"Ho seguirem com si fos la Superbowl". Anna Rivera, directora comercial de l'empresa Youwind, que ajuda alguns dels sis candidats a planejar el proper Parc Eòlic marí de la Costa Brava fa broma sobre l'atenció amb la qual els actors claus en la cursa viuran el Consell de Ministres del dimarts vinent. El cost de les instal·lacions pot rondar entre els 1.500 i 2.000 milions d'euros i, si finalment tira endavant, hauria d'estar enllestit aproximadament l'any 2030. La notícia es va donar a conèixer de manera inesperada durant una jornada divulgativa amb enginyers i implicats en aquesta cursa a la qual va assistir ON ECONOMIA aquest dimecres. La sotsdirectora general per a la protecció del mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Itziar Martín Partida, va reconèixer durant la seva intervenció que els esperats Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) "seran aprovats, si tot va bé, en el proper Consell de Ministres". Quan ho va dir com si res, els Whatsapps dels implicats van començar a treure fum. "A mi em va sorprendre que ho anunciés", diu una altra font, que reconeix que "fa dos mesos" que segueixen tots els Consells de Ministres per veure si s'aprova. 

Ferrovial, Saitec, Iberdrola, Cobra, Capital Energy i una col·laboració entre Bluefloat i Sener coneguda com a Parc Tramuntana, empreses candidates a construir el projecte, arrencaran una cursa que encara tindrà diverses fases. Tal com va avançar dimarts la ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera, "l'aprovació del POEM no vol dir l'autorització automàtica del Parc Eòlic", ja que "encara queda molt de camí" i s'obriran a rebre les candidatures per avaluar si compleixen els requisits. Encara queda per conèixer la normativa i requisits del concurs públic i que finalment s'obri la subhasta. Els experts parlen de 2030 com la data en la qual podrien estar construïts. Ara bé, els implicats ho veuen més a prop ara que el mapa del tresor té traçat espai per construir al davant de la Costa Brava. 

El POEM és un mapa que estableix les bases sobre els indrets on es podran i on no es podran construir parcs eòlics al mar. El Golf de Roses és l'única zona de Catalunya on el govern espanyol autoritza la possible construcció dels parcs. Ho farà també davant d'A Corunya (l'extensió més gran on es pot construir), davant de Vigo, de la costa d'Astúries, Màlaga, una petita regió entre Màlaga i Almeria i un parell de regions de les illes Canàries. Cauen de l'esborrany inicial les illes Balears i una altra part d'Almeria que inicialment es preveia com zona explotable. En total, es podrien arribar a construir parcs marítims en fins a 19 punts diferents (molts d'ells estan molt a prop els uns dels altres), previsió que coincideix amb les intencions de les constructores d'encetar al voltant de 15 projectes. 

Després d'un esborrany publicat el mes de juny de l'any 2021, s'esperava que per finals de l'any passat estigués el pla d'avaluació definitiva, però s'ha anat posposant. En aquest temps, col·lectius ecologistes en defensa de la biodiversitat marina i empresaris de la Costa Brava preocupats per l'impacte paisatgístic han pressionat per tal que no es permeti. Però, finalment, el document permetrà que hi hagi turbines flotant sobre el mar a 24 quilòmetres del golf de Roses, amb les turbines més properes a la terra a 14 quilòmetres del Cap de Creus. 

Fins ara, els candidats que més han promocionat la seva proposta són Parc Tramuntana, projecte format per Bluefloat i Sener. La seva proposta ja està predissenyada de fa temps, i preveu soterrar el cable d'alta tensió que connecti el parc marítim amb la terra ferma on s'ha de distribuir l'energia. "Això encareix encara més el projecte, perquè hem tingut en compte les sensibilitats del territori i hem parlat amb ells", asseguren des del projecte. Segons les seves previsions, podran generar 500 megawatts amb 35 turbines, una capacitat suficient per cobrir el 45% de la demanda energètica de la demarcació de Girona. "Això és un pas, però encara cal que s'aprovi la normativa. Falta camí", alerta amb cautela Raquel Juan, responsable de negoci del Parc Tramuntana, que defensa la "compatibilitat ambiental" que els seus estudis tracen amb la biodiversitat i l'espai marí. 

El projecte de Capital Energy, conegut com L'Empordà, preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW, exactament la mateixa capacitat i nombre de turbines que el de Ferrovial, que es denomina Creus. El d'Iberdrola, amb el nom de la filial parc Gavina, també preveu 500 MW de potència, mentre que la companyia basca Saitec per ara només ha presentat un projecte pilot amb cinc aerogeneradors i 50 MW de potència, similar al que ja està construint a Bilbao. El de Cobra és el més gran dels plantejats, amb una potència de 1.200 MW sota el nom de Catwind. 

Els ecologistes no es rendeixen

Ara bé, la batalla econòmica no serà l'única que es lliurarà a la Costa Brava. El moviment ecologista no es rendeix i continuarà plantant cara al que consideren una amenaça per a l'ecosistema. Ho fa, curiosament, de bracet d'empresaris dels sectors hotelers i de turisme, així com clubs nàutics i entitats locals que temen per l'impacte visual que pot afectar els seus negocis. 

Rafael Sardà, investigador del CSIC especialitzat en ciències marines, és la principal veu científica oposada al projecte, que compta també amb ecologistes que en son defensors. Segons explica a ON ECONOMIA, aquest any han aconseguit tres projectes importants per avaluar l'impacte ambiental que tindrien els parcs eòlics marins, que segons els seus estudis creu que seran negatius. 

"Construir en aquella zona pot anar en contra de totes les normatives europees sobre preservació dels ecosistemes. S'ha d'anar amb compte, perquè totes les zones al voltant de la prevista són zones protegides, i en el moment que la construcció tingui un impacte sobre mamífers, cetacis, la gamba de Palamòs o altres espècies, pot ser un delicte ecològic", assegura. "Hem enviat una carta a la ministra per demanar una moratòria i que esperi als estudis ambientals. A més, no crec que aquests projectes siguin rendibles si no és amb subsidis, i si això acaba com un altre Castor, esperem que algú n'assumeixi les conseqüències", afegeix. "No estic en contra de l'eòlica, al contrari. Fa anys que la defenso. Però si hi ha unes normatives de protecció ambiental i ve una indústria i se les salta, no es poden apropiar del discurs de la sostenibilitat", remata.