L'enviament de gas natural rus cap a països de l'Est i del Centre de la Unió Europea a través d'Ucraïna s'ha acabat a les 6 del matí d'aquest dimecres 1 de gener amb la fi del contracte entre l'empresa russa Gazprom i la ucraïnesa Naftogaz Ukrainy, signat el 30 de desembre de 2019 i facilitat per la Unió Europea.

El president ucraïnès, Volodimir Zelenski, es va oposar a que el Kremlin continuï guanyant "milers de milions addicionals" amb aquesta connexió energètica després de gairebé tres anys de guerra, tot i que també és una font d'ingressos per a Kíev, que aconsegueix uns 700 milions d'euros anuals.

Ambdues empreses, la russa i la ucraïnesa, han confirmat aquest matí la fi del subministrament. "Degut a la negativa repetida i clarament expressada per la part ucraïnesa a renovar aquests acords, Gazprom es veu privat de la capacitat tècnica i legal de subministrar gas per al trànsit pel territori d'Ucraïna a partir de l'1 de gener de 2025", resa el comunicat de Gazprom.

"Es va posar fi al transport de gas natural des del punt d'entrada de Sudzha a la frontera oriental d'Ucraïna fins als punts de sortida a les fronteres occidental i meridional. L'Operador GTS ucraïnès va informar els seus socis internacionals d'acord amb el procediment establert", afegia GTSOU.

La xarxa gasística està connectada amb 4 països de la UE: Hongria, Polònia, Romania i Eslovàquia, però els volums de Rússia a aquests territoris s'han reduït "dràsticament" des que va començar la invasió de Putin, pel que la dependència ha amainat.

La Comissió Europea va preparar un document per als ministres d'Economia de la UE el desembre en què explicava el descens de la importació de gas rus, que va passar dels 40 bcm (milers de milions de metres cúbics) abans de la guerra als 14,65 bcm el 2023. L'1 de desembre de l'any passat s'havia arribat a 13,7 bcm, segons el document a què va tenir accés l'agència EFE. La recerca d'alternatives i l'augment exponencial d'energies renovables en el consum elèctric ha millorat l'autonomia energètica del continent.

Les 4 alternatives

En aquest mateix informe, se citaven "quatre importants rutes" per diversificar l'arribada de gas a Europa amb el tancament del pas rus. La primera era a través d'Alemanya mitjançant les terminals de Gas Natural Liquat (GNL) i l'increment d'importacions per canonada des de Noruega, els Països Baixos i Bèlgica, la qual cosa podria assortir de volums addicionals a Àustria, Txèquia i Eslovàquia amb infraestructures ja existents.

La segona ruta és el gas procedent dels Estats Units i Ucraïna des de Polònia a Eslovàquia i d'allà als altres països centreeuropeus.

La tercera alternativa és transportar gas d'Itàlia a Àustria i després a Eslovàquia i Eslovènia, sempre amb capacitats actuals.

I finalment, la ruta Transbalcànica, que permet transportar gas des de Grècia, Turquia i Romania cap al nord i que pot nodrir no només als països citats sinó també a la mateixa Ucraïna i a Moldàvia, amb interconnexions ja existents a Bulgària, Romania, Grècia, Moldàvia, Ucraïna i Eslovàquia.

El principal afectat pel tall, malgrat les bones perspectives de la Comissió, és Moldàvia, que es prepara per a un hivern amb una possible emergència energètica i falta de subministraments que els podria deixar sense calefacció i sense llum.

A Eslovàquia, en canvi, la ministra d'Economia Denisa Sáková va declarar el dimarts que el país està preparat per a aquest escenari. "Vull assegurar a totes les persones i empreses a Eslovàquia que estem preparats per a aquest escenari i que actualment no hi ha risc d'escassetat de gas a Eslovàquia", va dir Sáková en roda de premsa a Bratislava".