Els constants retards de l'eòlica marina a Espanya, la subhasta pública de la qual encara no ha començat, han refredat l'eufòria inicial de les empreses promotores, que van posar els seus ulls al país quan el 2021 es va anunciar la intenció de posar turbines al mar. Els inversors podrien escollir altres països que avancen més ràpid i retardar inversions que el sector estima en 50.000 milions, i amenacen la descarbonització promesa per a 2030, que preveu tenir 3 GW d'eòlica marina aleshores. Sobretot a Catalunya, que per la seva falta de renovables necessita més que ningú els fins a 1.000 MW que podria tenir amb turbines al mar, ja que actualment només genera un 14% de la seva electricitat amb renovables amb 3.600 MW instal·lats.
Entre les empreses que ja estan a la casella de sortida des de dos anys abans que comenci la cursa, l'enginyeria Sener, que es presenta de la mà de Bluefloat Energy i Plenitude, és una de les millors posicionades amb quatre projectes presentats, entre ells el Parc Tramuntana a la Costa Brava. El director del negoci offshore (eòlica marina, en contrast amb l'onshore terrestre), Sergi Ametller, reconeix a ON ECONOMIA estar "decebut" amb els constants retards del Govern, que el 2021 va arrencar amb un esborrany de Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) i va tardar més de dos anys (fins al març de 2023) a publicar el mapa del tresor de l'eòlica. "Pot succeir que els inversors es cansin i apostin per altres països", alerta Ametller, que a més destaca el potencial del Port de Tarragona per desenvolupar una indústria de flotadors de turbines, que seran necessàries per a l'eòlica flotant que exigeix la Mediterrània, poc testada mundialment perquè la majoria d'eòlica marina està clavada en el fons del mar.
En efecte, en un selecte acte dedicat al sector de l'eòlica marina celebrat aquest dijous a Barcelona, fonts del Port de Tarragona reconeixien que esperen atreure una inversió d'a partir de 60 milions per fabricar aquest tipus de flotadors, nova indústria que podria donar treball a unes 1.000 o 2.000 persones a la zona. En el seu cas, el retard del marc normatiu definitiu no suposa un impediment, ja que poden començar a produir per a Itàlia o França i, a més, "el retard ens dona més temps per arrencar la inversió", reconeixen les mateixes fonts. Però diverses fonts del sector reconeixen que els grans actors podrien apostar per altres països i això perjudicaria almenys a curt termini les empreses emergents i pimes del sector.
"Un mercat global"
"És un mercat global, al final qui no vegi negoci aquí, anirà cap a un altre país", reconeix una font d'una pime del sector, mentre un representant d'una gran multinacional remata, i les pimes viuen d'aquests grans actors, formen part de la cadena de valor". Dona fe d'això Bernardino Couñago, Managing Director de Bluenewables, una start-up d'enginyeria centrada en l'economia blava. "El retard del Govern és molt preocupant i a start-ups com la nostra ens deixa en un punt mort. El nostre volum de negoci es refreda i hem de mirar cap a altres sectors de negoci", reflexiona.
"Tenim una bona cadena de valor per fabricar eòlica offshore i la subhasta estimularia un creixement més elevat, aquest retard te'l talla", afegeix Couñago. "És com un Joc de Trons, tots estan pendents de cap a on posaran les seves cartes i si un terreny no està clar, aniran a un altre", comenta a tall de metàfora. Mentrestant, Iberdrola és ja una gran promotora d'eòlica marina en altres països (té parcs al Mar Bàltic, els Estats Units, França, el Regne Unit, el vistiplau per instal·lar un parc a Austràlia, etc) i la constructora naval Navantia ja produeix elements per a flotació i agafament dels parcs en diversos països. Els fabrica, això sí, des de drassanes espanyoles per a exportació.
Després de tenir en suspens al sector i també als opositors a l'eòlica marina (sobretot pescadors i ecologistes preocupats per la fauna marina) durant l'estiu de 2022 per l'expectativa que el Pla d'Ordenament de l'Espai Marítim (POEM) amb les modificacions estaria a punt al setembre, es va demorar sis mesos més de l'esperat i el mapa definitiu de les zones on es podrien instal·lar turbines sobre el mar va ser publicat pel ministeri el febrer de 2023.
"Dos anys de retard"
Després d'aquest pas, faltava un marc normatiu per obrir la subhasta, que havia d'arribar en els mesos següents i es va demorar un any sencer, fins al febrer d'aquest any. "Llevamos dos anys de pur retard", resumeix Anna Rivera, CEO de Youwind, start-up d'eòlica marina que treballa al voltant del món mapant les zones per a les empreses.
"La quantitat d'assessorament de projectes en 2022 va ser brutal i en 2023 ha baixat moltíssim", afegeix Rivera, que expressa que "hi ha un munt de Documents Inicials de Projecte en calaixos a l'espera que arrenqui la subhasta". I remata que "el mal estat català en renovables necessita un cop de timó" que podria estar en part en l'eòlica marina. "La indústria es pot anar allà on estiguin les renovables, perquè allí l'energia serà molt més barata", completa.
Van presentar llavors comunitats autònomes i patronal diverses al·legacions al marc normatiu. Els empresaris demanen que el contracte amb l'estat pel preu pactat duri més de 30 anys, o almenys 30 anys des que entri en funcionament, i que els preus vagin adaptant-se a la inflació. A més, tant les comunitats autònomes com els empresaris volen que es premiï més la cadena de valor i l'impacte social que el preu, de forma que la subhasta sigui rendible. "La subhasta comptava amb poc detall, necessitem més seguretat jurídica", coincideixen les fonts.
L'eòlica marina flotant, que és la que ha de desenvolupar-se a Espanya, és encara en fase de desenvolupament i, tal com van explicar en l'acte de dijous, té diversos models amb diferents avantatges i inconvenients cada un, així com existeix poca informació sobre l'impacte ambiental d'aquesta varietat sobre els ecosistemes marins. El gegant danès Orsted ja va anunciar al febrer que es retirava d'Espanya, entre altres mercats, en part pels problemes financers que afronta.
Costos elevats
L'elevat cost dels parcs eòlics marins, la inversió dels quals és de milers de milions d'euros, ha acusat molt les pujades dels tipus d'interès, ja que requereix un gran finançament, i dels preus de les matèries primeres, pel que els actors consideren clau que es paguin preus competitius pel KWh, "o si no les subhastas quedaran desertes", coincideixen diverses veus del sector, "com ha succeït en alguna subhasta del Regne Unit". Aquest mal ja va afectar a l'eòlica onshore, i sobretot als fabricants, però el risc és més elevat perquè l'offshore és encara més car.
El 2023, es van confirmar 30.000 milions en inversions en eòlica marina al món i es van construir 4,2 GW només a Europa, mentre Espanya continua sense arrencar. Mentre Colòmbia i Portugal s'han llançat a l'eòlica marina en els últims anys i podrien tenir subhastes públiques paral·lelament a Espanya, Dinamarca va llançar una nova subhasta eòlica la setmana passada per adjudicar fins a 6 GW més dels 2,7 que ja té.
Abans que s'iniciï la cursa industrial que podria portar turbines a la Costa Brava, única zona catalana habilitada per instal·lar turbines, s'instal·larà a la mateixa zona, batejada com a LEBA 2, un projecte pilot llançat per les administracions públiques, el PLEMCAT. Servirà per provar la tecnologia de l'eòlica marina flotant a la zona, està a punt de donar a conèixer els candidats a licitació i premiarà que la cadena de valor sigui local. La inversió esperada és de 42 milions d'euros i ha d'estar a punt el 2026.
18 empreses i 5.000 kms
Costes de les Canàries, Galícia, mar d'Alborán andalús i costes menorquines estan traçades també com a possibles mars on instal·lar eòlica marina en un total de gairebé 5.000 quilòmetres quadrats d'espai marítim.
En total, tal com es pot comprovar al web del ministeri, són 18 les empreses que estan registrades en el ministeri i que aspiren a ocupar un lloc en aquest negoci encara per néixer a Espanya amb fins a 40 projectes que esperen ocupar el mar amb turbines a les sis regions que queden a partir d'ara operatives. Per ordre de projectes començats, Grup Cobra, amb nou projectes, Capital Energy, amb sis, Iberdrola (quatre), la col·laboració entre Bluefloat i Sener (quatre), Ferrovial (tres), Abei Energy (tres), Saitec (dos), EDPR i Engie (dos), Enerocean (dos), Greenalia (un) Magtel (un) i Iberblue Wind (un) són les empreses que estan preparades darrere de la línia de sortida d'una carrera milmilionària.
Però encara que en obrir a informació pública la subhasta el mes de febrer passat el Govern va reafirmar el seu compromís de tenir tres gigawatts generats sobre el mar el 2030, els implicats desconfien. "No arribarà a 2030", diu convençut Ametller, de Sener. "O arrenca ja, o no arribem de cap manera", coincideixen Couñago, de Bluenewables, i Arcadi Romero, de Simply Blue Group, empresa irlandesa que també ha "refredat" els seus recursos destinats a l'inici en la cursa espanyola en veure els retards. Aquesta és la tònica.