Feia mesos que el sector de les renovables esperava, amb 50.000 milions d'euros d'inversions potencials a mitjà termini, que s'aprovés el mapa que estableix en quines zones es podran construir turbines al mar per a generar energia eòlica i accelerar el pas cap a la transició energètica. Aquest mapa del tresor eòlic va ser aprovat ara fa una setmana i determina que, com s'esperava, Catalunya, Menorca, Andalusia, Canàries, Astúries i Galícia seran les regions que podran tenir turbines davant del mar, amb diferents extensions i a diferents distàncies de la costa en un total de 5.000 quilòmetres quadrats de mar. Però aquest és només un primer pas en un camí que hauria de completar-se amb 3 GW instal·lats l'any 2030, al qual si es compleixen els terminis establerts s'arribarà amb el temps just.
Fonts del ministeri expliquen a ON ECONOMIA que "fins que no s'aprovi la nova regulació, els promotors no poden iniciar la tramitació dels projectes". És a dir, més enllà del mapa, que estableix les zones on es podran construir turbines al mar, s'ha d'aprovar un marc regulador que delimiti com es construiran aquests projectes. Després del marc regulador, el govern espanyol podrà obrir les subhastes per tal que cada empresa presenti els seus projectes. Des del ministeri apunten que l'objectiu és llançar "aquest mateix any" la primera subhasta i que, a partir de llavors, caldran entre quatre i cinc anys per instal·lar els primers aerogeneradors, d'acord amb el full de ruta de l'eòlica marina que preveu el mateix govern espanyol. Això vol dir que el primer parc podria estar construït l'any 2028, amb l'excepció dels parcs pilots que podran començar abans. Això, esclar, si es compleixen tots els terminis esperats.
A la Costa Brava, l'àrea delimitada per construir eòlica marina és de 249 quilòmetres quadrats que es construiran a 12 quilòmetres del Golf de Roses. Abans, es construirà una plataforma pilot de recerca que servirà per estudiar els efectes de l'eòlica marina i que ha impulsat el departament d'Acció Climàtica. L'àrea marítima davant de la Costa Brava ja té cinc candidats, a més del pilot, abans fins i tot que s'aprovi el marc regulador. Capital Energy, Iberdrola, Ferrovial, Cobra i un projecte format per Bluefloat i Sener, amb nom Parc Tramuntana, son els que competiran en principi per aquest espai, tot i que fins que s'obri la subhasta s'hi poden presentar nous projectes. La potència instal·lada davant el Golf de Roses serà d'entre 500 i 1.000 MW en principi.
Des de Parc Tramuntana, Sergi Ametller, enginyer i un dels directius del projecte, insisteix en conversa amb ON ECONOMIA a ressaltar la importància que, abans del marc regulador de l'estat, "la Generalitat i l'Empordà marquin els requisits que entenen com a mínims per construir el projecte". És a dir, "que diguin si el cable d'alta tensió que connecta amb el territori serà soterrat o aeri" i altres detalls tècnics. Per ells, soterrar-lo és l'opció ideal. "És el marc regulador de l'estat qui determinarà les normes de la subhasta, però és de preveure que respectin els posicionaments del territori", afegeix. Ametller defensa "fer partícip al territori" del projecte d'eòlica marina i creu que a tota Espanya es donarà "una subhasta competida", la qual cosa "és bo pel ciutadà perquè fa que les empreses s'esforcin per presentar el millor projecte". Segons els seus càlculs, el cost per al parc de la Costa Brava pot rondar els 3 i 4 milions d'euros.
Per ara, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va advertir en un acte recent amb alcaldes de l'Empordà que veuen amb bons ulls l'arribada de l'eòlica marina, però que si comproven amb el pla pilot que els parcs marins tenen danys "de primer ordre" a l'ecosistema marítim, recorreran a Europa. També va assegurar que els primers parcs no estaran construïts abans de 2030, de forma que arribaran per poc, si és que arriben, a sumar potència a les renovables catalanes, molt endarrerides respecte a la resta de l'estat.
Abans que s'aprovi el marc regulador, però, l'eòlica marina ja s'enfronta a moltes reticències. El novembre de l'any passat, les subhastes de renovables terrestres van quedar desertes perquè molts dels competidors no veien rendible presentar els seus projectes als preus estipulats pel govern espanyol. Es tracta d'un problema recurrent a Europa, sobretot arran de l'augment dels costos de la cadena de subministrament i la pujada dels tipus d'interès. Els desgavells han propiciat pèrdues i retallades als constructors de turbines i, amb costos encara majors, poden afectar també les subhastes d'eòlica marina. Fa uns dies, la danesa Ørsted (que es presentarà amb Repsol per l'eòlica marina a Espanya) va amenaçar d'abandonar una construcció al Regne Unit si no rebia més ajudes públiques, degut justament a aquest augment de costos.
Crítiques a la Costa Brava
D'altra banda, l'eòlica marina ha despertat rebuig al territori fins al punt que s'ha creat una plataforma, Stop Macro Parc Eòlic Marí, que ha posat d'acord a ambientalistes que veuen amenaçat el fons marí amb clubs nàutics, sector turístic i pesquer, preocupats també per l'impacte paisatgístic de tenir torres de 250 metres d'alçada a 12 quilòmetres de la costa. Els opositors asseguren que a l'emplaçament s'hi troba el patrimoni natural marí més important de Catalunya, que la migració de cetacis pot veure's afectada i que els pescadors fins i tot podrien haver de plegar. A més, posen en qüestió que el vent efectiu, tenint en compte que la Tramuntana decreix any rere any, sigui suficient per sostenir l'energia eòlica.
El meteoròleg Sergi Corral, de la Costa Brava, alerta que "ja a dia d'avui no hi ha suficients hores de Tramuntana efectives com per garantir l'eòlica, però això no vol dir que la substitució per altres vents no pugui substituir-lo. "L'eòlica no té per què córrer perill per la pèrdua de vent", completa. Els defensors i promotors del parc insisteixen que els estudis ambientals i l'experiència prèvia a altres països avala el respecte dels projectes, mentre que el ministeri ha fet tot el possible per recalcar el rigor del mapa concretat al POEM, que descarta reserves naturals i llocs on l'ecosistema pugui veure's especialment amenaçat. Han insistit, a més, que el territori que poden ocupar les turbines correspon a un 0,46% de les aigües marítimes espanyoles.
Les reaccions des de l'ecologisme no son, però, només negatives. El col·lectiu Renovem-nos ha sorgit a Catalunya com a grup de pressió de la societat civil per a accelerar la transició ecològica "amb diàleg del territori". Compta amb catedràctis de la ciència, ecòlegs marins i economistes favorables a les renovables, però amb la implicació del territori. Mar Reguant, economista i professora de la Universitat de Northwestern de Chicago, defensa en declaracions a ON ECONOMIA que "els riscs de sobrecostos son molt majors amb energies com les nuclears". "Pels estudis que s'han fet, no sembla que hi hagi un gran impacte sobre l'ecosistema. Sí que existeixen alguns riscos, però al nostre parer són menors que altres energies. El que és urgent és descarbonitzar i, en un context que produir energia és costós i difícil, cal fer una aposta decidida", afegeix. "Hi ha altres estudis sobre l'impacte estètic, però creiem que és petit", completa.
Reaccions a Menorca, Galícia i Canàries
A altres territoris, la resistència a l'eòlica marina és més forta que a Catalunya. A Menorca, per exemple, tot i que el govern balear veu amb bons ulls l'espai de 147 quilòmetres quadrats previst per construir eòlica marina, el consell insular de Menorca, òrgan d'autogovern de l'illa, s'hi oposa. Els dos parcs, en aquest cas, poden estar a una distància de 4 quilòmetres de la costa.
A Galícia, comunitat que tindrà la superfície més gran potencial d'eòlica marina, la Xunta assegura que no s'ha justificat tècnicament l'espai i ha demanat més diàleg al govern espanyol, que ha definit una zona de 2.351 quilòmetres quadrats on es podran construir parcs, gairebé deu vegades més que a Catalunya. Una part d'aquesta extensió estarà davant d'Astúries, que ha donat el vistiplau al projecte.
A les illes Canàries, s'han definit sis zones que sumen 561 quilòmetres quadrats de parcs eòlics, a un mínim de dos quilòmetres de la costa, turbines més properes a terra. El govern insular, d'entrada, ha descartat els generadors davant de zones aptes a Lanzarote i Fuerteventura. Pel govern canari, només Gran Canària compleix amb els requisits tècnics per desenvolupar aquest tipus de parcs.
A Andalusia, per últim, hi ha previstos 1.222 quilòmetres quadrats on es pot construir eòlica marina, després de descartar i reduir algunes zones, i el govern autonòmic andalús no ha ofert una reacció contundent.