"La descarbonització no passa únicament per l'electrificació". El president de Naturgy, Francisco Reynés, ha defensat aquest divendres amb aquestes paraules en un acte organitzat per la Fundació a Barcelona que es miri d'una manera més àmplia la transició energètica i que no només es jugui per l'electricitat, que no pot arribar a cobrir tots els sectors. Més concretament, s'ha referit als gasos renovables com a alternativa, en especial al biometà, ja que l'hidrogen verd encara s'ha de desenvolupar més per optimitzar el seu ús.

Reynés ha destacat que, a més de la descarbonització, els preus assequibles i la garantia de subministrament seran importants per garantir l'energia. A més, ha qëstionat el "gran coll d'ampolla que probablement serà limitant" que hi ha en el conegut com a "permitting" o, el que és el mateix, les autoritzacions que ha de concedir l'administració pública per arrencar projectes i que són ara mateix un obstacle per al desplegament de renovables.

Tot això ho ha comentat en la jornada 'Perspectives del sector energètic', celebrada en el Cercle d'Economia aquest divendres, en les que també ha intervingut el president de l'entitat, Jaume Guardiola, i el de la Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, així com la consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas.

Mas ha reconegut el treball per fer de Catalunya quant a renovables. "Les renovables suposen el 10% del consum d'energia i, el 2030, ha de ser el 34%", ha apuntat, per la qual cosa, segons la seva opinió, "queda molta feina per fer".

En l'obertura de la jornada, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, s'ha preguntat per què es penalitza als combustibles fòssils quan encara no hi ha suficients renovables per cobrir la demanda energètica. "Què passa amb les mesures de transició en els períodes en què cal mantenir el suport als fòssils
o deixar d'estigmatitzar-los per garantir que continuem tenint energia quan no bufa el vent?", ha llançat.

En la jornada han participat altres experts en energia com Andris Piebalgs, excomissari d'Energia de la Comissió Europea i membre de l'Escola de Regulació de Florència. Piebalgs ha assegurat que "la Unió Europea travessa canvis als mercats a l'engròs, entre els quals destaca el descens del consum de gas, la
reducció de la demanda elèctrica i una freqüència més elevada de preus negatius d'electricitat". "L'era del gas rus per gasoducte s'ha acabat i 2025 marcarà el final de l'arribada d'aquest gas per tub", ha afirmat.

Piebalgs ha defensat l'ús de l'energia nuclear. "És una bona notícia que s'hagi eliminat l'estigma a la generació nuclear. El paquet de legislació climàtica a la UE és extens i amb impacte en diferents tipus d'indústria", ha dit. En el futur, "al sector energètic cal ser pragmàtics. No hi ha alternativa a la transició, pel que cal ajustar el camí d'aquesta transició de manera realista i avançada. La pròxima Comissió Europea podrà fer-ho, però tot dependrà dels resultats electorals".

El director de Programa d'Energia i Canvi Climàtic del Reial Institut Elcano, Gonzalo Escribano, ha assegurat per la seva part que "el mercat del gas s'ha reconfigurat pel conflicte a la Mediterrània oriental i a Rússia, qui ha deixat de subministrar Europa, però ho està fent cap a Àsia, la qual cosa suposa problemes afegits de trànsit als principals canals, com el de Suez". "Kos desviacions pel Cap de Bona Esperança impliquen reajustaments de costos i a més, augmenten l'empremta de carboni per a tota la indústria", ha apuntat.

L'investigador ha cridat també a la calma respecte al futur de l'hidrogen, ja que Espanya s'ha encara de posicionar en aquest vector energètic encara en desenvolupament. "Segons la meva opinió, no hem de tenir unes expectatives gaire altes. En l'hidrogen som una illa, no un hub. Mentre es construeixen les interconnexions, tindrem 10 o 15 anys per posicionar-nos en aquest mercat".

Nemesio Fernández-Cuesta, tècnic comercial i economista de l'Estat i exsecretari d'Estat d'Energia, ha recordat que Espanya produeix "l'electricitat més barata" que en la resta d'Europa i ha defensat que és "un avantatge competitiu que cal traslladar a la factura". "Els càrrecs són decisions polítiques i hi ha uns 7.000 milions d'euros que haurien de sortir de la factura i anar a pressupostos. La demanda creix quan baixen els preus", ha afegit.

A més, ha defensat que aquesta generació barata suposa també "una gran oportunitat per a la indústria". També s'ha mostrat caut respecte a l'hidrogen: "No està i l'espera serà llarga, ja que és complicat desenvolupar una producció industrial verda. Per tant, és difícil apostar ja per l'hidrogen, i apostar per ser un hub exportador no és d'aquest món a data d'avui".

Finalment, Oriol Guixá, president de FEMCAT i president de La Farga, ha defensat que "Europa hauria de plantejar-se com protegir la indústria europea que es troba amb problemes d'escala en la seva competència amb la Xina".