Espanya ateses les intenses i persistents onades de calor que estem patint en els últims anys, per la qual cosa hauria estat necessària la inclusió de l'indicador de la incapacitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada a l'estiu" reconeix al seu últim informe Ecodes.

La creació d'un nou bo social elèctric per millorar els descomptes en vista de famílies vulnerables, amb una prohibició expressa d'interrompre els subministraments a consumidors vulnerables afegida, era una de les mesures principals. Però amb tot i amb això, un 75% de les llars amb dret al bo social no ho estan percebent, segons les enquestes d'Ecodes, un 70% segons la Creu Roja.

En l'inici de 2025 el bo queda entre el 50 i el 65% de descompte de la factura i s'estabilitzarà el 2026 entre el 35 i el 50%, en funció del grau de vulnerabilitat, després de diversos canvis provisionals per les mesures extraordinàries primer per la pandèmia i després de la guerra d'Ucraïna.

La prohibició dels talls de subministrament també queda prorrogada fins al desembre de 2025, per a quan hi haurà 1,6 milions de persones en suspens per si finalment decau.

Lloguer i energia, difícil combinació

Les persones que viuen de lloguer pateixen de manera més aguda la pobresa energètica. En primer lloc, perquè un lloguer elevat combinat amb una alta factura de la llum asfixia encara més les rendes baixes i fins i tot les altes. I en segon, perquè no sempre els propietaris han realitzat les inversions en rehabilitació energètica que millorin l'eficiència dels habitatges i, per tant, redueixin el consum elèctric.

Les persones que viuen de lloguer tenen menys marge econòmic per realitzar inversions en un habitatge i, de vegades, ni tan sols tenen l'autorització per a això. En cas de fer-ho, a més, el propietari pot beneficiar-se de la inversió del llogater.

De fet, un estudi també d'Ecodes conclou que el 30% de les seccions censals de Madrid combinen lloguers alts i baixa eficiència energètica, amb un 18% afectades greument i un 2% molt greument.

L'eficiència energètica s'aconsegueix amb un bon aïllament de l'edifici i de l'habitatge, amb l'ús d'energies renovables que disminueixen el preu de la llum, amb l'aprofitament de la llum natural, amb electrodomèstics, sistemes de calefacció i fred de baix consum amb termòstats intel·ligents i amb llums de baix consum, entre altres mesures. I no tots els habitatges hi compten. A més eficiència, a més de menys consum i menys despesa econòmica, s'emet menys CO2. Els habitatges emeten aproximadament el 14% del CO2 a Espanya.

A partir de 2030, tots els propietaris estaran obligats a una rehabilitació energètica que suposi un certificat D (el quart millor) per als habitatges abans de vendre-les o posar-les al mercat de lloguer.

Més del 16,4% de les llars a Espanya té una despesa energètica desproporcionada respecte al seu nivell d'ingressos i les despeses energètiques dels habitatges menys eficients poden arribar a assolir gairebé la meitat del preu del lloguer.

La rehabilitació millora lentament

Encara que la rehabilitació d'immobles va créixer el 2024 un 47% fins als 55.473 immobles en un sol any, segons el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), aquesta xifra està per sota dels 83.000 habitatges que pretenia el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima i molt més dels 300.000 a l'any de cara a 2030 amb tal d'arribar a haver renovat energèticament 1,37 milions de llars per a aquell any.

El programa de rehabilitació residencial, finançat amb fons Next Generation, està dotat de 3.420 milions d'euros, dels quals el Govern ja ha traspassat 2.211 milions a les Comunitats Autònomes.

Però el mateix CSCAE de la mà de la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals detecta com a barreres a aquests ajuts la falta d'un programa d'ajuts "estables, accessibles, àgils i transparents que generin confiança", així com un desconeixement d'aquestes.

Les entitats veuen en l'obligatorietat creixent de manera progressiva de què el nou habitatge sigui eficient energèticament i de què els propietaris estiguin obligats a rehabilitar-les una oportunitat per millorar la situació. Són mesures que neixen de la Directiva europea d'Eficiència Energètica als Edificis (EPBD) aprovada recentment, que a més obliga els estats a vetllar per la reducció del consum mitjà d'energia dels habitatges en un 16% per a 2030 i en un 20% de cara a 2035.

De cara a 2050, tots els edificis de la UE han d'assolir el nivell d'edificis de zero emissions. Però milions d'espanyols, en el dia d'avui, es conformarien a poder pagar la factura de la llum sense sobresalts.