La imatge del president del Govern, Salvador Illa, xerrant entre somriures i en rotllana amb els directius de les energètiques de l'Ibex-35 és exactament el que vol transmetre. Un clima "d'estabilitat" per atraure grans inversions que treguin Catalunya del fracàs de renovables i reimpulsin la indústria del país, en la línia del que demanen els informes Draghi i Letta per tota Europa davant uns Estats Units cada cop més proteccionistes. I només uns dies després que la caiguda del gravamen a les energètiques les fessin desbloquejar 1.700 milions en inversions i de l'anunci del gran impuls econòmic per mobilitzar 18.500 milions en inversions d'Illa. Pluja de milions per a Catalunya.
El bon clima es va fer evident aquest dilluns en el tancament del simposi de la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental (Funseam), celebrat a la seu de Foment a Barcelona. El president de Repsol, Antoni Brufau, donava pas al tancament de l'acte d'Illa tot elogiant "la il·lusió" i "l'optimisme" que transmet amb anuncis com el de divendres passat, quan va anunciar que rellançarà l'economia catalana amb inversions de 18.500 milions d'euros. "Segur que ens contagia", va dir.
Minuts després, en la riallera rotllana, hi participaven el president de Repsol, Antoni Brufau, el de Naturgy, Francisco Reynés, el d'Enagás, Antoni Llardén (també president de Funseam), el president de la patronal del gas Sedigas, Joan Batalla, el scretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, i també el CEO de Ciments Molins, Marcos Cela i el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.
Només havien passat tres dies d'aquell anunci, que tancava una setmana en la qual, coincidentment, Repsol, Endesa i Moeve (abans Cepsa) havien desbloquejat importants inversions energètiques i industrials a Catalunya de fins a 1.700 milions d'euros després que fos rebutjat al Congrés l'''impuestazo' a les energètiques per l'esforç de Junts.
Un moment de sintonia
Un moment idoni per llançar un missatge clar en un acte centrat en les renovables, assumpte molt pendent de Catalunya: "Feu la vostra part ajudant a fer les inversions. Nosaltres crearem un clima de certesa i estabilitat".
Conscient que ni l'ecoplanta de metanol renovable i l'hidrogenera de Repsol, ni les inversions en xarxes d'Endesa ni les plantes de biometà de Moeve són suficients per corregir el gran dèficit de Catalunya en renovables, Illa vol que s'escampi la veu: serà més fàcil i ràpid fer renovables i indústria.
Instal·lar, de fet, 12.000 MW de renovables per assolir de cara a 2030 el 50% de l'electricitat amb renovables era un dels principals objectius de l'ambiciós pla d'impuls a l'economia presentat per Illa divendres.
La "simplificació reguladora" ha de ser un dels motors del canvi davant un embussament de projectes renovables propiciat per l'embolic de traves administratives i queixes del territori. L'altre, els ajuts a la inversió.
"Una Catalunya sostenible i responsable"
"El divendres passat, el president ens va exposar la seva visió d'una Catalunya sostenible i responsable que comparteixi riquesa, ho va fer contagiant-nos d'optimisme i il·lusió", li reconeixia Brufau durant la seva intervenció. Abans, havia demanat "combinar transició energètica amb productivitat".
Marteen Wetselaar, CEO de Moeve, advertia justament unes hores abans que, no només a Catalunya, sinó a Europa, "el pitjor enemic de la transició energètica no és Trump, sinó les traves administratives.
Una altra veu de l'Ibex-35, fora de micròfons, reconeixia que "s'agraeix veure un ambient en el qual hi ha ganes d'atraure inversions". I assenyalava que l'empresa revisa amb la conselleria de Territori i Transició Ecològica quins projectes de renovables encallats pot reactivar.
Tot plegat en un acte on les més diverses veus europees, de l'àmbit públic i privat, coincidien en la importància d'invertir en renovables a Europa. No només per a la descarbonització, sinó perquè, com que no hi ha combustibles fòssils, és la forma més barata i eficaç d'obtenir sobirania energètica i que baixin els preus de l'energia per als consumidors i per a la indústria.
Un cas complicat
El repte no serà fàcil ni per a Catalunya ni per a Europa. Però dins un estat espanyol que brilla pel seu ritme en energia renovable, que representa la meitat de la seva electricitat, el cas català és especialment greu. Genera un percentatge de renovables més de tres vegades inferior a l'espanyol, del 16%, i l'any passat, per posar l'exemple més recent, només s'hi van instal·lar 79 MW de renovables. Amb uns 3.800 MW de renovables instal·lats, les aspiracions d'Illa suposen fer en cinc anys quatre vegades més feina de la que s'ha fet en els darrers 20 anys.
I això en un context en el qual s'acaben els Fons Next Generation i la Unió Europea, tot i que ja ha apuntat que vol estimular especialment les energies verdes, ha de trobar un nou model d'estímul. Ho ha dit també durant la sessió d'aquest dilluns l'exprimer ministre italià Enrico Letta.
"Després dels fons, tornem a la normalitat de pressupostos", ha dit Letta, que ha apuntat que tot i que al Sud d'Europa hi ha consens de tornar a subvencionar la indústria local, aquest consens no existeix a altres països del Nord i de l'est d'Europa. Calen, ha dit entre 615.000 i 800.000 milions d'euros d'inversió a Europa cada any per assolir aquest ritme.
Espanya, mentrestant, treu pit del fet que "un de cada 4 milions d'euros estalviats per l'estalvi de combustibles fòssils" surten d'aquí, paraules del secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard. Recordava que la recentment publicada Brúixola de la Competitivitat, de la Comissió Europea, "situava el canvi climàtic, l'agenda verda i la seguretat econòmica de la transició energètica com a prioritats".
El president de Funseam, Antoni Llardén, també president d'Enagás, destacava a l'inici del matí que "l'energia és la clau de l'ordre". "Si reforcem la sobirania estratègica, reforcem la sobirania industrial", deia, pocs dies després d'anunciar una ampliació de la xarxa troncal d'Espanya per a l'H2Med que ha de portar hidrogen renovable a la resta d'Europa.
Pocs minuts després, el president de Naturgy, Francisco Reynés, recordava que "el que faci Europa en els 5 anys vinents marcarà el que passi en els següents 50", idea que va anar recuperant-se al llarg de la jornada i que apareixia a la Brúixola de la Competitivitat de la Comissió Europea. Recordava que Espanya necessita mobilitzar 300.000 milions per complir la revisió del seu Pla Nacional Integral d'Energia i Clima (PNIEC).
I demanava a les administracions "crear condicions per atraure el capital amb una màxima visibilitat reguladora i un foment de la inversió i l'estabilitat que permetin un retorn". Si fa no fa, el que prometia Illa.
Dins la jornada, en aquest context de sintonia, només hi va haver una demanda que no sembla tan clara pel Govern. La del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, d'ampliar el cicle de vida de les centrals nuclears. Una petició que té tot el sentit tenint en compte que la meitat de l'energia catalana es genera amb el que generen les centrals d'Ascó i Vandellòs I que ni el més optimista dels pronòstics apunta que aquesta electricitat es pugui cobrir amb renovables abans dels seus tancaments previstos per 2030, 2032 i 2035.