El grup automobilístic Renault donarà una segona vida i allargarà la vida útil a més d'11.000 vehicles a l'any. Per aconseguir-ho ha dissenyat el projecte ReFactory a la fàbrica que la marca té a Sevilla. Es tracta de la primera iniciativa d'economia circular dedicada a la mobilitat sostenible a Espanya i destinada a recondicionar vehicles utilitzats multimarca.
Renault no ha revelat la inversió destinada a ReFactory, però va informar que han sol·licitat la Junta d'Andalusia dotze milions de fons regionals i que el Ministeri d'Indústria ja ha aportat 1,2 milions per a la seva posada en marxa.
Aquest centre ReFactory permetrà donar una segona vida als vehicles usats, oferint vehicles d'ocasió de qualitat prèmium i a preus competitius totalment recondicionat en un termini màxim de dotze dies, la meitat que en un taller, segons va informar Efe. Les instal·lacions acullen en 5.000 metres quadrats totes les activitats necessàries per al reacondicionament de vehicles usats multimarca. En línia amb l'estratègia de foment de la sostenibilitat, el centre consumeix el 100% de la seva energia elèctrica d'origen renovable i compten amb un procés totalment digitalitzat amb alt rendiment en els seus temps d'execució, que permet economitzar energia i recursos.
L'adaptació dels vehicles implicarà una transformació de la factoria sevillana, on treballen aproximadament un miler de treballadors i que fabrica el cent per cent dels seus productes per a vehicles dièsel i gasolina i es preveu que en el termini aproximat d'un any el 75% de la producció vagi destinada a vehicles elèctrics i híbrids i arribar al cent per cent l'any 2030.
En aquest sentit, el director de ReFactory, Javier Bernáldez, va assegurar durant la inauguració oficial del centre que la marca automobilística fa un "pas important en la transformació de la factoria de Sevilla". Des de fa un any i mig, a la factoria s'aplica un pla industrial del grup francès que ha assignat a Sevilla, especialitzada en fabricació de caixes de velocitats manuals, la producció de tres caixes de canvi per a vehicles híbrids, de manera que concentra tota la producció d'aquestes peces per a tot el grup.
Dels Mossos: el ciutadà no reclama el vehicle elèctric
El president de Renault Espanya i director industrial del grup a escala mundial, José Vicente de los Mozos, va aprofitar l'acte d'inauguració de les instal·lacions, per posicionar-se sobre el segon Perte del cotxe elèctric que definirà pròximament el Govern espanyol. Segons dels Mossos, l'esmentat Perte "ha d'incloure els vehicles híbrids".
Per al president de la marca francesa, la transició cap al vehicle de zero emissions ha de ser "ordenada" i va insistir que el vehicle elèctric "no respon al cent per cent a les necessitats dels ciutadans", per la qual cosa el model electrificat és "un model de transició".
Són les primeres declaracions de De los Mozos des que va anunciar que deixarà el 15 de gener vinent els seus càrrecs després de 43 anys en la companyia. El substituirà a Espanya Josep María Recasens, que afegirà a les seves funcions com a director d'Estratègia i Desenvolupament de Negoci, la de director general de Renault Espanya i director País Iberia.
Preguntat pel motiu de la seva renúncia, ha dit que compta ja amb 60 anys i en porta dotze "anant i venint a París", una decisió que es produeix després de la reorganització anunciada recentment per Renault, que dividirà el seu negoci de cotxes elèctrics del de combustió. El primer, anomenat Ampere, sortirà a Borsa l'any que ve, mentre que vendrà el 50 % del segon, denominat Horse, a l'automobilística xinesa Geely. Gran part del negoci a Espanya quedarà sota el paraigua d'Horse, i amb això uns 3.400 empleats de les fàbriques de Sevilla, la de motors i el centre d'R+D de Valladolid.
El Govern deixa sense repartir 2.182 milions del Perte VEC
D'altra banda, aquest divendres es va conèixer que el Govern espanyol ha deixat de repartir al voltant de 2.182 milions d'euros dels 2.975 que tenia assignats el Perte VEC en un primer moment, és a dir, els projectes admesos per a la subvenció rebran un 26,6% dels fons previstos. Segons una nova proposta elaborada pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, queden reduïts fins a 792,8 milions d'euros els fons assignats als deu projectes admesos, és a dir, gairebé un 10% menys que els 877,2 milions d'euros que figuraven a la proposta anterior. Del total aprovat, se'n destinen 267,74 milions d'euros a préstecs i 525,07 milions d'euros a subvencions.
Per repartir els ajuts deserts es preveu que el Ministeri d'Indústria llanci el primer trimestre del 2023 una segona convocatòria del Perte VEC.
Els ajustaments a la baixa en els fons concedits afecten tres projectes: la proposta industrial de Volkswagen i Seat; l'assignació de fons al hub liderat per QEV Technologies i BTech per a la reindustrialització de la planta de Nissan a Barcelona, i un de liderat per Fagor. En concret, projecte industrial de Volkswagen i Seat, anomenat Future: Fast Forward, se li assignen ara 356,58 milions d'euros, la qual cosa suposa una rebaixa del 10,2% davant dels 397,27 milions d'euros que se li atorgaven amb anterioritat, segons ha informat Europa Press.
Així mateix, l'assignació de fons al hub liderat per QEV Technologies i BTech rebrà ara 65,22 milions d'euros, és a dir, un 39,5% menys que els 107,84 milions d'euros publicats al principi. Sobre aquest últim projecte, del total d'ajudes que es van adjudicar al hub "es va decidir descartar-ne algunes per raons tècniques", cosa que va reduir la quantitat total a uns 80 milions d'euros, segons han assenyalat fonts de la iniciativa a Europa Press. "Després de la gestió dels avals, el consorci va decidir també passar algunes partides secundàries o no urgents a l'edició del Perte 2 a inversió privada", han afegit.
L'altre projecte que després de finalitzar la fase de presentació d'avals rebrà menys fons del Perte VEC és el liderat per Fagor, atès que al principi se li assignarien 8,78 milions d'euros i en la darrera proposta d'Indústria se n'atorguen 7 ,83 milions, cosa que suposa gairebé un 10,8% menys.
Mentrestant, es mantenen les quanties adjudicades a les iniciatives encapçalades per Mercedes-Benz (170,44 milions d'euros), Opel (52,21 milions), Renault (40,06 milions), Sapa (32,86 milions), Faurecia (28,24 milions), Irizar (24,18 milions) i Stellantis (15,15 milions).