Després de mesos d'espera, la cursa per l'eòlica marina arrencarà a Espanya el dimarts vinent, quan el consell de ministres té previst aprovar el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim, que preveu els espais on es permetrà posar turbines al mar. Ho ha dit aquest dijous en roda de premsa la ministra de Transició Ecològica i vicepresidenta primera, Teresa Ribera, durant l'esmorzar del Fòrum Europa a Madrid.

L'energia eòlica marina fa mesos que espera aquest marc legal que permeti portar les turbines al mig del mar, un cop l'espai terrestre no és suficient per dur a terme la transició energètica. Com succeeix als terrenys rurals, però, també a l'espai marítim el sector s'ha trobat amb resistències que han unit ecologistes amb sector turístic, preocupat per l'impacte paisatgístics, i pesquer. A Catalunya, només la Costa Brava rebrà habilitació per construir aquests parcs eòlics. 

El passat dimecres 18 de gener, la sotsdirectora general per a la protecció del mar del Ministeri per a la Transició Ecològica va afirmar en una trobada amb el sector a Barcelona que el POEM s'aprovaria el dimarts següent, 24 de gener. Finalment, ho farà un mes després d'haver creat tota aquesta expectació. 

El Golf de Roses és l'única zona de Catalunya on el govern espanyol autoritza la possible construcció dels parcs. Ho farà també davant d'A Corunya (l'extensió més gran on es pot construir), davant de Vigo, de la costa d'Astúries, Màlaga, una petita regió entre Màlaga i Almeria i un parell de regions de les illes Canàries.

Cauen, en principi de l'esborrany inicial les illes Balears i una altra part d'Almeria que inicialment es preveia com zona explotable. En total, es podrien arribar a construir parcs marítims en fins a 19 punts diferents (molts d'ells estan molt a prop els uns dels altres), previsió que coincideix amb les intencions de les constructores d'encetar al voltant de 15 projectes. 

La patronal Associació Empresarial Eòlica (AEE) estima que l'eòlica marina pot moure 50.000 milions d'euros fins al 2050 -directes i indirectes- i generar 55.000 llocs de treball. Fa temps que el sector insisteix a destacar la importància que s'aprovi el marc regulatori, que de totes formes no implica una aprovació immediata dels projectes. 

En total, tal com es pot comprovar a la web del ministeri, són 18 les empreses que estan registrades al ministeri i que aspiren a ocupar un lloc en aquest negoci encara per néixer a Espanya amb fins a 40 projectes que esperen començar a ocupar el mar amb turbines en les sis regions que quedaran en principi operatives.

Grup Cobra i Sener, a la 'pole position'

Per ordre de projectes encetats, Grup Cobra, amb nou projectes, Capital Energy, amb sis, Iberdrola (quatre), la col·laboració entre Bluefloat i Sener (quatre), Ferrovial (tres), Abei Energy (tres), Saitec (dos), EDPR i Engie (dos), Enerocean (dos), Greenalia (un) Magtel (un) i Iberblue Wind (un) són les empreses que estan preparades darrere la línia de sortida d'una cursa milmilionària. La suma dels candidats a instal·lar eòlica marina a Espanya és de 14.221 MW.

Per megavats projectats, la unió de Sener i Bluefloat lidera els MW projectats, per davant de Cobra, Iberdrola, Ferrovial i Capital Energy. Acciona, Enerocean, EDPR i Engie, Greenalia, Naturgy i Equinor, Magtel, Abei Energy són altres de les empreses amb candidatures. 

Després d'un esborrany publicat el mes de juny de l'any 2021, s'esperava que per finals de l'any passat estigués el pla d'avaluació definitiva, però s'ha anat posposant. A la Costa Brava, els candidats que més han promocionat la seva proposta són Parc Tramuntana, projecte format per Bluefloat i Sener. La seva proposta ja està predissenyada de fa temps, i preveu soterrar el cable d'alta tensió que connecti el parc marítim amb la terra ferma on s'ha de distribuir l'energia.

 

El projecte de Capital Energy a la Costa Brava, conegut com L'Empordà, preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW, exactament la mateixa capacitat i nombre de turbines que el de Ferrovial, que es denomina Creus. El d'Iberdrola, amb el nom de la filial parc Gavina, també preveu 500 MW de potència, mentre que la companyia basca Saitec per ara només ha presentat un projecte pilot amb cinc aerogeneradors i 50 MW de potència, similar al que ja està construint a Bilbao. El de Cobra és el més gran dels plantejats, amb una potència de 1.200 MW sota el nom de Catwind. 

El moviment ecologista, però, continuarà plantant cara al que consideren una amenaça per a l'ecosistema. La plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí, que uneix clubs nàutics, pescadors, sector turístic i ecologistes creu que amenaçarà l'ecosistema i tindrà un alt impacte paisatgístic.