Diferents sectors coincideixen en el fet que les traves burocràtiques, els retards fora de termini, la lentitud de les seves accions o la falta de criteris comuns afecten directament en processos que aposten per les energies renovables. Tenim exemples recents: rebre una ajuda del Pla Moves pot suposar una espera de, pràcticament, dos anys. Així doncs, si es vol afavorir la compra d'un cotxe elèctric, saber que aquella ajuda no la percebràs dins els dies marcats per l'administració no és una motivació afegida. De fet, l'ICAEN és el responsable de tramitar-ho a Catalunya, com la resta de comunitats que gestionen els pagaments, i ha admès que assumirà els retards duplicant el personal administratiu per desencallar la situació.
Una altra derivada és la lentitud en instal·lar punts de recàrrega que ha denunciat la patronal dels fabricants d'automoció, Anfac. El compromís del passat 2022 era posar-ne prop de 45.000 arreu d'Espanya, l'any es va tancar amb 18.000 i molts d'ells no funcionen per falta de potència, entre altres problemes que l'administració no ha previst.
Cal saber llegir els percentatges
Ara, se suma un de nou: la instal·lació de plaques fotovoltaiques. La Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, FEGiCAT, és una de les entitats que forma part de l’Observatori d’Energies Renovables que acaba de publicar el seu darrer informe. El gran titular és que durant l’any 2022 a Catalunya es van instal·lar més plaques solars per a l’autoconsum que en els últims 20 anys junts. Així doncs, durant el 2022 van entrar en funcionament 39.118 noves instal·lacions fotovoltaiques amb una capacitat de 294 MW, un augment del 307% respecte al 2021.
Tot i això, FEGiCAT considera que la trajectòria és bona, però lluny d'assolir els reptes que la transició energètica marca. Una dada rellevant és que tan sols el 10,2% de la superfície de les teulades disponibles per dur a terme aquesta instal·lació està en ús actualment. Si li donem la volta, "el 89,8% està lliure per implementar aquestes instal·lacions d'autoconsum", tal com subratlla el director general de FEGiCAT, Raúl Rodríguez.
Traves burocràtiques
A partir d’aquí, es desgranen les barreres principals que frenen aquest canvi cap a la sostenibilitat a Catalunya, però també a la resta de l'Estat. Novament, el mantra de la manca d'agilització de l'administració es repeteix. Així doncs, sostenen que hi ha barreres en la tramitació de les instal·lacions d’autoconsum dels ajuntaments. Tots ells tenen pràcticament tràmits que són diferents per sol·licitar la llicència d’obres. Un exemple directe: dels 60 municipis analitzats per FEGiCAT no hi ha coincidències de documentació en cap. Totes són sensiblement diferents. El director general de FEGiCAT, Raúl Rodríguez, és clar: “Una disbauxa increïble en termes d’autoconsum tenir processos tan diferents en la sol·licitació d'aquestes instal·lacions”.
Però també existeixen barreres entorn aquelles operacions on hi ha un cert buit en la normativa actual i que la companyia distribuïdora que s’encarrega de gestionar i mantenir la xarxa, imposa diferents maneres d’autoconsum. Les empreses instal·ladores es troben amb criteris tècnics sense traduir en cap norma i, en paral·lel, la companyia considera que s’han d’aplicar sense consensuar amb el sector.
La falta d'instal·ladors
I un aspecte que és una xacra de molts sectors, però també depèn dels governs: la formació. En el 2022, en les branques que formen part de formacions que habiliten per ser empresa instal·ladora, s’han graduat 2.914 alumnes. Si això ho analitzem respecte a les necessitats actuals de 18.000 treballadors per aquest 2023 i el repte per l’any 2050 d’arribar als 110.000 professionals, el sector continua amb una problemàtica i, ara, acumulada.
La resposta de l'administració s'ha enquistat. Solucions exprés per tapar forats, com ampliar de 15 a 30 treballadors en el cas del Pla Moves. O justificar-se els uns als altres passant-se les responsabilitats, sobretot des del govern central als respectius governs autonòmics que es converteixen en gestors tècnics. I, sobretot en el camp de les renovables, sostenir que els canvis són massa nous i cal més temps. Però l'agenda 2030 que marca la Unió Europea està a set anys vista i, aquesta i les seves sancions, no esperaran si no es canvien els objectius actuals.