La transició energètica del sector metal·lúrgic i el futur de l'acer viuen dies incerts. Un dia després que ArcelorMittal anunciés que suspèn les seves previsions d'obrir noves plantes de reducció directa de ferro alimentades per hidrogen verd per descarbonitzar la seva producció, l'associació europea de l'acer, Eurofer, va fer un comunicat aquest dimecres assegurant que la indústria està "a punt del col·lapse".

Mentre els optimistes plans de la Comissió Europea per a l'hidrogen no s'estan complint, la indústria no veu suficients els milers de milions d'ajuts per a inversions per acabar de fer el pas cap a la descarbonització. No hi ha infraestructura d'hidrogen ni perspectives que a curt termini sigui escalable i rendible. Just el dia en què s'anomenava al nou equip de la Comissió Europea, la vicepresidenta i responsable de Transició Justa, la fins ara ministra espanyola Teresa Ribera, ja té un primer gran problema sobre la taula.

Alhora, la producció d'acer subvencionat de la Xina i altres països asiàtics, la caiguda de la demanda i l'augment dels costos posen la indústria metal·lúrgica europea en una cruïlla. Abans d'Arcelormittal, altres grans metal·lúrgiques com l'alemanya Thyssenkrupp o la catalana Celsa, en el seu cas amb una inversió d'hidrogen verd a Noruega, van anunciar que es replantegen la seva estratègia de descarbonització i posen en suspens les seves inversions en hidrogen verd.

"La desindustrialització d'Europa s'està accelerant, amb l'acer, l'automoció, les energies renovables i les bateries a punt del col·lapse. Sense una acció immediata, la base de manufactura d'Europa desapareixerà", deia el comunicat firmat pel director general d'Eurofer, Axel Eggert. "Malgrat les repetides advertències del sector, la direcció de la UE i els governs encara no han implementat mesures decisives per preservar la manufactura i permetre inversions verdes en tot Europa. Les recents retallades massives de producció i els anuncis de tancaments per part de les siderúrgies europees demostren que el temps s'ha esgotat", afegia.

El cas d'ArcelorMittal és paradigmàtic. Amb 5.500 empleats a Astúries i desenes de milers de treballadors a la Unió Europea, ha rebut ajuts de milers de milions d'euros per invertir en hidrogen verd en diferents plantes del continent, però aquest dimarts va anunciar que suspenia els plans.

Ajuts sense execució

A Espanya, li han estat preconcedits 420 milions d'euros, però la suspensió també afecta un projecte a Alemanya, a Bremen, on s'han rebut 1.100 milions d'euros i on els electrolitzadors ja han arribat a la planta. Un líder sindical de la planta alemanya va explicar que l'empresa els ha comunicat que prendran una decisió definitiva durant el primer terç de l'any vinent.

Espanya va rebre al juliol l'aprovació europea de 1.200 milions d'euros per desenvolupar l'hidrogen verd, però la majoria de projectes que s'han anunciat en els últims anys segueixen en estat embrionari.

L'hidrogen és un vector energètic que ja s'utilitza per a alguns sectors com els fertilitzants i la producció d'amoníac, però la seva variant verda s'ha vist com una oportunitat per descarbonitzar sectors que no es poden electrificar. La mateixa patronal de l'hidrogen verd reconeixia fa uns mesos a ON ECONOMIA que les empreses són ara més selectives en les seves inversions d'hidrogen verd i que entre el terreny zero inicial i les optimistes previsions hi ha un punt intermedi que ha d'arrencar.

Així, els valedors de l'hidrogen verd han vist en ell una opció perquè deixin de contaminar les indústries d'alta demanda energètica que s'alimenten de carbó i combustibles fòssils i també per al transport. Mentre que el transport urbà i els automòbils de turisme caminen cap a l'electrificació, l'hidrogen verd podria tenir un paper important per a l'aviació, el transport nàutic o el transport pesat de carretera, així com per a indústries com la metal·lúrgia.

Car i inexistent

El problema és que l'hidrogen verd es produeix a partir de la separació de les molècules de l'aigua i aquesta s'aconsegueix amb electrolitzadors que s'han d'alimentar d'energies renovables per ser considerat verd. És un procés que requereix molta energia per produir una altra energia més densa, però requereix unes inversions que ara per ara no resulten rendibles a les indústries.

Ni tan sols amb les subvencions de 9.000 milions de la Comissió Europea al voltant d'Europa per cobrir la meitat d'inversions privades, l'hidrogen verd no resulta rendible per a les empreses, que van retardant o relativitzant la importància d'aquest vector energètic.

Des d'Ària, fundació d'investigació en canvi climàtic i implicació de les empreses i la indústria en la descarbonització, apunten a ON ECONOMIA que ArcelorMittal "és una empresa més centrada a curt termini que en la descarbonització" i recorden que altres empreses com SHS, Salzgitter i Stegra segueixen endavant amb els seus projectes d'hidrogen verd.

"Està clar que l'hidrogen no està al dia de les seves previsions, com ja va reconèixer la Comissió Europea. Les metes no eren realistes i no hi ha prou hidrogen en el dia d'avui. Però no existeix ara mateix cap altra via per descarbonitzar indústries com l'acer", expliquen fonts d'Ària.

Aquesta mateixa fundació assenyala algunes solucions que poden ajudar aquest sector que mou milers de milions a Europa, com la recent adopció d'Alemanya de subvencionar no només les inversions en hidrogen verd sinó també part de l'energia o la creació d'un mercat d'acer verd que li impedeixi competir amb altres materials d'origen fòssil i menys costosos, moviment aquest anunciat recentment per la Unió Europea.

Mentrestant, ArcelorMittal manté oberta la via amb el Govern per revisar les condicions de l'ajuda de 450 milions d'euros, amb tal d'aconseguir-la per salvar llocs de treball encara que no dugui a terme la descarbonització promesa. L'executiu manté oberta aquesta porta, però també reconeix que pot atorgar aquesta ajuda a un altre actor que pugui decidir-se a dur a terme aquest tipus de planta d'acer verd a Astúries.

El comissionat per al Perte de Descarbonització Industrial, Luis Colunga, va assenyalar per la seva part dimarts que treballarà amb la Comissió Europea perquè es flexibilitzin els terminis per a execució de projectes seleccionats, ja que l'hidrogen no està a punt per complir els temps previstos.

Difícil descarbonització

La indústria manufacturera és responsable a Espanya del 20% d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i és amb el transport aeronàutic el sector més difícil de descarbonitzar. El Perte de Descarbonització Industrial preveu 12.000 milions d'inversió, dels quals 3.170 milions provindrien del sector públic en forma de préstecs i subvencions.

En la línia 1, s'han rebut 144 sol·licituds per valor de 3.120 milions d'euros i en una primera fase s'han sol·licitat 1.024 milions per a una partida que ha de ser de la meitat. Colunga va aclarir que 80 sol·licituds tenen ja resolució provisional: n'hi ha 18 del sector químic, 19 de la metal·lúrgia, 27 d'altres productes minerals, 35 d'alimentació i vuit de paper.

Més dures han estat amb ArcelorMittal les entitats ecologistes espanyoles. "Ecologistes en Acció lamenta no veure cap avenç, sinó més aviat un moviment de pressió sobre el govern europeu amb què només busca continuar augmentant els seus beneficis", ha expressat l'entitat ambientalista.

L'Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, per la seva part, va presentar un dia abans de l'anunci d'ArcelorMittal un recurs davant del TSJ d'Astúries contra el Govern regional per permetre a ArcelorMittal contaminar més del permès.

"La no-realització de la planta DRI implica que parteix de les principals fonts de contaminació de l'acereria —concretament el sinter B i el forn alt A— segueixin en funcionament", assenyala l'enginyer ambiental de l'IIDMA Massimiliano Patierno. "En cap cas no s'hauria d'optar per una planta DRI basada en gas fòssil, tret que el seu ús sigui transitori i que no comporti la concessió d'ajuts d'estat", va afegir.