La indústria europea de la ceràmica sanitària i de productes per al bany està en peu de guerra contra les importacions que provenen de països com la Xina, Turquia o Egipte on els fabricants no han de complir les estrictes mesures de desenvolupament sostenible i mediambiental, que Europa està introduint al mercat interior. No vol posar barreres proteccionistes, però reclama als legisladors que les normes siguin d'aplicació per a tothom. El sector ceràmic europeu, segons dades de Ceramie-unie, ha reduït les seves emissions totals entorn d'un 33% des de 1990, i en més d'un 45% des del seu pic d'emissions i producció en els anys 2000, principalment optimitzant processos, fent més eficient la producció i substituint combustibles. La indústria ceràmica considera que el 2030 els costos anuals de descarbonització superaran els 500 milions d'euros i creixeran progressivament fins a 2050. D'aquí la reivindicació d'un marc regulador apropiat que garanteixi unes condicions equitatives, accés al finançament, noves tecnologies i fonts d'energia descarbonitzades.

"Necessitem mesures i suport a la descarbonització i establir un període més ampli per realitzar la transició", manifesta Carles Velázquez, director de sostenibilitat de Roca Group. Les seves responsabilitats i el pes de la companyia en el context europeu l'han portat a formar part en diversos fòrums de la indústria ceràmica i de productes per al bany que actuen de lobby davant de les institucions europees "perquè coneguin la realitat, perquè sàpiguen els esforços que estem fent per avançar cap a les zero emissions". "Els legisladors han de regular de manera harmonitzada per facilitar que la indústria avanci en la millora de la sostenibilitat", assegura Velázquez, perquè altrament "es generen traves afegides a les dificultats que afrontem per a la consecució dels objectius i, especialment, ens fan perdre temps i recursos de tota mena". En aquest sentit, els fabricants europeus xoquen amb la Unió Europea que "s'ha erigit en líder de la 'champions' en sostenibilitat, un propòsit amb el qual tota la indústria europea està d'acord, però des de les associacions demanem que entenguin que aquests canvis/millores necessiten uns períodes de transició i ajuts". Cal que els legisladors entenguin que "si apliquen unes normes per a les empreses europees cal traspassar-les també als fabricants de fora de la Unió Europea que comercialitzen productes a Europa". Un exemple d'això, esmenta Velázquez, és l'EU emissions trading system (EU ETS), el mercat de les emissions que estableix uns gravàmens sobre el carboni per a la indústria manufacturera que, finalment, els sectors productius més avançats "hem aconseguit la fixació del CBAM, un aranzel sobre productes intensius en carboni importats per la UE" per garantir la coherència entre els objectius climàtics entre els productors europeus i els exteriors que vulguin entrar els seus productes a Europa també paguin una taxa, "llevat que fora d'Europa ja s'hagin descarbonitzat i, per tant, tinguin aranzel zero".

Un altre dels fronts d'actuació capitanejats per Roca és el projecte Unified Water Label (UWL), una associació creada el 2020, la presidència de la qual l'ostenta Carles Velázquez, que agrupa a 160 marques que representen al 70% de la indústria del bany -el sector de la ceràmica sanitària, aixetes i vàlvules- a Europa, i el 80% dels fabricants del Regne Unit. La principal iniciativa que han dut a terme ha estat la creació de l'anomenada Etiqueta Unificada de l'Aigua que avalua i informa de l'eficiència hídrica i energètica per a tots els productes del bany que utilitzen aigua -de forma similar a les etiquetes sobre el consum energètic que els consumidors i professionals troben als electrodomèstics-. Actualment, tenen registrades més de 15.000 productes que poden consultar-se online al seu portal web a l'abast dels professionals i dels consumidors finals i "la tasca primordial se centrarà a partir d'ara, no només a ampliar la representativitat, sinó també en què les etiquetes arribin al mercat i mentalitzar el consumidor final perquè tingui en compte aquesta etiqueta quan faci les seves compres i contribuir així a l'estalvi hídric i energètic".

En un altre àmbit, amb el paraigua de l'OCDE i la Universitat de Queensland (Austràlia), la companyia Roca forma part d'un grup de fabricants líders industrials de diversos sectors que utilitzen sorres en els seus processos de fabricació i que han estat elegits per definir el procés de custòdia de la compra i l'ús d'argiles sostenibles perquè són un dels materials que més s'utilitzen a la producció de ceràmica -per exemple, la barbotina, és a dir el que seria la goma d'enganxar per enganxar la ceràmica es fa amb argila i aigua. En principi, els fabricants de ceràmica coneixen l'origen de les argiles per països i pedreres, però hi ha competidors i manufactures d'altres sectors que encara no controlen tota la traçabilitat d'aquestes sorres. Per tant, "l'OCDE ha agrupat indústries líders mundials, entre elles Roca, per estructurar una cadena de custòdia que permeti assegurar l'ús de forma responsable de les sorres des del seu origen," concreta el responsable de sostenibilitat.

Velázquez destaca la responsabilitat del grup Roca per predicar amb l'exemple i ser una de les principals companyies del sector en "fer els deures". En els últims quatre anys, coincidint amb l'arribada d'Albert Magrans en qualitat de conseller delegat de l'empresa i amb la creació d'un departament de sostenibilitat, Roca ha intensificat les seves accions, amb dos eixos principals: l'electrificació com a camí cap a la descarbonització i la circularitat en tots els processos i estendre'l al conjunt de la cadena de valor, per assolir la neutralitat el 2045. La inversió es farà progressivament en diverses àrees, de moment, arribaran a una suma de més de 75 milions d'euros d'inversió a finals de 2024, "però el pressupost s'incrementarà any a any. Quant? Ja que encara és prematur concretar-lo", diu Velázquez.

La companyia ha estrenat el 2024 amb la seva primera factoria zero emissions, la primera planta de producció de sanitaris que ho aconsegueix al món: el centre de producció de Gmunden, a Àustria, en el que fabrica sota la marca Laufen. "La instal·lació i entrada en funcionament d'un forn elèctric proveït 100% amb energia renovable, neutre en carboni i automatitzat, és una fita i el punt de partida per transformar les 34 factories de ceràmica que tenim al món", exposa Carles Velázquez. "Hem treballat intensament en els últims quatre per trobar la tecnologia adequada dins del camp de l'electrificació que és l'opció elegida per fer la transició, sense deixar de banda l'anàlisi d'altres alternatives com l'hidrogen verd o d'haver descartat algunes com el biogàs", concreta. L'objectiu és canviar progressivament tots els forns de gas natural a elèctrics i anar proveint-los amb energia renovable fotovoltaica que es generi a les mateixes instal·lacions fabrils; encara que no serà possible a tots els països, admet, perquè les renovables no avancen al mateix ritme en tots els llocs ni al mateix cost, matisa Velázquez i admet que per això el primer forn elèctric s'ha situat a Àustria.

En processos de descarbonització, Roca també ha iniciat el programa de sensorización de les 79 fàbriques que posseeix destinades al conjunt d'activitats industrials del grup, des dels sanitaris, a l'aixeteria, passant pels mobles de bany.

Al segon vessant, la circularitat, l'estalvi en el consum de l'aigua i la seva reutilització són una àrea bàsica mitjançant la col·locació dels dispositius i filtres adequats en cada procés industrial.

Les matèries primeres són un altre dels focus sobre les quals cal actuar: el crom, el llautó, l'acer, els compòsits -materials sintètics barrejats heterogèniament formant un compost-,... La companyia no va sola, sinó de la mà dels proveïdors, "ja que la sostenibilitat no és una destinació sinó un viatge que no podem fer sols, cal alinear a tota la cadena de valor en el mateix propòsit". Treballen amb un acer per fabricar una de les parts dels plats de la dutxa produïts amb un 20% de material reciclat o que el llautó de les aixetes amb un 30% de material reciclat, i es potencia la investigació a nous materials que facilitin la circularitat.

La divisió de mobles de bany, a més de la compra de fusta certificada en origen, incorpora un 70% de reciclatge i col·laboren en la recerca de productes alternatius, com la closca d'arròs, en cooperació amb la start-up valenciana Oryzite, que elabora l'oryzita, un material en pols que es pot agregar a tota mena de compostos termoplàstics en diferents percentatges per fabricar accessoris de bany.